Resultats de la cerca

Format musicalment com a nen cantor de la capella musical de la catedral de Segòvia, el 1611 consta com a mestre de capella de la catedral de Lleó vers el 1627 exercia aquest mateix càrrec a Valladolid, on està documentat com a prior i canonge, i el 1644 apareix com a prior de l’església collegial de Berlanga L’obra musical de Ruiz de Robledo es conserva especialment en un recull manuscrit preparat per a la seva impressió, titulat Misas, salmos, magnificats motetes y otras cosas tocantes al culto divino 1627 la seixantena llarga de peces, sovint a vuit veus i dos cors, revela un compositor…

És un dels guitarristes més destacats del panorama musical actual i un intèrpret versàtil capaç de resultar convincent tant en la música renaixentista i barroca com en la música contemporània, excellint especialment en el gran repertori per al seu instrument, com ha demostrat en impecables traduccions d’obres de Villa-Lobos, Rodrigo, Tàrrega i altres Passà part de la infantesa al municipi menorquí d’es Migjorn, del qual és fill adoptiu des del 2003, el mateix any en què fou guardonat amb la Medalla d’Or del Conservatori de les Balears Rebé les primeres lliçons musicals i de guitarra del seu…

Deixeble d’AQuintas, d’Enric Morera i de Jaume Pahissa Féu nombroses tournées i escriví moltes sardanes És autor d’un llibre titulat Ballets populars catalans 1954 El seu germà Ismael Font i Sabaté Maials 1916, pintor, ha retratat diverses personalitats i ha illustrat García Lorca

Prové del grec dià pénte 'a través de cinc' El mot epidiapente s’utilitzava per a designar un cànon a la 5a J alta com el núm 4 de L’ofrena musical de JS Bach titulat "Fuga Canonica in Epidiapente", mentre que el de subdiapente o hipodiapente indicava els cànons a la 5a J baixa

Representà la nova lírica coral tant en la música, a la qual estava subordinada la poesia, com en l’estil i en la tècnica Compongué nómoi , ditirambes, himnes i encomis El seu nómos titulat Els perses, conservat en un papir del segle IV aC, canta la batalla de Salamina amb un estil ric pel lèxic i per la mètrica

Germà d’Algatzell, al qual succeí com a professor a la Universitat Niamiyya de Bagdad En un llarg escrit, titulat Aclariments en la refutació d’aquells que declaren que cal prohibir escoltar música , defensà la legitimitat islàmica de la música i, per tant, la possibilitat d’escoltar-la, tocar-la i ballar-la, com també la rellevància de la música per als exercicis de meditació

S’ignoren les dades bàsiques tant de la seva vida com de la seva activitat musical Se’n conserven tres obres a la Biblioteca de Catalunya provinents del fons de J Carreras i Dagas, una missa policoral a dotze veus, copiada el 1684, el tono a dues veus A la noche de amor , dedicat al Santíssim, i un villancet a nou veus per a l’Ascensió titulat Sube el alma

Estudià al conservatori del Liceu de Barcelona, i amplià els seus estudis amb Higini Anglès Fou un dels iniciadors de l’Orquestra d’Estudis Simfònics de Barcelona, que actuà fins el 1935, i aquest mateix any fundà l’agrupació Ars Musicae S'especialitzà en l’estudi dels instruments i de les formes musicals antigues El seu pare, Lluís Lamaña i Arenas Barcelona 1868 — 1964, publicà un treball sobre la vida musical barcelonina del 1875 al 1925 titulat Barcelona Filarmónica 1927

Treballà al cabaret Chat-Noir de París, ciutat on després n'installà un de propi 1885, Le Mirliton Publicà els diaris Le Mirliton 1885-94 i La Lanterne de Bruant 1897-99 Tenia la veu metàllica i molt forta Sobresortiren les seves cançons À la Villette, La marche des dos, À Menilmontant, Nini peau d’chien i Les joyeux, i les novelles Les bas-fonds de Paris 1897 i Les amours de la Pouliche 1911 També publicà un diccionari titulat L’argot au XX è ©siècle 1901

De formació autodidàctica, escriví obres sobre música instrumental i danses Reglas y advertencias que enseñan el modo de tañer la guitarra 1774, que formà part d’un volum titulat Academia musical de los instrumentos editat en fascicles També escriví Reglas para acompañar sobre la parte con la guitarra 1753, Arte de danzar a la francesa 1758, Quadernillo curioso de veinte contradanzas nuevas 1757 També publicà almanacs, obres històriques, manuals de prestidigitació i unes Meditaciones para el santo sacrificio de la misa 1744, que foren reeditades més de vint-i-cinc cops fins el…