Resultats de la cerca

Fill del també baríton Emili Sagi i Barba i de la seva segona muller, la cantant Lluïsa Vela Inicià estudis universitaris, que compaginà amb els musicals solfeig, piano, composició i harmonia Més tard, estudià cant amb el seu pare i amb M Ghibaudo, A Paoli i C Dahmen El 1932 debutà amb la companyia de J Guerrero a Madrid sota la direcció paterna De seguida inicià una carrera internacional que el dugué a actuar en teatres d’arreu de l’Estat espanyol, a més de Portugal, Itàlia, l’Amèrica del Sud i els Estats Units, amb la companyia fundada per ell mateix Destacaren les seves creacions en Luisa…

Vida A sis anys feu la primera aparició pública com a solista Més tard estudià violí amb Jesús Monasterio i José del Hierro al Conservatori de Madrid, on també fou deixeble de composició de Manuel Fernández Grajal A Madrid fundà el Quartet Vela, amb el qual aconseguí ferse un nom dins el panorama de la vida musical madrilenya de principi de segle El 1909 estrenà a Leipzig Rêve , opus 53, de P de Sarasate A partir del 1913 residí a l’Argentina A Buenos Aires estigué molt vinculat a diverses agrupacions de música de cambra formades entorn de l’Asociación Wagneriana, amb la qual…

Estudià cant amb M Rodríguez de Castro i debutà al Teatro Real de Madrid el 1924 Un cop tancat aquest teatre, on protagonitzà reeixides funcions d’òperes de G Verdi, G Meyerbeer i G Donizetti, actuà al Teatro Apolo de la mateixa ciutat La temporada 1925-26 cantà a Porto i València i quatre anys després es presentà amb èxit al Gran Teatre del Liceu Fins el 1936 cantà molt sovint amb Miguel Fleta, especialment a la capital madrilenya Combinà les interpretacions de papers operístics i de sarsuela Durant la Guerra Civil Espanyola actuà al Teatro Pardiñas i el 1956 es retirà, després d’haver…

Esta blerta de molt jove a Crevillent, ben aviat mostrà grans aptituds per al cant, que finalment començà a estudiar al Conservatori de València Debutà al Teatre Príncipe Alfonso de Madrid el 1902 amb Jugar con fuego FA Barbieri i l’èxit que hi obtingué comportà el seu immediat ingrés en la companyia del baríton E Sagi Barba, amb qui més tard es casà El 1908 cantà una aplaudida Marina a Madrid i tres anys després es presentà a l’Havana amb Tosca El 1914 estrenà al Circo Price de Madrid Las Golondrinas , de JM Usandizaga, en la seva versió com a sarsuela i el 1920 actuà al Teatre Tívoli de…

Acabat de néixer, els seus pares es traslladaren a Mataró, on estudià als Escolapis Ingressà en l’Escolania de Badalona, i estudià amb Guberna, amb qui mostrà una gran facilitat per a solfejar Després estudià a Barcelona amb J Garcia Robles, i ingressà en l’Escola Municipal de Música de la Ciutat Comtal, on a setze anys obtingué el primer premi de cant Animat per l’èxit, marxà a Buenos Aires amb una companyia de sarsuela A Montevideo conegué la soprano Luisa Vela, amb qui es casà en segones núpcies, i crearen una companyia pròpia, amb la qual realitzaren diverses gires per…

Fou deixeble de Lluís Millet i d’Antoni Nicolau a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Harmonitzà una quantitat important de cançons populars, compongué música coral, música escènica i sardanes, i feu nombroses transcripcions d’obres dels segles XVII i XVIII Malgrat la poca popularitat del seu nom en l’àmbit sardanista, la qualitat lírica de les seves sardanes el feu mereixedor de més de vint premis, entre els quals cal citar els Jocs Florals de Girona per De bon matí 1917, els Jocs Florals de Figueres per Flor de neu 1917, el Premi Barcino per Vela al vent 1953, el Premi S’…

Llicenciat en filosofia a la Universidad Complutense de Madrid i fundador del grup de pop Radio Futura 1980-92, un dels capdavanters de la Movida Madrileña i responsable de discs emblemàtics com La ley del desierto, la ley del mar 1984, La canción de Juan Perro 1987, Escuela de calor 1989 i Veneno en la piel 1990 Després de la dissolució de Radio Futura adoptà el nom de Juan Perro i començà a investigar el son cubà es convertí en el principal valedor d’aquesta música tradicional a l’Estat espanyol gràcies a les seves collaboracions i produccions d’artistes cubans Fruit d’aquesta recerca són…

Del 1758 al 1765 estudià música amb Josep Anton Martí i Benet Julià, a l’Escolania de Montserrat Acabats els estudis, volgué quedar-se al monestir, però els seus pares no li ho permeteren Realitzà estudis eclesiàstics, fou ordenat de sacerdot i el 1786, després de la mort dels seus pares, prengué l’hàbit benedictí Tenia una magnífica veu de baríton i fou nomenat cantor major, càrrec que exercí durant vint anys Després es retirà a Sant Benet de Bages Introduí modificacions en la tècnica del cant que donaven més sumptuositat a les funcions litúrgiques Compongué la Salve solemne ,…

De formació autodidàctica, complementà els estudis amb Mn Antoni Tomàs i Homs Fou director de la banda d’Horta de Sant Joan i fundador de l’orquestrina Esmeralda L’any 1956 s’establí a Barcelona, on creà les edicions Gil Membrado La seva activitat amb la cobla s’inicià el 1963, com a compositor i com a intèrpret de fiscorn a la Cobla Barcelona Fou el compositor de sardanes més prolífic de la segona meitat del segle XX, amb prop de 1300 títols, molts dels quals dedicats a personatges, agrupacions o poblacions, el més famós dels quals és La flama de la sardana El seu patró estilístic formal i…

Estudià amb el seu pare, també flautista, i al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on obtingué el premi d’honor superior Amplià estudis a França i a la Gran Bretanya El 1985 abandonà la seva dedicació a la flauta com a membre de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i de l’aleshores anomenada Orquestra Ciutat de Barcelona L’any següent, i fins el 1987, fou director assistent de l’Orquestra Simfònica de la Universitat de Florida, i posteriorment fou titular, durant deu anys, de l’Orquestra de la Universitat de Portland Fou director titular de l’Oregon Sinfonietta 1990-93…