Resultats de la cerca

Estudià a Munic 1915-17 i Zuric 1917-20, i fou un dels fundadors de l’American Grand Opera Company de Chicago 1920 Dirigí el departament d’òpera a l’Eastman School of Music 1925-28, ensenyà filosofia a la Columbia University 1949-68, fou codirector de l’Electronic Music Center Columbia-Princeton 1959-80 i ensenyà composició a la Juilliard School 1971-73 Obtingué dues beques Guggenheim 1930-32, que li permeteren de dedicar-se a la composició de l’òpera Evangeline Entre les seves composicions cal destacar A Wisconsin Symphony , tres quartets de corda i un concertino per a flauta Compongué…

Nascut el catorzè de quinze fills, Allison començà a interessar-se per la música de ben petit, escoltant BB King Començà cantant gòspel, activitat que abandonà quan els anys cinquanta, a Chicago, aprengué a tocar la guitarra amb Muddy Waters i Howlin’ Wolf com a mestres El seu talent innat va fer que músics com Chuck Berry i Little Richard li demanessin de tocar amb ells Allison, que no fou mai un ortodox del blues de Chicago, feu composicions en què a més incloïa el rock , el reggae , el funk i el soul Els seus concerts, comparables als de Jimi Hendrix, duraven fins a quatre hores El 1969…

Fou un dels cantants de soul més influents dels anys seixanta Redding esdevingué el músic més representatiu de l’anomenat so Stax o soul del sud Es tracta d’un tipus de soul enèrgic, característic dels anys seixanta, impulsat des de la discogràfica Stax, amb arranjaments senzills i temes sentimentals, que contrastava amb el soul associat a la discogràfica Motown de Detroit, molt més orquestrat Redding tenia una veu potent i rogallosa i, estava molt influït per Little Richard i Sam Cooke Entre el 1964 i el 1967 compongué temes que es convertirien en autèntics clàssics del soul , com Mr Pitiful…

Durant els primers anys de la seva joventut es guanyà la vida com a pianista en una banda de música de ball Posteriorment, estudià composició al Conservatori de Cincinnati 1949-50 i a la Universitat de Califòrnia a Berkeley 1950 En 1951-83 ensenyà composició, teoria i acústica a la Universitat d’Illinois, a Urbana Compaginà aquesta tasca amb la continuació dels seus estudis al Mills College 1951-52, on fou alumne de D Milhaud composició, a la Universitat d’Illinois 1953-55 i al Columbia-Princeton Electronic Music Center 1959-60 amb O Luening i V Ussachevsky També estudià amb H Partch 1950-51…

Estudià a l’State Teachers College de la seva ciutat natal i es perfeccionà al Berkshire Music Center de Tanglewood L’any 1937 fou contractat per la Longy School of Music de Cambridge Massachusetts, de la qual fou professor fins el 1942 Durant cinc anys, del 1946 al 1951, formà part de l’Orquestra de Cleveland Quan abandonà aquesta formació musical, fundà el New York Woodwind Quintet, amb el qual actuà fins el 1985, quan es retirà Realitzà també un bon nombre d’enregistraments, entre els quals el Concert per a clarinet de WA Mozart Desenvolupà una tasca pedagògica molt significativa en…

El 1934 entrà al grup d’Isham Jones Dos anys més tard formà la seva orquestra, a la qual els anys quaranta s’incorporaren músics com Neal Hefti i Ralph Burns Amb el nom de Herman’s Herd, la banda adquirí reconeixement per la força i originalitat de la seva música Igor Stravinsky escriví Ebony Concerto 1945 especialment per a la formació Superà la crisi de les big bands de la meitat dels anys quaranta i, a partir del 1947, amb la Second Herd, es distingí per la seva secció de saxòfons, coneguda per Four Brothers, i on es donaren a conèixer Stan Getz, Al Cohn i Zoot Sims Durant les dues dècades…

Fou un nen prodigi als sis anys ja actuava en espectacles Del 1934 al 1936 tocà a la banda d’Isham Jones i quan aquest es retirà fundà la seva pròpia orquestra, amb la qual tingué un gran èxit comercial La seva millor època correspon al període 1944-46, en què per l’accent i el swing que tenia era l’orquestra blanca que més s’acostava a les negres L’orquestra va destacar per l’extrema subtilitat amb què usà els saxofons En aquest sentit fou pionera en la combinació de tres saxofons tenors i un de baríton

Autodidacte, als disset anys es professionalitzà El 1934 s’establí a Chicago, on tocà sobretot en programes radiofònics i en orquestres de ball en un estil influït pel country i Django Reinhardt El 1936 publicà el seu primer disc, i el 1938 passà a Nova York Als anys quaranta tocà en una emissora de l’exèrcit nord-americà i acompanyà Bing Crosby , Nat King Cole i altres músics i cantants de jazz famosos i el 1945 enregistrà “It’s Been a Long, Long Time”, el seu èxit més gran Gravà molts discs en trio i també amb la seva dona, la cantant Mary Ford La seva gran flexibilitat li permeté…

Estudiant de composició a la Universitat de Califòrnia del Sud i al Conservatori de París amb Fulbright Fellowship, algunes de les seves obres despertaren interès a les sales de concerts nord-americanes Entre aquestes cal destacar Spoon River , per a soprano, baríton i orquestra 1952, i l’òpera de cambra The Admirable Bash ville 1954, amb text de Bernard Shaw

Introduí als Estats Units l’obra pianística de Schönberg i fou considerat un intèrpret virtuós de la música contemporània De petit estudià al conservatori de Sant Petersburg 1900-07, on se'l considerà un nen prodigi El 1907 la família emigrà i s’establiren a Nova York, on debutà el 1911 Compositor autodidacte, les seves primeres composicions daten del 1913 —quan escriví Wild Men’s Dance , per a piano— i foren considerades molt innovadores El 1914, debutà a Londres interpretant obres de Schönberg i seves, que no foren ben valorades Es retirà de la vida de concertista el 1922 i es dedicà a l’…