Resultats de la cerca

Tributària del mite de la primavera, és un joc d’enginy que narra uns amors desiguals, en un hostal del s XVIII, frustrats pel triomf del seny El text, fi i no exempt d’ironia, i la música, que reflecteix l’època amb un llenguatge modern, ple de concisió i de claredat, en fan l’òpera del Noucentisme català per excellència

Populista, conegué el seu triomf més important amb la peça dramàtica Orfeu da Conceição 1956, origen del film Orfeu Negro Compositor de cançons, ha renovat la música popular amb la creació de la bossa nova Les seves obres poètiques més notables són Forma e exegese 1935, Livro de sonetos 1957 i Para viver um grande amor 1962 El 1949 publicà a Barcelona el llibre Pátria minha

Estudià amb els mestres de música Marraco i Tolosa Fou violinista de la catedral i director del teatre Triomf de Barcelona El 1858 fou nomenat mestre de capella i organista a l’església del Sant Esperit de Terrassa El 1862 fundà l’Orfeó Terrassenc També fundà una orquestra i una escola de música a Tarragona El 1871 marxà a Puerto Rico on el 1872 organitzà una acadèmia de música residia a Ponce Escriví unes cinc-centes composicions, entre les quals cal destacar la Simfonia isabelina 1858

Entre els més importants cal destacar Frank Sinatra, Dean Martin, Sammy Davies Jr, Ella Fitzgerald, Bing Crosby, Barbra Streisand, Luther Vandross i Tony Bennet, alguns dels quals es basaven en composicions d’Irving Berlin, George Gershwin i Cole Porter Els crooners començaren cantant els anys trenta i quaranta, al capdavant d’orquestres i big bands L’arranjador i productor Nelson Riddle fou una peça clau en el seu triomf després de la Segona Guerra Mundial No obstant això, al final dels anys cinquanta el rock els apartà de la fama i no fou fins als anys setanta que recuperaren…

Nascut en el si d’una família pobra a l’illa de Grenada, Slinger Francisco Sparrow, més conegut com a Mighty Sparrow, es traslladà de petit al país del calypso, Trinidad i Tobago, on es convertí en l’artista més popular El 1955 enregistrà el primer disc i un any després guanyà els dos principals concursos de calypso de les illes, triomf que repetí durant molts anys A diferència dels calipsos estàndards, que canten temes alegres i de festa, Sparrow es destacà pels de reivindicació política, especialment antiamericans i contraris a la corrupció del seu país A més, també feia…

Format pels matrimonis Bjorn Ulvaeus veu i teclat i Agnetha Fältstkog veu, i Benny Anderson veu i guitarra i Anni-Frid Lyngstad veu, tots quatre ja eren coneguts per separat al seu país El nom del grup és un palíndrom format per les inicials dels seus propis noms Es van fer famosos ràpidament a Europa a partir del triomf al Festival d’Eurovisió del 1974, amb el tema Waterloo El seu repertori era melòdic i foren capdavanters en la realització de videoclips Els divorcis de les dues parelles precipitaren el final del grup Posteriorment, els seus membres continuaren les respectives…

Estudià música a Colònia i debutà com a Ludovico Otello a Aquisgrà, on romangué del 1961 al 1963 El 1970 entrà a formar part de la companyia de l’Òpera d’Hamburg El 1972, després del seu triomf al Teatro alla Scala en el paper d’Osmin El rapte del serrall , inicià una brillant carrera internacional que el dugué a Múnic, Viena, París, Salzburg i Bayreuth Especialitzat en el gran repertori alemany, representà els papers de Sarastro La flauta màgica , Osmin, Rei Marke Tristany i Isolda i Pogner Els mestres cantaires de Nuremberg , papers en els quals fou considerat un…

Estudià al Conservatori de Còrdova, on eren professors el seu pare i un oncle, i després al de Madrid, on es titulà el 1964 Treballà amb Alexis Weissenberg a l’Academia Chigiana de Siena El seu triomf al Concurs Internacional de Leeds, el 1966, li obrí les portes dels escenaris europeus i el convertí en un dels pianistes espanyols més internacionals, destacant sempre per la seva brillant execució i seguretat tècnica Tocà amb grans formacions com la Simfònica de Londres, la Royal Philarmonic, la Filharmònica de Berlín i les orquestres de Nova York, París, Filadèlfia i Cleveland,…

Estudià pantomima amb Jacques Lecoq Des del 1971 dirigí produccions a Frankfurt, Berlín i Colònia Collaborà amb els dramaturgs Dieter Sturm i Christoph Leimbacher en la direcció del Teatre Schaubühne am Leniner Platz de Berlin 1985-1988 El seu muntatge de Terre étrangère de Schnitzler pel Théâtre des Amandiers de Nanterre 1984 li valgué ésser guardonat per l’associació de crítics El 1996 obtingué un triomf internacional amb Jouer avec le feu , de Strindberg El 1998 assumí la direcció teatral de les Wiener Festwochen i fou guardonat amb el premi teatral de Berlín També ha dirigit…

Considerat el precursor de la reforma de la dansa, havia estudiat amb Nicolas Blondy 1675-1739, a càrrec de la cort imperial de Viena Contractat per aquesta cort el 1735, començà a experimentar amb la concepció del ballet adaptant l’acció dramàtica de la coreografia a un moviment d’expressió natural i treballant la pantomima en funció de la partitura musical Adaptà diverses obres al ballet, com ara Britannicus 1740, de Jean Racine, Idoménée , de Prosper-Jolyot Crébillon, i Alzire , de Voltaire La successiva adaptació d’obres literàries el portà a un canvi en la concepció coreogràfica, que…