Resultats de la cerca
Es mostren 282 resultats
criptografia
Música
Ús de la notació musical per a comunicar missatges extramusicals només perceptibles pels coneixedors del codi utilitzat.
Els codis més freqüents es basen en la utilització dels noms de les notes del sistema alfabètic utilitzat als països influïts per les cultures anglòfones i germanòfones per a significar noms propis, topònims, paraules, frases, etc En són exemples coneguts el del tema B-A-C-H si♭-la-do-si♮, utilitzat pel mateix JS Bach a l’última fuga de L’art de la fuga i per molts altres compositors el tema D-S-C-H re-mi♭-do-si♮ simbolitzant la inicial i les tres primeres lletres del cognom germanitzat de D Šostakovič utilitzat entre altres llocs en el seu Quartet núm 8…
bacina amb moneda
Música
Plat fondo de metall utilitzat antigament per les confraries religioses per a recollir almoines, el qual pot transformar-se en instrument musical idiòfon en fer-hi rodar una moneda pel seu interior.
És conegut a l’oest de Suïssa, on es construeix en diferents mides hi poden intervenir fins a tres executants, generalment homes Antigament utilitzat a Catalunya, tant AM Alcover com J Coromines qualifiquen el bací com a ’instrument de música popular', i esmenten també l’expressió ’sonar bacins'
tabulatura
Música
Procediment de notació musical utilitzat sobretot durant els s. XV-XVII per a transcriure les veus distintes de la melodia principal en la música polifònica, amb l’ajuda de lletres, xifres i altres símbols disposats en forma de taula.
Era utilitzat especialment per a instruments solistes, com l’orgue, la guitarra, la viola de mà, el llaüt, l’arpa, etc
romanesca
Música
Esquema harmònic -associat a un baix característic- utilitzat des de mitjan segle XVI fins a mitjan XVII com a base per a l’elaboració de variacions instrumentals (variació), àries i, més rarament, danses.
Similar al de la follia o el passamezzo antic, aquest esquema es basava en l’estructura III-VII-i-V-III-VII-i-V-i, distribuïda isomètricament o bé alterada rítmicament per afegiment d’altres notes o acords Sovint presentava ritornelli entre les seves repeticions L’ús de l’expressió aria della romanesca per G Frescobaldi i d’altres suggereix que fou bàsicament una aria per cantare Es desenvolupà especialment a Itàlia i Espanya, sense que es pugui esbrinar la seva procedència El terme apareix per primer cop el 1546 en una collecció per a llaüt de M Phalèse i en els Tres libros de música d’A…
bol cantador
Música
Instrument de fricció utilitzat en el ritual xamanístic.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció Consisteix en un bol de metall que en ser fregat per una mà de fusta semblant a una mà de morter produeix una rica gamma de sons harmònics ondulants Conegut també amb el nom de campana tibetana, la tradició prescriu que es fabriqui amb un aliatge de set metalls, cadascun representatiu d’un planeta
bugui-bugui
Música
Estil pianístic de jazz
, utilitzat també per l’orquestra.
Es caracteritza per la repetició vigorosa i constant en la part greu mà esquerra d’un motiu de vuit notes a cada compàs 8/8 i d’una estructura harmònica derivada del blues Aquest ritme obsessiu és contrastat per la melodia de la part aguda mà dreta
barra

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Signe utilitzat en la notació musical amb diversos significats.
Exemple 2 - JS Bach Missa en si m BWM 232, 10 Qui sedes ad dextram Patris © Fototecacat/ Jesús Alises La barra de compàs, també anomenada tanqueta, és una ratlla traçada verticalment sobre el pentagrama, que separa un compàs del següent indicant el seu accent mètric principal La doble barra de compàs anuncia un canvi d’armadura o de compàs enmig d’una obra La barra discontínua s’utilitza de vegades per a indicar la situació dels semicompassos en un compàs d’amalgama Exemple 3 - WA Mozart Don Giovanni , 10 ària © Fototecacat/ Jesús Alises La doble barra de repetició està formada per dues…
roca sonora
Música
Instrument de percussió utilitzat en determinats rituals de cultures primitives.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa Consta d’una pedra o roca de forma i dimensions indeterminades, la qual és copejada amb una altra pedra que hom subjecta amb una mà Depenent de la localització del cop a la roca es podien obtenir diferents sonoritats Tot i que es té notícia de l’existència de roques sonores en els cinc continents, és a l’Àfrica on se n’ha pogut localitzar un major nombre, vinculades, segons els estudiosos, a celebracions rituals o a l’emissió de senyals
quena

Quena
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent format per un tub de canya -d’uns 30 o 40 cm de llarg- amb dos nusos (el superior, tallat per a formar el cantell; l’inferior, parcialment obert), proveït de cinc o sis forats més un altre per al polze.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de buf directe al tub, tipus flauta amb ranura o tall També anomenada flauta dels Andes, és una de les flautes més antigues en ús de les cultures sud-americanes, especialment a Xile i al Perú De sonoritat clara, pot fer fàcilment dues octaves Per a produir el so, l’instrumentista ha de conduir amb els llavis l’aire contra el cantell obert o ranura de l’extrem superior del tub El tipus antic d’aquest instrument també havia estat construït d’os, terra cuita o metall Instrument molt popular de la música andina, sovint és utilitzat en…
dulcimer
Música
Instrument cordòfon de la família de les cítares sense diapasó, de cordes percudides per dues baquetes molt fines —o per un mecanisme—, afinades diatònicament i fixades damunt una caixa de ressonància de forma trapezoidal o rectangular.
Fou utilitzat, sobretot, a l’edat mitjana
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina