Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
drame lyrique
Música
Expressió que s’aplica, d’una forma poc precisa, a algunes òperes franceses del final del segle XIX i principi del XX sorgides, fins a un cert punt, de la reacció contra l’obra de G. Meyerbeer, considerada ampul·losa i grandiloqüent.
El drame lyrique cercà temes que permetessin mostrar conflictes psicològics més íntims i complexos Ch Gounod amb Faust , J Massenet amb Manon i Werther , i E Chabrier amb L’Etoile són els màxims representants d’aquest corrent
Eduard Ximénez
Música
Compositor.
Deixeble de Pasqual Pérez, fou nomenat organista de la parròquia de Sant Tomàs el 1846 Compongué Werther , òpera en tres actes, i les sarsueles A que sale con ello 1842 i Barba Azul 1855 És autor d’una Salve , dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats 1868, d’una collecció de cants populars valencians i de composicions profanes
Ernest Marie Hubert Van Dyck
Música
Tenor belga.
Estudià amb Sain-Yves Bax a París, i, després d’haver cantat en els Concerts Lamoureux, el 1887 feu el seu debut operístic amb Lohengrin a l’Eden-Théâtre A partir de llavors portà a terme una intensa carrera en què dominaren els papers wagnerians actuant sovint a Bayreuth amb Parsifal , Tannhäuser , La valquíria , El crepuscle dels déus i d’autors francesos, especialment J Massenet, del qual estrenà a Viena, el 1892, Werther , representant el paper principal Després de retirar-se de l’escena l’any 1914, es dedicà a l’ensenyament del cant, primer a París i després a Brusselles
Eduard Ximénez
Música
Compositor i organista valencià.
Hereu dels ensenyaments de l’organista Pasqual Pérez, unes fonts el situen el 1839 com a organista a la parròquia de Sant Tomàs, i des del 1846, també com a organista, a Sant Bartomeu És autor d’obres líriques, entre les quals cal esmentar les sarsueles A que sale con ello 1842 i Barba Azul 1855, i d’una òpera, Werther , de la qual no se sap si s’arribà a estrenar Publicà una collecció titulada Cantos populares valencianos , que el feu mereixedor d’un guardó a l’Exposició Universal de Viena del 1873 Compongué també música religiosa, com ara una Salve dedicada a la Mare de Déu…
Albert Lance
Música
Tenor australià naturalitzat francès.
Estudià cant amb Greta Callew i Jessica Smity Al principi dels anys cinquanta ingressà en el National Theatre Movement, amb el qual protagonitzà Els contes de Hoffmann el 1954 Aquest mateix any anà a París per perfeccionar els seus coneixements amb el baríton Dominique Modesti i el 1956 debutà a l’Òpera Còmica de la capital francesa amb Tosca En 1956-57 cantà a l’Òpera de París, escenari on a partir del 1959 interpretà assíduament Carmen El 1958 participà en la representació de Rigoletto , al costat de J Sutherland, al Covent Garden El 1967 obtingué la nacionalitat francesa Entre el 1972 i…
Rosina Storchio
Música
Soprano italiana.
Estudià al Conservatori de Milà, i debutà el 1892 al Teatro Dal Verme de la ciutat amb el paper de Micaëla L’any 1895 actuà per primer cop a la Scala, on fou Sophie Werther , i dos anys més tard interpretà Mimì en l’estrena de La bohème , de R Leoncavallo, a Venècia Es destacà en diversos papers de G Donizetti a la Scala i també participà en les estrenes d’òperes de Leoncavallo Zazà , 1900, U Giordano Siberia , 1903, G Puccini Madama Butterfly o P Mascagni Lodoletta , 1917, gràcies a la seva veu, molt flexible i amotllable a diversos estils interpretatius, tot i que era poc…
Aquiles Machado
Música
Tenor veneçolà.
Alumne d’Alfredo Kraus a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid, debutà el 1996 amb L’elisir d’amore al seu país natal i, des de llavors, s’ha presentat als principals teatres del món, particularment d’Itàlia i Espanya El 1997 es convertí en el primer cantant del seu país en actuar a La Scala de Milà i el 1998 debutà al Teatro Real de Madrid ambdues vegades en el paper de Rodolfo, de La bohème L’any 2001 el director d’escena Graham Vick el vetà per a cantar el duc de Màntua, de Rigoletto , en el coliseu líric de Madrid, a causa del seu aspecte físic, fet que provocà aïrades…
Suzanne Sarroca
Música
Soprano francesa.
Estudià al Conservatori de Tolosa de Llenguadoc, i el 1949 debutà a la seva ciutat natal interpretant el paper de Charlotte Werther Dos anys després es presentà amb Carmen al Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles Abordà sovint el repertori de mezzosoprano o de soprano dramàtica, i assolí grans èxits, com en la interpretació del personatge titular de Tosca , amb el qual es presentà a l’Òpera Còmica de París el 1952, el mateix any que debutà a l’Òpera de París amb Les Indes galantes , de J Ph Rameau Cantà òperes de compositors del segle XX, a més d’obres d’H Berlioz, WA…
Viorica Ursuleac
Música
Soprano romanesa.
Estudià música a Viena i el 1922 debutà a Zagreb com a Charlotte Werther Posteriorment cantà a la seva ciutat natal, a Viena i a Frankfurt, ciutat on fou dirigida per C Krauss, amb qui es casà El 1930 es traslladà a Viena i cinc anys més tard a Berlín, on cantà a la Staatsoper Del 1937 al 1944 formà part de la companyia de l’Òpera de Munic Estrenà diverses òperes de R Strauss Arabella , 1933 Friedenstag , 1938 Capriccio , 1942, de qui es convertí en especialista, amb memorables interpretacions en Electra , El cavaller de la rosa i Ariadne auf Naxos D’entre els més de vuitanta…
Charles Panzéra
Música
Baríton francès.
Estudià al Conservatori de París, ciutat on el 1919 debutà a l’Òpera Còmica amb Werther El 1911 interpretà L’horizon chimérique , cicle de quatre cançons que G Fauré li dedicà Des d’aleshores s’especialitzà en la interpretació de la música francesa contemporània, d’autors com ara G Fauré, C Debussy, M Ravel, D Milhaud o F Poulenc A partir del 1930 fou un assidu intèrpret del paper de Pelléas, que presentà en diversos teatres francesos i de l’estranger També destacà en el lied , amb un repertori centrat en el Romanticisme alemany i en música francesa del segle XX Estrenà diverses…