Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
vodevil
Música
Catalanització del terme francès vaudeville, que designa una cançó o poema francès de caràcter satíric dels segles XVII i XVIII i, per extensió, les comèdies musicals i els espectacles de varietats dels segles XIX i XX.
El terme fou el resultat de la corrupció i confusió de dues expressions vau de vire , una cançó popular normanda de caràcter satíric del segle XV, i voix de ville , una cançó refinada del segle XVI de caràcter líric o amatori La paraula vaudeville , d’ús comú a partir del final del segle XVI, feu gradualment referència al llarg del segle següent a cançons per a ballar i beure que, emprant melodies preexistents, satiritzaven els esdeveniments polítics o cortesans Al final del XVII i principi del XVIII foren introduïdes al teatre amb gran èxit i donaren lloc a les anomenades comédies en…
sarrusòfon
Música
Instrument de metall, del grup dels aeròfons de llengüeta doble, inventat el 1856 per M.Sarrus, mestre d’una banda militar parisenca.
De forma cònica, n'hi ha diverses varietats, de sons més o menys greus
malaguenya
Música
Cançó típica andalusa; originària de la zona de Màlaga, de forma imprecisa, vinculada al cante hondo
.
N'hi ha dues varietats la rasgueada i la puntejada, segons l’acompanyament de guitarra que tingui
revista
Música
Gènere teatral de varietats, de contingut generalment satíric i picant.
Pot ser compost de números independents o combinar actuacions musicals amb un argument sumari que encadena les diverses escenes Les incursions humorístiques, que giren entorn de l’actualitat de vegades amb contingut polític, són l’element principal, juntament amb les allusions sexuals Afí a la comèdia musical, el music-hall , el cabaret, l’opereta, la revue que n’és el model europeu de filiació més clara, almenys pel que fa al nom i altres gèneres teatrals, amb els quals manté fronteres imprecises, la revista es desenvolupà als grans centres industrials i urbans com a forma d’entreteniment…
jazz-band
Música
Nom que rep l’orquestra, de composició variable, apta per a interpretar música de jazz o bé ballables del tipus del ragtime, shimmy, foxtrot, etc.
Sovint inclouen instruments opcionals, com el banjo o la mandolina, i tenen una part important d’instruments de percussió i de metall, especialment trompetes, clarinets i saxofons Sol haver-hi també un piano i diverses varietats de xilofons
instruments mecànics
Música
Aparells que produeixen sons musicals mitjançant alguna maquinària que permet d’accionar-los sense interpretar personalment la música.
Poden ésser accionats per manubris o palanques com tots els anteriors al segle XIX o basar-se en el principi del paper perforat com diverses varietats de pianos i orgues mecànics i la pianola o bé ésser alimentats per motors, corrent elèctric, etc
Maria Dolors Laffitte
Música
Cantautora, coneguda també com Dolors Laffitte i Maria Laffitte.
Els anys seixanta s’uní a la Nova Cançó i el 1968 enregistrà el seu primer disc, el recull Cançons Occitanes Aquest mateix any guanyà el segon premi del Festival del Mediterrani, per la interpretació, juntament amb Lluís Llach, de A cara o creu Els anys següents enregistrà alguns discs en el gènere de les varietats Varietat de varietats , 1973 Hello, Dolors 1975, amb aportacions de diversos cantants catalans, però el seu interès principal fou el gènere tradicional i la cançó medieval, que la portà a formar diversos grups com ara La Corranda i, especialment, Els…
Agustina Otero Iglesias
Dansa i ball
Música
Cantant i ballarina gallega.
Filla d’un comerciant grec, emprà els cognoms de la mare i els noms artístics de Carolina Otero i Bella Otero Debutà a Lisboa actuà després a Barcelona i a París des del 1889, on esdevingué cèlebre pels seus amors i per les seves danses andaluses en espectacles de varietats També cantà òpera Símbol de la Belle Époque, es retirà el 1918 i, arruïnada pel joc, s’establí a Niça
burlesque
Música
Nom amb què fou coneguda a Anglaterra, des del final del segle XVII, la paròdia satírica de les obres escèniques de caràcter seriós.
Musicalment, es feren burlesques tant de l’òpera com de la ballad opera , de les quals es ridiculitzà l’excessiva afecció a les convencions dramàtiques establertes Ja al segle XIX, cada òpera important era resposta amb una allau de burlesques , que es presentaven en teatres secundaris El seu esperit crític, però, es reduí i perseguí l’absurd per l’absurd Als Estats Units, a partir de mitjan segle XIX designà un simple espectacle de varietats, sovint proper al striptease
Olympia
Música
Music-hall de París.
Situat al bulevard des Capucines, fou construït el 1892 per l’empresari català Josep Oller i Roca, i inaugurat el 1893 amb un espectacle del ballet del Moulin-Rouge Fou cinema durant pocs anys, i tornà a la seva finalitat primitiva el 1954 Ha estat i és un dels principals teatres de varietats d’Europa Hi han actuat destacats membres de la Nova Cançó, com Raimon, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet i Francesc Pi de la Serra