Resultats de la cerca

Germà del crític d’art Carles Pirozzini i Martí Deixà inacabats els estudis d’enginyeria de camins i estudià música, dibuix i gravat Formà part de La Jove Catalunya i collaborà a La Gramalla , La Renaixença , Lo Gai Saber  i altres revistes Obtingué premis secundaris als Jocs Florals de Barcelona pel romanç històric Lo comte Bara 1872, la balada La mala muller 1874 i el romanç moralitzador de costums La professó de les bordes 1876, i premis diversos en altres certàmens de Girona i Montpeller i al de La Misteriosa, de Barcelona pel poema Rondalla celestial , el 1876, humorístic, i per les…

Estudià al conservatori de París, ensenyà harmonia, anàlisi musical i composició Juntament amb YBaudrier, AJolivet i DLesur fundà el grup La Jeune France De la seva primera època es destaquen el Quatour pour la fin du temps 1941, Vision de l’Amen , per a dos pianos 1943, Vingt regards sur l’enfant Jésus 1944, Turangalila-Symphonie 1948, etc Des del 1950 inicià recerques rítmiques que han influït en la música contemporània Quatre études de rythme , que inclou el cèlebre Mode de valeurs et d’intensités 1949 Més tard escriví Cronocromies 1960, Sept Haï-kaï 1962, Et exspecto resurrectionem…

En tota la història de la música dels Països d’Oc, només els trobadors crearen i desenvoluparen una identitat musical occitana, identitat que s’anà diluint a poc a poc fins a ser cada cop menys perceptible Efectivament, per bé que profundament musical, el seu art era per davant de tot literari, amb la prestigiosa cançó, el satíric o violent sirventès, el planh fúnebre o altres gèneres menors Guillem IX, comte de Poitiers 1070-1126, ha estat considerat el primer trobador Aquest moviment poeticomusical durà fins a mitjan segle XIII, i s’expandí per tot Europa trouvères de la França d’Oïl,…

L’afany de musicar la paraula ha menat els compositors a nodrir-se dels propis elements mètrics i prosòdics del text, i a construir l’arquitectura sonora d’acord amb els figuralismes de la retòrica amb l’afany d’assolir la màxima implicació expressiva entre el so i la paraula L’estudi de les relacions entre música i paraula porta a considerar un valor semàntic qualsevol procés de mimesi analògica, de signe figuratiu o abstracte, que pugui establir-se entre el llenguatge musical i el llenguatge conceptual i que sigui susceptible de ser reconegut com a tal L’ús reiterat d’una sèrie de…

L’any 52 aC els romans ocuparen l’illa Lutècia del Sena, habitada per la tribu dels parisii Aquesta illa, al final del segle III rebé les primeres onades d’invasors bàrbars i fou fortificada Capital del regne franc de Clodoveu i centre religiós important, París fou abandonada per la dinastia carolíngia, però recuperà la capitalitat amb els Capet Les primeres notícies musicals són del segle XI i es refereixen a la presència d’escoles de música a Notre-Dame, Saint-Victor i Sainte-Geneviève, i també a les representacions de misteris a la Confrérie de la Passion Cap al final del segle XII es…

Des del segle XV, Àustria incorporà un gran nombre de territoris de l’Europa central i oriental en un vast imperi que comprenia pobles i cultures molt heterogenis Aquest imperi, que tenia el centre a la ciutat de Viena, deixà d’existir el 1918, any en què es constituí l’actual Estat austríac, de llengua i cultura gairebé exclusivament alemanyes i dimensions molt més reduïdes Les tendències originades al centre de l’imperi, i de manera molt marcada a Viena, irradiaren vers la perifèria i sovint hi arrelaren amb força Cal considerar la música culta i popular austríaca com a part del llegat…

Introducció La música xinesa té més de 3 000 anys d’història Segons el musicòleg Yinliu Yang, s’hi poden distingir tres grans períodes El primer, o antic, comprèn des del neolític fins al 246 aC El segon rep el nom d’antic mitjà, i va del 246 aC al 907 El darrer és l’anomenat període històric, entre el 907 i el 1911 A l’inici, la música xinesa sembla haver tingut les mateixes característiques funcionals que la d’altres pobles primitius dominar o controlar forces naturals i sobrenaturals, apaivagar els déus, etc La seva manifestació més antiga coneguda es pot datar entre els segles XIV i XIII…