Resultats de la cerca

Entrà al servei de Lluís XIV de França, a Versalles 1683, i Lluís XV el creà cavaller de Saint-Michel 1722 Fou autor de grans motets de vasta concepció polifònica Te Deum , 1684 De profundis , 1689 Exaltabo te, Domine , 1704, de ballets i d’un gran nombre de peces de concert per a la cort, agrupades amb el títol de Symphonies pour les soupers du roi

Fou mestre de capella a Toló, Arle i Tolosa de Llenguadoc i, del 1694 al 1700, de Notre-Dame de París Abandonà la música religiosa per la de teatre a causa de l’èxit de la seva òpera ballet L’Europe galante 1697, amb llibret d’Houdard de la Motte Campra escriví també òperes Tancrède, 1702 Camille , 1717 i divertimenti i òperes breus per a la cort de Versalles, on fou mestre de la capella reial La seva obra és considerada el nexe entre la de Lully i la de Rameau

Vida Fou el principal compositor de grands motets del Barroc tardà i un dels compositors favorits de música religiosa de la cort de Lluís XIV Cap a l’any 1666 ingressà al cor de l’església reial de Saint Germain-l’Auxerrois, a París A l’edat de quinze anys abandonà el cor i intentà ingressar a l’orquestra de GB Lulli com a violinista, però fou rebutjat, cosa que el dugué a renunciar fins i tot a tocar el violí per sempre més i es dedicà a perfeccionar els seus coneixements d’orgue i clavicordi Treballà durant algun temps com a organista a Saint Germain-en-Laye, malgrat que Lluís XIV…

Vida Fou una figura de primera magnitud de la música teatral i sacra francesa de la primera meitat del segle XVIII El 1674 ingressà a l’escolania de la catedral de Sant Salvador, a Ais de Provença, on al cap de tres anys inicià estudis eclesiàstics amb Guillaume Poitevin El 1681 es traslladà a Arle per a ocupar la plaça de mestre de capella de Sant Tròfim Allí romangué fins el 1683, any en què anà a Tolosa, on esdevingué mestre de música del cor de Sant Esteve Fou en aquesta ciutat que començà a ser reconegut com a compositor de música religiosa El 1694 guanyà la plaça de mestre de música de…

Estudià als conservatoris de Versalles i París, on es graduà en piano, música de cambra, percussió i harmonia Debutà el 1965 com a solista, i de seguida es formà com a director d’orquestra Inicià la seva activitat el 1967 com a assistent a l’Òpera de París, amb l’orquestra de la qual oferí diversos concerts a França i la resta d’Europa El 1970 fou nomenat director de l’Orquestra d’Angers, i l’any següent passà a l’Òpera de Lió i a l’Orquestra Filharmònica de Roine-Alps Entre el 1975 i el 1978 assessorà l’Orquestra de Concerts Lamoureux, que dirigí ocasionalment Posteriorment centrà part de…

Fill de Johann Stamitz , aprengué violí amb el seu germà Karl , i el 1764 arribà a ser segon violinista en l’ orquestra de Mannheim El 1770, tots dos germans es traslladaren a París, on Anton residí almenys durant vint anys Allí compongué el gros de la seva obra, principalment concerts, quartets i duos Quan Karl marxà a Londres, el 1777, Anton ocupà un lloc destacat en els cercles musicals de la capital francesa i hi tingué grans èxits com a concertista Pel que sembla, formà part de l’orquestra de la cort de Versalles del 1782 al 1789, any a partir del qual no hi ha dades sobre la seva vida…

Juntament amb JPRode i PBaillot, fou el cap de l’escola violinística dita de París És autor d’una quarantena d’òperes còmiques Beethoven li dedicà la seva sonata Opus 47 per a violí i piano, que, per això, és coneguda amb el seu nom

Rebé la primera formació musical de la seva mare Posteriorment, encoratjat per Ch Gounod, treballà amb E Paladilhe contrapunt i fuga, C Franck orgue i Reben composició al Conservatori de París El 1879 guanyà el Premi de Roma per la seva cantata Médée , i, posteriorment, el Premi Crescent amb l' opéra-comique Les Pantins 1881 A més rebé una menció honorífica en el Premi de la Ciutat de París per la llegenda simfònica Rübezahl 1886 El 1922 fou admès a l’Acadèmia de les Belles Arts, on ocupà el lloc de C Saint-Saëns Hüe dedicà la major part de les seves energies a la música vocal escènica, tot i…

Fou alumne de GB Somis i un dels més brillants violinistes de la seva època, juntament amb JM Leclair, JJC de Mondonville i LG Guillemain Debutà a París, el 1725, tot competint amb JB Anet, i posteriorment realitzà diverses gires en què demostrà el seu excepcional virtuosisme Interpretà algunes de les seves pròpies obres davant els reis de França, fet que li valgué, el 1733, el títol d' ordinaire de la musique du roy Adoptà la nacionalitat francesa el 1741, i seguidament fou nomenat Roy et maître des ménétriers et joueurs d’instruments tant hauts que bas et communauté des maîtres à dancer ,…

El 1756, any en què fou ordenat de sacerdot i nomenat mestre de capella de la catedral d’Orleans, fou estrenat un magníficat escrit per ell Participà en les competicions organitzades pel Concert Spirituel, i hi guanyà el primer premi amb el motet Super flumina Babylonis 1768 L’any següent esdevingué mestre de capella de l’església dels Sants Innocents de París fins que el 1775 fou nomenat sotsdirector de la capella reial Aquest mateix any, la seva Missa Brevis fou interpretada a la catedral de Reims amb motiu de la coronació de Lluís XVI, que el 1780 el nomenà superintendent…