Resultats de la cerca

Realitza investigacions en els camps de la sociologia de la música, de la cultura i dels mitjans de comunicació Enginyer civil i doctor en sociologia per l’EHESS 1991, és director del Centre de Sociologie de l’Innovation École des Mines de París Després d’haver estudiat el món del disc a França Les professionnels du disque , 1981 L’économie du disque en France , 1978, va abordar l’ense nyament de la música Comment la musique vient aux enfants Une anthropologie de l’enseignement musical La seva obra més destacada en l’àmbit musical és La passion musicale Une sociologie de la médiation 1993…

Treballà gairebé sempre en collaboració amb el seu germà Lucien Hillemacher París 1860 — 1909 Escriviren òperes, com Une aventure d’Arlequin 1888, Orsola 1902 i Circe 1907, música simfònica, peces per a piano i cançons

Director 1954 de l’escola de cant de La Scala Autor de sonates i de música simfònica i escènica el ballet Une nuit de Versailles , 1926 l’òpera Rosaspina , representada a Bèrgam el 1939 Ha publicat diversos estudis, entre els quals Prigionia di un artista Il romanzo di L Cherubini i Guida alla musica 1950, reeditat amb el títol Storia della Musica 1958, i ha dut a terme la revisió de música italiana antiga

Guanyà el Prix de Rome al conservatori de París 1822 Succeí GSpontini a l’Institut 1851 i DFE Auber en la direcció del conservatori de París 1871 Tingué un talent predominantment dramàtic, que reflectí en les òperes Le Caïd 1849, Le songe d’une nuit d’été 1850, Mignon 1866, que superà el miler de representacions, Hamlet 1868, també molt cèlebre, Françoise de Rimini 1882 i el ballet La Tempête 1889 Oscillà entre la influència italiana i la de la música germànica

La seva identitat és força confusa Algunes fonts el confonen amb el compositor Gosse Jonckers Les diverses hipòtesis que s’han formulat sobre la seva personalitat no són del tot satisfactòries, tot i que la possibilitat que es pugui identificar amb el compositor Jehan Goossens sembla una de les més versemblants La seva producció coneguda és formada per diversos motets a tres veus apareguts en volums miscellanis editats entre el 1521 i el 1555 P Attaingnant publicà algunes chansons de Maistre Gosse basades en les de Claudin de Sermisy en el recull Trente et une chansons musicales a troys París…

Treballà en una escola per a sordmuts de Bordeus, on perfeccionà el mètode d’ensenyament de les ciències Posteriorment es dedicà a l’educació musical i se centrà sobretot en l’aprenentatge de la notació en xifres amb l’objectiu que els alumnes llegissin i reproduissin instantàniament la partitura Presentà les seves idees a Exposition d’une nouvelle méthode pour l’enseignement de la musique 1818 Els bons resultats l’encoratjaren a fundar una escola de música el 1819, i el seu mètode, perfeccionat per alguns dels seus deixebles, gaudí d’una gran difusió mètode Galin-Paris-Chevé

A Estrasburg fundà la societat de concerts Académie de Musique Formà una biblioteca musical riquíssima, amb un catàleg crític S'interessà per la notació des d’un punt de vista científic, i publicà Dictionnaire de musique contenant une explication des termes grecs, latins, et italiens et français 1703 i Lettre sur la nouvelle méthode d’écrire le plain-chant et la musique 1729 La seva música, poc original, és dominada per l’estil dramàtic de l’època Compongué sonates Symphonie de Noël , peces per a llaüt Airs sérieux et à boire , cantates Élévations et motets, 1695 Lamentations du prophète…

Estudià música al Conservatori d’Amiens Des del 1972 fou professor a la Universitat de Mont-real i el 1973 obtingué el doctorat en semiologia musical en aquest centre Ha estat director del Grup de Recerques en Semiologia Musical a la mateixa universitat 1974-80 i s’ha dedicat especialment a l’estudi de l’obra de C Debussy i a la recerca sobre la música dels esquimals del Canadà Entre les seves publicacions cal esmentar Musique en Jeu , llibre dedicat a la semiologia, nombrosos articles i Fondements d’une sémiologie de la musique París, 1975, obra que establí el mètode semiològic en l’anàlisi…

Bibliografia Imberty, M Perspectives nouvelles de la sémantique musicale expérimentale , "Musique en Jeu", núm 17, París 1975 Kofi Agawu, V Playing with Signs , Princeton University Press, 1991 Lerdahl, F i Jackendoff, R A Generative Theory of Tonal Music , MIT Press, Cambridge Mass 1983 Nattiez, JJ Sémiologie de la musique , "Musique en Jeu", núm 5, París 1971 Nattiez, JJ Fondements d’une sémiologie de la musique , Union Génerale d’Éditions, París 1975 Nattiez, JJ Musicologie générale et sémiologie , Christian Bourgois Éditeur, París 1987 Stefani, G Semiotica della musica , dins Dizionario…

Fou deixeble de Nadia Boulanger composició i d’Olivier Messiaen harmonia al Conservatori de París El 1949 s’incorporà a l’estudi de la Radiodiffusion-télévision Française RTF fundat per Pierre Schaeffer , on dirigí del 1950 al 1958 el Groupe de Recherche de Musique Concrète i amb el qual desenvolupà una música que prenia com a primera matèria sons provinents de la vida quotidiana, enregistrats amb micròfons i cintes magnètiques que ulteriorment transformaven en composicions musicals mitjançant aparells electrònics tals com mescladors, filtres, etc Pioners de la música electroacústica i la …