Resultats de la cerca

En els instruments d’arquet hom l’efectua marcant amb l’arc una repetició ràpida o moderada d’una nota en els instruments de cordes percudides amb teclat hom percudeix una nota seguida de la seva tercera, quinta i octava superior o inferior Hom l’utilitza com a funció expressiva i també sovint com a acompanyament del recitatiu en l’orquestra

També rep aquest nom l’efecte que produeix l’execució alternativa de les notes d’un interval o d’un acord Originàriament l’expressió tremolo s’aplicava a ornaments més pròxims al trinat segona meitat del segle XVI, mentre que l’efecte de reiteració d’un so s’anomenava trillo C Monteverdi, al principi del segle XVII, fou un dels primers compositors que descriviren el trèmolo en el sentit actual del terme El tremolo apareix principalment en la música per a instruments d’arc pel que fa a la seva escriptura, vegeu l’exemple 1 d' abreviació El piano també utilitza aquest recurs,…

Inventat durant la primera meitat del segle XVI i apreciat per molts compositors S Scheidt, C Trost, pot actuar sobre un cos de l’orgue generalment l’expressiu o el recitatiu o bé sobre tots els cossos manuals mai en el pedal Pot ser de dues menes dolç o fort, en funció del nombre de batecs Governat com a registre d’ornament des de la consola, el seu ús ha de ser ponderat sota criteris molt artístics, no solament d’efecte, atès l’abús fàcil que se n’ha fet sobretot en la interpretació de la música romàntica

El resultat és semblant a un trèmolo o a un vibrato extremat, cobrint un interval sovint de fins a una 5a, i fins i tot una 8a La notació emprada per a indicar-lo és el símbol de trèmolo acompanyat de la paraula shake És un recurs emprat puntualment i que es desenvolupà amb el jazz

Estil específic de l’òpera, es caracteritza per la utilització, en la veu humana, d’exclamacions, pauses llargues i melodies arpegiades, generalment formant part d’un recitatiu acompanyat Des del punt de vista instrumental és habitual, sobretot, el trèmolo dels instruments d’arc doblats pels instruments de vent Es troben escenes d' ombra en òperes com L’Orfeo de C Monteverdi, Orfeo i Eurídice de CW Gluck i Don Giovanni de WA Mozart

Les primeres referències existents sobre el vibrato segle XVII el presenten com un ornament l’ús del qual es restringeix a determinades situacions Molt aviat, però, una manifestació més subtil d’aquest vibrato s’incorporà al so habitual dels instruments d’arc F Geminiani així ho reflecteix en el seu tractat The Art of Playing on the Violin , 1751 Al segle XIX, aquest fet tingué gairebé la consideració de norma Això no obstant, al llarg de la història també hi ha hagut importants detractors d’aquesta pràctica, com L Mozart o L Spohr, que en defensaven el concepte originari d’ornament…

Consisteix en una làmina d’acer flexible sobre una motllura metàllica proveïda d’un mànec Dues boles de fusta folrades de cuir van fixades amb ressorts a ambdós costats de la làmina L’intèrpret doblega la làmina amb l’ajut de l’índex per a modificar l’altura del so, fent que les boles la percudeixin i produeixin un so clar i vibrant, amb un pronunciat efecte de tremolo , acompanyat d’una espècie de glissando Fou inventat pels músics de jazz americans i arribà a Europa els anys vint També fou emprat en la música lleugera i, fins i tot, A Honegger, A Schönberg, A Berg o K Penderecki, entre…

De dimensions reduïdes uns 50 cm, caixa de dors pla i en forma de pera, mànec molt curt en proporció amb la caixa, dividit en menys trasts catorze que la guitarra, i sense cordal, té destinada, en conjunts de bandúrries i guitarres, la part aguda, i hom la fa sonar, per mitjà d’un plectre, en trèmolo gairebé constant atesa l’escassa durada del seu so Des del s XIV ha evolucionat notablement al s XVI tenia tres cordes afinades en quintes sol 3 — re 4 — la 4 al començament del s XVIII, cinc dobles cordes afinades en quartes do 3 diesi — fa 3 diesi — mi 4 — la 4, a les quals fou…