Resultats de la cerca

Fill del conegut reformador Andreas Osiander, estudià teologia i exercí com a pastor reformat en diverses ciutats alemanyes Fou també un important teòleg protestant Publicà Fünffzig Geistlichhe Lieder und Psalmen Nuremberg, 1586, el primer llibre de corals polifònics alemanys en l’estil cantionale , això és, polifonia homofònica a quatre veus i amb la melodia del coral a la part superior, que amb el temps arribà a ser el més característic de la música reformada L’objecte d’aquest estil era aconseguir la participació dels fidels en el cant litúrgic de l’església reformada El seu model foren…

Era membre d’una família noble i dugué a terme diverses missions diplomàtiques L’any 1572 es desplaçà a Roma, on amplià els seus estudis i fou ordenat de sacerdot l’any 1584 S’oposà a la reforma del gradual romà que Gregori XIII havia encarregat a una comissió encapçalada per GP da Palestrina i Annibale Zoilo, i en aquesta causa tingué el suport del mateix Felip II, del qual era amic personal Com a teòleg freqüentà els cercles molinistes, fet que provocà que alguns dels seus escrits fossin prohibits Abans de la seva ordenació escriví música de forma ocasional, gairebé exclusivament…

Format a l’Escolania de Montserrat 1667-74, probablement amb Joan Cererols, ingressà en l’orde benedictí i hi professà el 7 de novembre de 1674 Fou mestre dels escolans Exercí dues vegades de mestre de capella del monestir i passà a ocupar aquesta funció al convent de San Martín de Madrid a la darrera dècada del segle, fins a la seva mort JB Rocabert fou un gran organista, així com un virtuós de l’arpa i hàbil en altres instruments entre els quals el violó, per als quals compongué nombroses obres religioses que foren interpretades a moltes esglésies hispàniques A la Biblioteca Nacional de…

Estudià teologia i hebraística Doctorat el 1685 a Leipzig, el 1687 abraçà el pietisme, que marcà tota la seva trajectòria posterior El 1692 esdevingué professor a la Universitat de Halle i predicador a la localitat de Glaucha, on el 1695 fundà un orfenat, a través del qual difongué el seu ideari pedagògic, que el rei Frederic Guillem acabà aplicant a tot Prússia El sistema educatiu ideat per Francke donava una gran importància a la música, sempre vinculada, però, a la litúrgia L’alt nivell dels intèrprets es basava en un grau d’exigència també alt solfeig a primera vista, coneixements de…

Estudià teologia a Copenhaguen, on s’installà definitivament després d’una estada decebedora a Berlín Un modest però suficient patrimoni familiar li permeté dedicar-se plenament a fer d’escriptor Tot i deixar ben dit que el sensible només neix amb la diferència que el cristianisme genera entre aquest i l’intelligible l’espiritual, la idea, Kierkegaard intentà pensar un sensible pur, abstret de la diferència que el constitueix Aquest és el contingut paradoxal que donà a la música i que reconegué entusiasmat com el tema mateix del Don Giovanni de WA Mozart Precisament perquè el…

L’any 1778 fou nomenat professor de filosofia a Halle an der Saale per ordre de Frederic el Gran, després d’exercir com a pastor a Berlín En aquesta ciutat creà les dues revistes que vehicularen la discussió que mantingué amb I Kant sobre la consistència de la Crítica de la raó pura S’ocupà molt lateralment de temes musicals tot i tenir força coneixements en aquesta disciplina La seva principal aportació a l’estètica musical figura en el seu Manual d’Estètica 1803, on adopta una posició hedonista per a rebutjar la teoria clàssica de la representació

Defensà a Roma conclusions de filosofia i teologia 1551 Catedràtic de retòrica i lògica a la Universitat de Lleida 1556 i des del 1565 d’arts a la de València Augustinià, fou prior del convent de Saragossa 1556 i vicari provincial de l’orde Publicà diversos comentaris aristotèlics 1563-64, un tractat musical, In musicam liber unus 1566, sobre l’orde augustinià, i De principiis Sacrae Theologiae 1570

El seu nom original era Jean Cauvin, que ell llatinitzà en Calvinus Estudià filosofia a la Universitat de París, es llicencià en dret a la de Bourges i es doctorà a Orleans Durant els seus anys de formació entrà en contacte amb diversos teòlegs reformadors Les seves conviccions reformistes el forçaren a buscar refugi a Basilea el 1535 En aquesta ciutat suïssa ultimà i publicà la primera edició del seu influent tractat Christianæ religionis institutio 1536 Un cop establert a Ginebra, el 1537 començà a collaborar amb el reformador Guillaume Farel en l’organització d’una nova església…

Cap al 1222 ingressà a l’orde dominicà a Pàdua, on rebé la seva formació Ensenyà a l’Estudi General de Colònia i tingué Tomàs d’Aquino com a deixeble Fou canonitzat el 1931 Les seves referències a la música es troben disperses en els seus escrits i són destacables els seus comentaris sobre la Política d’Aristòtil Per a ell, la música acomplia tres funcions era lúdica, servia per a purificar i també recreava l’esperit Albert assegurà, avançant-se a la seva època, que cantant i fins i tot ballant es podia arribar a expressar els sentiments Un catàleg del segle XV li atribueix el tractat Summa…

Nasqué dins una família cristiana adinerada i rebé una completa formació clàssica i religiosa Fou un dels darrers pares de l’Església grecs Entrà al monestir de Sant Saba prop de Jerusalem, on restà tota la seva vida La seva obra teològica es consagrà a la lluita contra la iconoclàstia i el seu escrit més important és La font del coneixement Segons la tradició bizantina, fou el creador dels vuit modes eclesiàstics i s’encarregà d’escriure l' Okt´oeckhos , un llibre litúrgic que conté els oficis ordinaris de tot l’any, estructurats d’acord amb aquests vuit modes Sembla, però, que aquesta…