Resultats de la cerca

La pràctica musical d’algunes èpoques feu de la transcripció un costum habitual i són molts els compositors que l’han utilitzada per a les seves pròpies obres Pel que fa a les transcripcions fetes per algú que no és l’autor de l’obra, poden generar dubtes sobre la fidelitat al contingut de l’original El canvi de tonalitat en peces vocals per a adaptar-les a l’àmbit vocal d’un cantant concret és molt habitual Aquestes transcripcions tenen el perill de pertorbar l’organització tonal d’una obra cíclica si la transposició s’aplica tan sols a algunes parts i no al total D’altra banda…

Vida Estudià música a Castelló de la Plana amb el cèlebre guitarrista popular Manuel González, conegut amb el nom de Cec de la Marina , i, més tard, després d’una breu estada a Barcelona, piano amb Eugeni Ruiz, el Cego Ruiz  Posteriorment es traslladà a València, on intentà subsistir com a guitarrista Gràcies a la protecció del comte de Parcent anà a Madrid, on estudià harmonia i piano al conservatori 1874-75 amb Miquel Galiana i Rafael Hernando S’havia proposat deixar la guitarra i dedicar-se a l’estudi del piano, però la bona acollida que tingueren a la capital madrilenya els seus concerts…

S’inicià musicalment amb el seu pare, que el dugué a F Liszt quan Karol tenia catorze anys Amb Liszt aprengué contrapunt, composició, instrumentació i piano Debutà en un concert a Berlín, el 1858, dirigit per H von Bülow L’any següent feu una gira de concerts per Alemanya, i el 1862 anà a Viena i hi oferí concerts orquestrals El 1865 s’installà a Berlín Després de nombrosos èxits, provà durant algun temps l’ensenyament del piano Morí prematurament, de tifus Fou admirat per la seva manera apassionada i impulsiva de tocar, i el mateix Liszt qualificà els seus dits de "metàllics" Dominava un…

Deixeble de Francesc Tàrrega, féu una carrera brillant de concertista i escriví i publicà obres originals per a guitarra i transcripcions per a aquest instrument

Autor de Los seis libros del Delphin, de música de cifra para tañer vihuela , obra que comprèn 14 fantasies, sis transcripcions de polifonia vocal francoflamenca, diferencias , cançons religioses i profanes, dos romanços i cinc villancicos

Estudià amb Lluís Millet i Antoni Nicolau Harmonitzador de cançons populars catalanes i autor d’una cinquantena de sardanes, d’obres corals, com La vaca cega premi Joaquim Serra, i de l’obra escènica La mel als llavis Deixà transcripcions de música dels s XVII i XVIII

Trio de guitarres fundat l’any 1991 a Frankfurt per tres deixebles de la classe de Michael Teuchert, professor d’aquest instrument a la Frankfurter Musikhochschule Integrat al principi per Rainer Grunz, Christopher Brandt i Elmar Rothe, el 1995 Brandt fou substituït per Alexandros Roussos El seu repertori comprèn transcripcions i originals d’obres barroques, clàssiques, romàntiques i contemporànies

Fins l’any 1540 s’educà i treballà a la cort reial hogaresa Visqué després a França i a Polònia, donà concerts per tot Europa, i s’establí definitivament a Itàlia És autor de transcripcions que adapten peces corals coetànies a una tècnica instrumental original, i de fantasies que combinen la tècnica d’imitació contemporània amb les tradicions peculiars del llaüt Les seves obres foren publicades en dues colleccions IntabulaturaLiber Primus Lió, 1553 i Harmoniarum Musicorum Cracòvia, 1565

Es formà musicalment a la ciutat de Madrid i a partir del 1933 fou professor d’harmonia del conservatori Molt interessat pel folklore musical, publicà una Reseña histórica de la tonada 1913, amb transcripcions de música antiga, i el Cancionero musical y poético del siglo XVIII 1916 Entre les seves obres, fortament influïdes pel folklore, cal destacar la suite per a orquestra Arrabales castellanos i la sarsuela Mar y cielo , realitzada en collaboració amb Manuel Fernández Caballero

Després de servir al duc d’Oldenburg, marxà a Londres i a París, on visqué del 1847 al 1870 Fou reconegut com a bon clarinetista i, alhora, com a brillant pianista La seva obra compositiva és extensa, tot i que la major part és formada per transcripcions, variacions, fantasies i arranjaments operístics Entre el 1870 i el 1880 visqué a Londres, on també obtingué el reconeixement que s’havia guanyat a París amb els seus concerts als salons privats