Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
música del futur
Música
Concepte wagnerià de música absoluta.
R Wagner creia en la necessitat de crear un nou repertori musical basat en aquesta mena de música, que tindria com a objectiu una futura millora espiritual de la humanitat El compositor alemany, tot seguint l’obra de L Feuerbach 1804-1872 Principis de la filosofia del futur 1843, redactà el 1849 L’obra d’art del futur , on defensava la necessitat d’arribar a l’obra d’art absoluta Alguns anys més tard, el 1860, escriví l’assaig Zukunftsmusik 'La música del futur', en què tractà sobre diferents formes d’atènyer una nova música, la qual, en el drama musical, actua conjuntament amb l’acció…
Alexandre Cortada i Serra
Periodisme
Música
Literatura catalana
Periodista i musicòleg.
Collaborador de L'Avenç des del desembre del 1890 fins a la fi de la revista 1893, hi exercí, el darrer any, un paper gairebé directiu juntament amb Jaume Brossa, introduït pel mateix Cortada en la redacció de la publicació Amic de Pompeu Fabra , de qui havia estat condeixeble a la universitat i consoci en el grup wagnerià Els Trenta , el posà en relació amb Joaquim Casas i Carbó, fet decisiu en la gestació de la campanya lingüística de L’Avenç Collaborà també en la revista Quatre Gats Els articles de Cortada, agressius i polèmics, s’interessen per diversos temes artístics,…
,
Ramon Bonet i Vallverdú
Música
Organista i compositor.
Fou organista des del 1860 a la catedral de Tarragona Afavorí el moviment wagnerià i el conreu de la cançó tradicional catalana Compongué un bon nombre d’obres de música d’església, la sarsuela Moisés y Aarón i altres obres Escriví diversos mètodes de solfeig, piano i música vocal
Lauritz Melchior
Música
Tenor danès, naturalitzat nord-americà (1947).
El 1913 debutà a Copenhaguen com a baríton El 1918 passà a fer papers de tenor i excellí aviat en el repertori wagnerià, sobretot a Londres 1924 i 1926-39, Bayreuth i al Metropolitan de Nova York 1926-50 Actuà en films Luxury Liner , 1947 i enregistrà discs En 1928-29 debutà al Liceu de Barcelona, on representà el seu primer paper de Tristany
Jeannine Altmeyer
Música
Soprano nord-americana naturalitzada suïssa, de nom originari Theresa.
Estudià a Santa Barbara EUA amb Lotte Lehmann i més tard ho feu a Salzburg Àustria L’any 1971 debutà al Metropolitan de Nova York després d’haver guanyat un concurs per a veus joves Aviat s’especialitzà en el repertori wagnerià, amb el qual s’ha destacat i ha assolit aplaudides representacions en festivals Salzburg, Bayreuth i teatres d’arreu del món Chicago, Viena, Londres, Zuric, Nàpols S’ha distingit igualment en el repertori de l’òpera italiana Verdi i postromàntic R Strauss
Concepción Dalhander i Francés
Música
Mezzosoprano valenciana.
Estudià piano i cant i el 1898 debutà al Teatro Real de Madrid amb Lohengrin Posteriorment cantà amb èxit a Sevilla, Barcelona i València S’especialitzà en el repertori wagnerià al costat de F Viñas, E Tetrazzini i T Arkel, però també feu incursions en el terreny de l’òpera italiana G Donizetti i francesa G Meyerbeer Estrenà El soñador , de Salvador Giner, al Teatre Principal de València 1901, i Akté , de Joan Manén, al Gran Teatre del Liceu durant la temporada 1903-04
Heinrich Vogl
Música
Tenor i compositor alemany.
Fou un dels intèrprets destacats del repertori wagnerià Estudià amb FP Lachner i Janke a Munic, ciutat on debutà quan només tenia vint anys Poc després cantà durant diferents temporades a Viena, Londres, Bayreuth i Nova York Posseïa una tècnica molt bona i un color fosc de veu Al seu temps fou considerat un dels millors intèrprets dels papers de Tristany i de Lohengrin Wagner opinava, però, que no tenia una veu prou heroica Encarnà també Parsifal i Sigfrid Compongué una òpera, Der Fremdling 'L’estrany', 1899 La seva dona, T Thoma, interpretava així mateix personatges wagnerians
Kathleen Battle
Música
Soprano nord-americana.
Abandonà els estudis de matemàtiques per iniciar els de música a la Universitat de Cincinnati El 1972 debutà al Festival de Spoleto amb el Rèquiem alemany de Brahms Aviat es destacà en recitals a diverses ciutats dels Estats Units Després del seu debut 1978 a la Metropolitan Opera House de Nova York intervenint en el Tannhäuser wagnerià actuà a Salzburg 1981 amb la Despina del Così fan tutte de Mozart A partir d’aleshores inicià una important carrera El seu repertori, aplaudit arreu d’Europa i dels Estats Units, va de Händel als contemporanis i també inclou peces de jazz i…
Ernst Kraus
Música
Tenor alemany.
Estudià a Munic amb Schimon-Regan i, posteriorment, a Milà amb Cesare Galliera El 1893 debutà en un concert a Munic i el mateix any fou contractat per l’Òpera de Mannheim, amb la qual actuà fins el 1896 A continuació formà part de la companyia de l’Òpera de Berlín 1896-1923, on s’especialitzà en el repertori wagnerià Entre el 1899 i el 1909 es destacà al Festival de Bayreuth, en els personatges de Walther Els mestres cantaires de Nuremberg , Sigmund La valquíria i el titular de Sigfrid Del 1924 al 1941 exercí la docència a la Hochschule de Munic, on fou professor de cant
Franz Beidler
Música
Director d’orquestra alemany, casat amb Isolde, filla de Cosima Liszt i, suposadament, de R. Wagner, tot i que aquest no la reconegué com a tal.
Dirigí les temporades 1896-97 i 1901-02 a Bayreuth, i hi tornà el 1904, per dirigir-hi L’anell del Nibelung , i el 1906 Desenvolupà una intensa carrera a Moscou i Sant Petersburg 1902-05 i posteriorment dirigí els concerts de Hallé, a Manchester A Barcelona estrenà Parsifal al Gran Teatre del Liceu, la nit del 31 de desembre de 1913 Es convertí en el director wagnerià de referència a la capital catalana durant uns cinc anys, i hi fou convidat sovint per l’Associació Wagneriana Durant la darrera dècada de la seva vida fou un director pràcticament oblidat, tant pel públic com pels…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina