Resultats de la cerca

Aparegué, al principi del segle XX, principalment a l’àrea de Nova Orleans, però es desenvolupà simultàniament en altres punts dels Estats Units Missouri, Kansas, Chicago i Nova York, sobretot Els orígens —i els del seu nom— són obscurs, i cal atribuir-los a la intervenció —en diverses proporcions— d’elements de folklore africà, música religiosa, música de ball de tavernes i bordells, música militar i elements clàssics europeus sobretot pel que fa als instruments emprats i, d’una manera directa, als seus antecedents, el minstrel show , el ragtime i, sobretot, el blues Era interpretada…

Sol ésser formada per dos instruments o més dels següents tipus gambang o xilòfon metàllic o de fusta saron , una altra varietat de xilòfon gonang, sèrie de campanes o gongs metàllics kendang i ketipung , varietat de flauta i rebab , o violins de dues cordes Poden figurar-hi més instruments S'ha estès per tot el domini indonèsic i sol acompanyar les danses tradicionals

Es basa en un mecanisme d’aire comprimit, que funciona mitjançant uns pedals els quals fan avançar un rotlle de paper perforat que passa per davant els orificis pels quals és deixat anar l’aire, que fa moure els martellets del piano Gaudí d’una gran popularitat i molts grans pianistes i compositors enregistraren rotlles de pianola que avui són documents sonors de llurs interpretacions, com Granados, Paderewski, Saint-Saëns, Prokof'ev, Harold Bauers, etc

En aquests instruments, a fi d’obtenir major varietat tímbrica i dinàmica, s’agruparen els tubs o les cordes segons la seva particular sonoritat, més o menys diferenciada de la resta D’aquesta forma -comandats des del teclat-, els diferents registres i les seves combinacions contribuïren a aclarir i potenciar les possibilitats tímbriques dels instruments En els clavicèmbals, dos jocs de cordes o més ofereixen la possibilitat d’emetre sons diferents, o bé un mateix joc canvia la sonoritat en acoblar-hi plectres diferents amb efectes especials sobre les cordes Els pedals del piano…

Es basava principalment en cançons representades per cantants que solien ésser blancs disfressats de negres molts dels compositors, com Stephan Foster i Daniel Decatur, eren blancs, però imitaven les cançons negres Tingué una gran popularitat entre el 1830 i el 1880 Influí en el jazz