Resultats de la cerca

Aquesta paraula fou traduïda en els textos llatins amb el terme dissonantia , la qual cosa permeté l’ús del terme grec per part de teòrics com Gaudentius per a designar l’interval en general, sense prejutjar-ne la qualitat Més endavant, el terme fou reprès en alguns escrits medievals d’autors com Isidor de Sevilla o J Tinctoris amb el sentit originari

Intervingué en la revolta contra Espartero l’any 1842 General de l’exèrcit espanyol, fou una personalitat amb una gran cultura literària i musical Compongué una òpera en tres actes, inèdita, titulada El Guerrillero 1863, traduïda a l’italià per Angela Grassi Segons B Saldoni, el 3 de juny de 1863 se celebrà una soirée a Madrid a casa del general, que es dedicà a la interpretació d’algunes parts de l’esmentada òpera

Tracta dels amors d’un noi i una noia expòsits, que pasturen els ramats de llurs amos La ingenuïtat d’ambdós protagonistes, la iniciació sexual de Dafnis i la satisfacció a la fi de llur passió amorosa són els temes centrals de l’obra Ha estat traduïda al català per Ramon Miquel i Planas 1905, Joan Ll Puig-Franqueses 1931 i Jaume Berenguer i Amenós 1963 Aquesta faula ha originat una òpera ballet de Joseph Bodin de Boismortier 1747, una opereta paròdica d’Offenbach 1860 i una simfonia coreogràfica de Maurice Ravel 1912, escrita per encàrrec de Serge de Diaghilev, modèlica per la…

Estudià a l’Emmanuel College de Cambridge, on es doctorà el 1964 amb una tesi sobre la Querelle des Bouffons Ha ensenyat a la Universitat de Nottingham, a la de Cardiff i, des del 1976, al King’s College de Londres És professor emèrit de música de la Universitat de Londres El seu camp de recerca s’ha centrat en la música del final del segle XIX i del XX Entre els seus treballs destaquen Schoenberg Chamber Music Londres, 1972, Music since the First World War Londres, 1977, amb diverses reedicions, Britten and Tippet Studies in Themes and Techniques Cambridge, 1982, Romantic Music Londres,…

Debutà el 1915 a Halle i el 1923 passà a formar part de la companyia de la Staatsoper de Berlín, on fins el 1938 fou la primera soprano Tot i que estava especialitzada en el repertori germànic, sobretot en WA Mozart, R Wagner i R Strauss, també interpretà papers per a soprano dramàtica de G Verdi Desenvolupà una reeixida carrera internacional, i fou especialment apreciada als Estats Units El 1924 es presentà en els papers d’Isolda i Brunilde al Covent Garden de Londres, i fins el 1938 fou una de les intèrprets wagnerianes més destacades d’aquesta institució Entre el 1928 i el 1938 actuà en el…

El 1776 s’establí a Madrid, on excellí en el cant i la declamació Interpretà sarsueles, tonadillas i música andalusa Adoptà el paper de maja quan la situació escènica ho demanava, i sabé imitar gràcilment les dames aristocràtiques del moment Molt popular en el seu temps, la seva vida dissoluta li atorgà certa fama i feu que fos molt sollicitada pels nobles de l’època Cantà, també, en algunes òperes italianes, entre les quals I portentosi effetti della madre natura , de Giuseppe Scarlatti, obra traduïda per Ramón de la Cruz Al final dels seus dies dugué una vida retirada, dedicada…

Vida Fou bibliotecari a la cort La seva obra, de la qual sobresurten les Fábulas literarias 1791, és un exponent del Classicisme del segle XVIII El 1779 la Inquisició el processà per les seves opinions El mateix any publicà La música , poema on analitza les sensacions associades als estils musicals i comenta l’obra de compositors contemporanis L’obra fou molt ben acollida, i traduïda al francès, l’anglès, l’italià i l’alemany Iriarte fou també el compositor i llibretista del melòleg Guzmán el bueno 1790, i autor del text i probablement també de la música de la sarsuela Donde…

Descendent d’una família de músics, inicià els estudis musicals amb el seu pare i els continuà amb AF Servais i FM Servais Més tard cursà les carreres de dret i història a Brusselles i Leipzig Començà la seva trajectòria com a musicògraf el 1875 en la revista "Le guide musical" Posteriorment 1890, esdevingué director i propietari d’aquesta publicació, que contribuí decisivament a la difusió dels ideals wagnerians, dels quals Kufferath fou un ferm defensor Entre els anys 1900 i 1914 dirigí el Théâtre Royal de la Monnaie a Brusselles, fet que li permeté dur a terme una política agosarada pel…

Neta del geògraf Pau Vila, estudià música amb Blanca Selva i Joan Massià i musicologia amb Higini Anglès i Bernhard Rövenstrunck Exercí la crítica musical a Serra d’Or i El Ciervo , i fou autora de La música contemporània 1974, traduïda a diversos idiomes  Bibliografia crítica de la "festa" o "Misteri d’Elig" 1975, amb Roger  Alier Història de la música catalana 1985 Pau Casals, una vida musical 1985   Mil anys de música catalana 1991, Mozart, un genio musical 1993 i Conchita Badía, 1897-1975 Canción de arte 1997, amb Rafael del Pino i Carlos Manso i editat per Archivo Manuel de…

Es formà a l’escolania de Montserrat, on professà com a monjo l’any 1900 Aviat es dedicà a l’estudi del cant gregorià i amplià els seus coneixements a Solesmes, amb A Mocquereau i J Pothier Del 1907 al 1928 dirigí el cor de monjos de Montserrat Organitzà cursos i congressos de cant gregorià a nombroses diòcesis L’any 1931 passà a Milà, on per encàrrec del cardenal I Schuster es dedicà a la restauració del cant ambrosià L’any 1938 fou nomenat president del Pontificio Istituto di Musica Sacra, de Roma, i conseller de la congregació romana de ritus El 1943 fou nomenat abat de Santa Cecília de…