Resultats de la cerca

Normalment és cantada, però també pot ser només instrumental El text de la cançó s’articula amb una quarteta seguida de quatre dècimes La música, en metre binari compost, es basa en patrons rítmics amb freqüents hemiòlies El tempo és moderat La mejorana s’acompanya d’un grup d’instruments autòctons com són la mejoranera petita guitarra de cinc cordes, també anomenada mejorana , la bocona i el socavón dos tipus de guitarra similars a la mejoranera però un xic més grans, i el rabel violí crioll de tres cordes

De caràcter religiós o profà, pot tenir acompanyament instrumental o no tenir-ne El lied monòdic dels minnesänger es convertí en polifònic a partir del s XIV, fins al XVII cançó Els reculls més notables són el Lochamer Liederbuch 1450, el Münchner Liederbuch 1460 i el Glogauer Liederbuch ~1480 Després d’una època d’esplendor amb Isaak, Senfl, Lechner, Hassler, R de Lassus i Schein, s’inicià un període de decadència Des del 1750, alguns autors de l’anomenada escola de Berlín cultivaren el lied a una sola veu amb acompanyament instrumental Vivificaren la cançó popular Volkslied i la…

Consisteix en una sèrie de frases melòdiques curtes, sempre de ritme ternari, que hom canta sobre algunes síllabes o vocals, i que es caracteritza per la transició ràpida del registre greu a l’agut i de la veu de pit al falset Sovint hom l’executa polifònicament a base de repetir la melodia a la tercera i a la sexta Molt difosa durant el s XIX, Rossini la introduí en el seu Guglielmo Tell

Típica del bel canto italià i practicada des dels orígens de la monodia florentina, assolí el punt culminant al s XVIII

És una típica òpera bufa setcentista d’argument absurd dos promesos sotmeten llurs enamorades a prova, instigats per un vell escèptic És remarcable la seva perfecció formal

Es toca fregant la seva única corda amb un pal que sosté la mà dreta, mentre es fa sonar un sonall anomenat caxixi que sosté la mateixa mà Ocasionalment pot estar proveït d’un ressonador -mitja carbassa- que va lligat a la meitat inferior de l’arc És un instrument original de l’Àfrica i s’utilitza per a acompanyar la capoeira , dansa típica de Bahia

N'hi ha dues varietats la rasgueada i la puntejada, segons l’acompanyament de guitarra que tingui

Es tracta d’una variant ornamental de la típica cadència conclusiva medieval en la qual les dues veus extremes passen d’un interval de 6a a un de 8a J per moviment contrari i conjunt Al final del segle XIX, AG Ritter atribuí a Francesco Landini ~1325-1397 la paternitat d’aquesta fórmula, molt present també al llarg del segle XV i primera meitat del XVI F Landini Amor c’al tuo suggetto © Fototecacat/ Jesús Alises

Denominat també contrappunto comune , contrapunt harmònic o contrapunt decoratiu, es caracteritza per ser un contrapunt tonal que té l’acord com a categoria harmònica bàsica i pel fet que no es basa en un cantus firmus També li és propi un tractament més lliure de la dissonància, de la falsa relació i dels enllaços melòdics Aquest estil s’identifica amb el contrapunt de JS Bach Dins aquest tipus també s’inclou la Freistimmigkeit 'polifonia lliure', típica textura del pianisme romàntic en què el nombre de veus no és constant

Per extensió, la música i la dansa -aquesta sempre en compàs ternari- que l’acompanyen o amb què es canta El terme podria provenir de la qualitat de jaque gallet, bravejador atribuïda al personatge retratat Al segle XVII esdevingué una forma típica d’entreacte en les obres teatrals, el desenvolupament de la qual donà lloc a la tonadilla Alguns autors consideren la jácara com una variant del villancico També existeixen jácaras de temàtica religiosa, algunes conservades en els reculls de polifonia espanyola dels segles XVII i XVIII La dansa fou coneguda popularment a València amb el nom de…