Resultats de la cerca

Rebé una sòlida formació musical i arranjà fins i tot algunes cançons per als oficis, però, en el marc del vell debat sobre la legitimitat de l’ús litúrgic de la música i en el context reformista en el qual s’inscriví, Zwingli representà la línia més hostil a la pervivència de la música en la litúrgia reformada Per a ell, la música era com un obstacle oposat al fidel, una porta oberta a l’espectacularització de la pregària que no podia sinó falsejar la fe del creient Vista així, la música quedava reclosa, doncs, a l’àmbit profà i principalment a la intimitat de l’esfera privada

Estudià dret i, establert a Hamburg 1710-16, assolí reputació com a autor de llibrets d’òpera El 1720 passà a Dresden, on tingué càrrecs a la cort i, amb algunes interrupcions, restà fins a la seva mort Fou membre de l’Acadèmia de Ciències de Berlín 1729 Sense destacar per l’originalitat, com a llibretista donà mostres d’una gran habilitat, sovint a partir d’adaptacions del francès i d’obres del Barroc Entre d’altres, escriví textos per a Reinhard Keiser Die gecrönte tugend , ’La virtut coronada', 1714 Fredegunda , 1715 i Georg Phillip Telemann Der gedultige Socrate , ’Sòcrates el pacient…

Inicià la seva formació musical al cor de l’església de Santa Maria d’Alcoi amb l’organista Josep Jordà Ja adolescent, es traslladà a València amb la seva família i hi amplià els seus estudis de música Posteriorment guanyà la plaça de mestre de capella, organista i professor del collegi dels jesuïtes de Sant Josep de València Algunes de les seves primeres incursions en el món de la composició foren obres sacres, com ara l' Stabat Mater 1871, amb el qual obtingué un premi de la Societat Valenciana d’Amics del País El 1873 s’installà a Madrid, on estrenà algunes obres, entre les quals Gavota i…

Estudià a Alcoi i al conservatori de València, on fou deixeble de Salvador Giner Es dedicà inicialment a la música religiosa Stabat Mater , 1869 i fou organista 1872-~1883 del collegi de jesuïtes de Sant Josep, de València Escriví peces de concert, com la simfonia per a septet La reconquesta de València pel rei En Jaume I 1875 La Sociedad de Conciertos de Madrid, que dirigia Jesús de Monasterio, li n'estrenà algunes que li donaren notorietat El 1887 estrenà a Madrid la sarsuela El recluta , amb text d’Antoni Chocomeli basat en un poema de Teodor Llorente i Olivares, convertida més tard 1895…

Estudià a la Hochschule für Musik de Munic i es perfeccionà amb el violinista Henryk Szeryng Desenvolupà una important carrera de concertista internacional, com a solista i com a intèrpret de música de cambra Formà part del Trio Bell’Arte amb Ulrich Koch viola i Thomas Blees violoncel Enregistrà obres de cambra de F Mendelssohn i F Schubert, i concerts de JS Bach i JN Hummel Fou professora a la Hochschule für Musik de Stuttgart

Des del 1544 formà part, com a tenor, de la capella musical del duc Ulrich de Württemberg a Stuttgart L’any 1555 fou promogut a mestre de capella pel duc Christoph Fou un dels músics més importants de la generació posterior a la Reforma i el primer compositor que escriví un arranjament complet dels salms en llengua alemanya La seva obra més important, Der gantz Psalter Davids, wie derselbig in teutsche Gesänge verfasset 'Salm complet de David adaptat a la cançó alemanya', Tübingen, 1569, recull aquesta collecció Fou publicada pòstumament i tingué un gran ressò en els ambients…

Fou deixeble de Hedwig Rosenthal 1947-48, Arthur Schnabel 1948-51, Karl Ulrich Schnabel 1951-53 i Claude Frank 1952-55 El seu debut a divuit anys amb l’Orquestra de Filadèlfia i el premi al Concurs Pianístic Internacional Ferruccio Busoni aconseguit l’any 1959 feien augurar una important trajectòria com a solista Hokanson confirmà aquestes expectatives amb les seves actuacions en festivals de ciutats com Aldeburgh, Berlín, Lucerna, Praga, Salzburg i Viena i les gires que realitzà pel continent americà, Europa, Rússia i el sud-est asiàtic Actuà amb formacions tan prestigioses com…

Després d’un procés d’aprenentatge autodidàctic de la música, a disset anys continuà els seus estudis de piano i harmonia amb L Köhler El 1858 entrà a la Universitat de Königsberg per estudiar matemàtiques i física, matèries que compaginà amb les activitats com a músic amateur Finalment, el 1860 ingressà al Conservatori Stern de Berlín, on estudià amb J Stern direcció, H von Bülow piano i contrapunt i H Ulrich composició A partir del 1862 començà la seva carrera com a músic professional, primer a Berlín i després a Winterthur i Zuric La seva fama com a compositor prové…

Possiblement cursà estudis musicals a Munic amb Roland de Lassus El 1578 s’inscriví a la Universitat d’Ingolstad i aviat començà a tenir algunes ocupacions com a organista, principalment al servei de la influent família Fugger, que es convertí en la seva benefactora L’any 1584 era organista de l’església de Sankt Ulrich d’Augsburg, càrrec que conservà fins a la seva mort Entre el 1584 i el 1601 viatjà a Itàlia, on conegué Giovanni Gabrieli i la polifonia veneciana Resultat d’aquest viatge foren les Sacrae cantiones 1590 Vers el 1603 s’ordenà de sacerdot i concentrà la seva…

A vint anys cantava al teatre de l’Òpera i en diverses esglésies d’Hamburg Establert com a cantant, director i compositor de prestigi a la cort de Brunsvic-Wolfenbüttel, hi estrenà les seves primeres obres escèniques la pastoral italiana Endimione 1700 i les òperes sacres Salomon i Daniel , ambdues del 1701 El duc Anton Ulrich l’envià a Venècia per completar la seva formació musical en l’estil operístic italià Allí conegué CF Pollarolo, T Albinoni, F Gasparini i FAM Pistocchi Altra vegada a Alemanya, fou nomenat mestre de capella de la cort de Meiningen El 1707 s’establí…