Resultats de la cerca

La majoria treballaren com a mestres de capella o bé organistes a la basílica de Sant Marc El primer dels compositors de l’anomenada Escola Veneciana fou el francoflamenc Adriaan Willaert, que ocupà la plaça de mestre de capella de la basílica entre el 1527 i el 1562 La seva activitat com a compositor i com a pedagog donà un impuls definitiu a l’activitat musical de la catedral veneciana fins a convertir-la en un dels centres musicalment més avançats del seu temps La línia innovadora i progressista de Willaert fou continuada pels seus deixebles Cipriano de Rore i…

Després de formar-se amb S Bernardi, cap a l’any 1624 passà a la cort austríaca El 1631, quan era músic de la capella imperial, començà a rebre encàrrecs de música de circumstàncies Fruit d’aquests encàrrecs foren diverses cantates festives i obres religioses per a esdeveniments puntuals L’any 1649 succeí G Valentini com a mestre de la capella imperial Per raó del seu càrrec, escriví molta música litúrgica, generalment amb gran profusió de mitjans, en la línia de la tradició veneciana, amb una policoralitat sumptuosa i diversitat de grups instrumentals També escriví diferents…

Sovint emprà el nom llatinitzat Jacobus Gallus Treballà a Viena, a Olomuc i a Praga Deixà dinou misses i molts motets, recollits en un Opus musicum 1586-91 Les seves obres són una síntesi de l’escriptura contrapuntística dels francoflamencs amb l’escola policoral veneciana

Fou mestre de capella del cardenal Luigi d’Este 1578-83 Residí a la cort dels Mèdici, a Florència, on estigué en contacte amb la Camerata Fiorentina, i a la cort de Varsòvia 1595-98 És autor de madrigals vinculats a l’escola veneciana, els més destacats del seu temps, juntament amb els de Gesualdo da Venosa i de Monteverdi

Pertany a l’escola veneciana Autor de nombrosos madrigals, com el cèlebre Io mi son giovinetta , sobre una balada de Boccaccio El seu fill Alfonso Ferrabosco Bolonya 1543 — 1588, dit Alfonso I , deixà madrigals, cançons i obres per a llaüt, i el seu net, Alfonso Ferrabosco Londres ~1575 — Greenwich 1628, dit Alfonso II , fou professor de música del futur Carles I d’Anglaterra i autor d’obres per a viola

Fou degà del conservatori de Santa Maria di Loreto, de Nàpols, i director del de la Pietà dei Turchini 1673-1701, mestre de la Real Cappella i de la capella dels virreis de Nàpols Fou un dels introductors de l’òpera veneciana a Nàpols amb les seves òperes, com Lo schiavo di sua moglie 1672, contribuí a formar l’escola napolitana d’òpera, de la qual és considerat el cap juntament amb el seu rival Alessandro Scarlatti També escriví oratoris

Deixeble de JMouton a París, actuà a Ferrara i a Milà i fou nomenat 1527 mestre de capella de San Marco de Venècia Fundà l’escola veneciana i enllaçà amb l’antiga pràctica del nord d’Itàlia de dialogar els salms amb el cor doble, que fou la característica de l’escola, la qual illustraren AGabrieli, AMerulo, Cde Rore i GZarlino Compongué 350 motets, 9 misses, 60 madrigals italians, 65 cançons franceses, 14 canzoni villanesche alla napolitana i més de 12 ricercari

Des del 1547 fins al 1551 fou director musical de l’Acadèmia Filharmònica de Verona Després passà a ocupar el càrrec de mestre de capella de la catedral de Treviso S’han conservat algunes cartes seves que donen informació molt abundant i interessant sobre aspectes de caràcter interpretatiu, especialment sobre l’ús d’instruments en combinació amb les veus en motets i madrigals Escriví molta música religiosa, madrigals i altres composicions profanes El seu estil estigué molt influït per l’escola veneciana d’A Willaert La major part de la seva producció sacra ha desaparegut

Aparegué en l’òpera de l’escola veneciana s XVII en forma binària un temps lent i un altre allegro Aquest model passà a França per obra de Lulli, i formà l’anomenada obertura francesa , on la part allegro era un fugat i després tornava el temps lent del principi A Itàlia adquirí forma ternària allegro-adagio-allegro i contribuí a la formació de la simfonia, nom amb el qual hom anomenà sovint l’obertura fins al s XIX Són especialment cèlebres les de Mozart, Rossini, Weber, Beethoven, Gluck, etc També n'hi ha, al s XIX, d’escrites com a peces de concert, com les de Mendelssohn

Fou organista de San Geremia de Venècia i, més tard, de San Marco segon orgue en 1564-84 i primer en 1584-86 Escriví cèlebres peces per a orgue, com les Canzoni alla francese sis volums, 1605, diversos llibres de ricercari i obres per a veus soles, com Sacrae cantiones 1565 , Psalmi Davidici 1583 i altres de disperses en antologies El seu nebot Giovanni Gabrieli Venècia ~ 1557 — 1612 fou primer organista de San Marco en morir Andrea Deixà canzoni , sonates, etc, per a orgue i Sacrae Symphoniae per a veu, motets, etc, publicades sovint amb peces del seu oncle Hom el considera el darrer gran…