Resultats de la cerca
Es mostren 198 resultats
hemiòlia
Música
Terme adaptat del grec hemiolios, ’un i mig’ (en llatí, sesquialtera), que en la teoria de la música s’aplica a conceptes on intervé la proporció 3:2.
L del Milà i Eixarc El Maestro , Pavana VI © Fototecacat/ Jesús Alises En el terreny de l’afinació, és la proporció entre freqüències que dona origen a l’interval de 5a J En el terreny ritmicomètric -on s’aplica més sovint-, l’hemiòlia representa la substitució de dues unitats mètriques ternàries per tres de binàries -mantenint, però, constant la unitat de nivell inferior- Aquest canvi d’accentuació pot suposar tant un increment de la tensió rítmica, en danses com la courante , com un efecte equivalent al ritardando al final de les frases L’ús del terme hemiòlia, aplicat en aquest sentit,…
fusió
Música
Terme amb què es designa la incorporació d’elements (harmònics, rítmics o instrumentals) propis d’un estil musical en un altre, donant com a resultat gèneres que amb el temps han aconseguit tenir nom propi.
El camp de la música popular ha estat, històricament, terreny adobat per a aquest fenomen, que té el seu exemple més clar en el rock-and-roll , nascut de l’evolució del blues Al costat del rock , que s’ha agermanat amb gèneres com el blues , el flamenc o les sonoritats llatines, el jazz ha originat també altres moviments com el latin jazz , el flamenc jazz o el jazz-rock
Germaine Martinelli
Música
Soprano francesa.
Estudià música amb J Lasalle, J Bourbon i A Petit, entre d’altres Especialitzada en el lied i l’oratori, el 1912 inicià una brillant carrera com a concertista en diverses sales d’arreu de França i d’Europa Destacà en el terreny sacre i, sobretot, en les mélodies franceses Retirada de forma prematura el 1941, dugué a terme una notable tasca docent al Conservatori Americà de Fontainebleau, on impartí classes fins el 1963
diàleg
Música
En la música vocal dels segles XVI al XVIII, versió musical d’un text dialogat que, amb acompanyament instrumental o no, era cantat per dos o més solistes, solista i cor o, fins i tot, dos o més cors.
Emprada ja en la frottola i el madrigal, la tècnica del diàleg trobà en el recitatiu d’òpera un terreny especialment fèrtil Parallelament es desenvolupà el diàleg amb text religiós, molt utilitzat en la cantata i l’oratori, sobretot pels compositors alemanys JH Schein, S Scheidt, H Schütz i JS Bach Per extensió, el terme s’aplica també fent referència a l’alternança en una composició entre dos instruments o bé entre un instrument i l’orquestra
Collectif Musical 2e 2m
Música
Conjunt instrumental francès fundat el 1971 a Champigny sota la direcció de Paul Méfano.
Ha desenvolupat una intensa tasca en el terreny de la interpretació d’obres contemporànies i de la investigació musicològica Ha estrenat obres de diversos compositors L Berio, G Sinopoli, I Xenakis, G Auric, A Clementi, H Dutilleux, etc, escrites expressament per a la formació El 1975 es creà, en el mateix collectiu, el Quartet Francès 2e 2m, formació de corda que ha estrenat igualment obres de P Méfano, C Halffter, T Baird o A Payne, entre d’altres
Philippus de Caserta
Música
Teòric i compositor italià actiu al final del segle XIV.
Cap al 1370 estigué al servei de la cort papal d’Avinyó Li han estat atribuïts dos tractats teòrics La seva contribució més important en aquest terreny és el Tractatus de diversis figuris , on es descriuen diverses formes noves de les notes i els seus significats rítmics De la seva producció com a compositor tan sols s’han conservat unes quantes obres profanes sis ballades i un rondeau a tres veus, en les quals utilitzà els complexos recursos de notació explicats en el seu tractat
Concepción Dalhander i Francés
Música
Mezzosoprano valenciana.
Estudià piano i cant i el 1898 debutà al Teatro Real de Madrid amb Lohengrin Posteriorment cantà amb èxit a Sevilla, Barcelona i València S’especialitzà en el repertori wagnerià al costat de F Viñas, E Tetrazzini i T Arkel, però també feu incursions en el terreny de l’òpera italiana G Donizetti i francesa G Meyerbeer Estrenà El soñador , de Salvador Giner, al Teatre Principal de València 1901, i Akté , de Joan Manén, al Gran Teatre del Liceu durant la temporada 1903-04
Dalton Baldwin
Música
Pianista nord-americà.
Estudià a la Juilliard School de Nova York i després ho feu a Europa amb Nadia Boulanger i Madeleine Lipatti S’especialitzà en l’acompanyament de veus, particularment en el terreny del lied , i també dedicà una especial atenció a l’acompanyament de compositors de chanson francesa del segle XX Fou acompanyant, entre d’altres, de Jessye Norman, Nicolai Gedda, Elly Ameling o Jennie Tourrel Dirigí el Festival de Princeton i impartí lliçons magistrals d’acompanyament de lied arreu d’Europa i dels Estats Units
José Cubiles
Música
Pianista espanyol.
Estudià al Conservatori de Madrid, i posteriorment ho feu a París Després de realitzar diverses gires de concerts arreu d’Europa, tornà a Espanya A partir del 1916 exercí com a docent al Conservatori de Madrid, centre del qual més tard fou director, i enregistrà diversos discos amb obres d’autors espanyols clàssics i contemporanis, especialment d’I Albéniz, E Granados, J Turina i M de Falla, de qui el 1916 estrenà Noches en los jardines de España En el terreny de la música de cambra acompanyà sovint Jacques Thibaud i Gaspar Cassadó
Manuel Cid Jiménez
Música
Tenor andalús.
Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i després els amplià al Mozarteum de Salzburg Debutà molt aviat, en un recital a Alemanya, i desenvolupà una intensa carrera en països germànics Ha actuat amb molt d’èxit en sales de concert d’Alemanya, Àustria, França i Espanya i s’ha especialitzat en la interpretació del lied romàntic alemany Ha fet igualment incursions en el terreny de l’oratori, especialment en l’obra de JS Bach, i se l’ha considerat també especialista en la interpretació de la música vocal de WA Mozart
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina