Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
Luigi Maria Baldassare Gatti
Música
Compositor italià.
Es formà a Màntua, on fou tenor i organista a l’església de Santa Bàrbara i on estrenà la primera de les seves òperes, Alessandro nell’Indie , el 1768 També en aquesta ciutat compongué la cantata Virgilio e Manto 1769 per a la inauguració del Teatro Scientifico, dependent de la Reale Accademia, i, més tard, arribà a ser segon director de l’orquestra d’aquest teatre, on estrenà diverses obres, com ara l’oratori La madre dei Maccabei 1775 El 1783 fou contractat com a mestre de capella de la catedral i de la cort de Salzburg Tot i que el càrrec li fou disputat per Leopold Mozart, que no encaixà…
Josep Picanyol
Música
Músic.
Fou mestre de capella de la catedral de Barcelona Més tard ocupà el mateix càrrec al convent de les Descalzas Reales de Madrid Autor d’una vintena d’oratoris, entre els quals Traslación del Testamento 1729, El triunfo del pecado 1730, El macabeo 1731, Amore consurgens 1732 i, sobretot, El sacramento del amor
Antologia Històrica de la Música Catalana
Música
Col·lecció de discos publicats per Edigsa sota la direcció d’Oriol Martorell, entre el 1966 i el 1975.
Amb una vintena de títols, era una àmplia mostra de la música catalana, des de l’Edat Mitjana fins al segle XX, en els diferents gèneres instrumental, coral, orquestral, cambra, òpera, etc El projecte es veié interromput per dificultats econòmiques de l’empresa L' Antologia fou més tard represa i continuada per PDI Produccions Discogràfiques Independents
Johann Friedrich Fasch
Música
Compositor.
Es formà amb JKuhnau a la Thomasschule de Leipzig, i fou mestre de capella de Zerbst 1722-58 La seva obra, apreciada per JSBach, inclou una vintena de simfonies, concerts, misses, etc El seu fill Carl Friedrich Fasch Zerbst 1736 — Berlín 1800 treballà a la cort de Frederic II de Prússia i fundà 1791 la Berliner Singakademie
sitar
Música
Instrument de corda puntejada, propi de l’Índia, anàleg a la guitarra, bé que amb la caixa de ressonància semiesfèrica i el mànec força més llarg i travessat per nombrosos trasts, a l’extrem del qual sol portar encara un altre ressonador, constituït per una carbassa.
Té tres jocs de cordes les quatre melòdiques, que passen per sobre els trasts, dues de laterals, per a les variacions rítmiques, i una vintena de ressonància, que passen per sota els trasts És derivat de l’antic śitrā-vīnā , i, com ell, acompanya tradicionalment els cants religiosos Modernament Ravi Shankar l’ha popularitzat arreu del món gràcies als seus concerts
Eusebi Guiteras i Guiu
Música
Compositor català.
Estudià amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Exercí com a director de la banda de la Casa de la Caritat de Barcelona És autor d’obres simfòniques i corals, i sobretot de sardanes, de les quals se’n coneixen una vintena Cal destacar-ne L’aplec de la sardana , Aplec de Farners , La platja de Riells , La torre de Montgó , Flor nevada i la sardana revessa Endevina endevineta 1907
rapsòdia
Música
Peça musical instrumental que empra elements populars i en la qual preval la improvisació.
De forma molt lliure, fou emprada per primer cop per Jan Václav Tomašek a l’inici del s XIX Liszt escriví amb aquesta denominació una vintena de composicions en les quals dominava el caràcter èpic hi emprà escales, ritmes i intervals característics de la música zíngara Molts compositors han escrit, des d’aleshores, fantasies instrumentals amb elements folklòrics, com Dvořák, Saint-Saëns, Albéniz, Brahms, Debussy, Gershwin i Bartók, bé que en alguns casos hi ha obres amb aquest títol que estan totalment desvinculades del folklore
branle
Música
Dansa popular d’origen francès, molt ballada a Europa fins al final del segle XVII.
Sorgida d’una de les figures de la dansa baixa, al segle XV n’era el pas concloent, i al segle XVI era ja una de les danses de grup més populars a França Els balladors, agafats per les mans, formaven un cercle o una cadena, i es desplaçaven amb un moviment lateral característic La música podia ser cantada o instrumental Thoinot Arbeau, en la seva obra Orchésographie 1588, en distingí quatre tipus principals i més d’una vintena de variants que diferien en caràcter i ritme
Michael Praetorius
Música
Compositor alemany.
El seu cognom real era probablement Schulz o Schultz Fou organista a Frankfurt de l’Oder, a Groningen i a Wolfenbüttel, on també fou mestre de capella Autor d’una vintena de reculls d’obres per al culte, d’una collecció de danses franceses i de tres volums de la seva obra didàctica Syntagma musicum 1615-19 Introduí l’estil madrigalesc en la polifonia coral tradicional El 1609 publicà una sèrie d’obres per a orgue amb el títol Musae Sioniae , d’una gran inventiva
Johannes Ockeghem
Música
Compositor flamenc.
Actuà gairebé tota la vida a la cort de França, al servei de Carles VII, Lluís XI i Carles VIII Anteriorment havia actuat a Anvers Desenvolupà l’estil de la polifonia francoalemanya i creà un estil polifònic que predominà a Occident durant un segle De la seva obra es destaquen diverses misses, com la basada en el tema de L’Homme armé , un rèquiem, un Credo i una vintena de cançons Fou mestre de Josquin des Près Sembla que vers el 1470 visità la península Ibèrica
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina