Resultats de la cerca

Fou fundat el 1918 Malgrat la seva antiguitat, fins a la meitat dels anys cinquanta no aparegué en competicions oficials de la federació Debutà en categories territorials l’any 1973 i assolí la primera categoria el 1992, en la qual competí fins el 1995 i posteriorment entre 2002-05 i 2006-10 Jugà a preferent les temporades 2005-06 i 2010-11

Promou les sortides a la muntanya i les activitats socioculturals El 1974 realitzà la primera marxa excursionista per muntanya Després de publicar quatre edicions del butlletí Cap al Cap 1974, aparegué L’Esperver com a butlletí de l’entitat 1975 i esdevingué una revista local independent al cap de cinc anys 1980 El 1975 creà la secció d’esquí i inicià cursets d’aprenentatge També té seccions d’arqueologia i de bicicleta tot terreny

Debutà la temporada 1971-72 i arbitrà a primera divisió entre les temporades 1987-90 Fou jutge de línia internacional i xiulà partits de seleccions nacionals, de la Copa d’Europa, Recopa i UEFA Aparegué a TV3 com a analista arbitral i participà en diferents programes esportius Arbitrà el seu últim partit en la Copa d’Espanya de futbol en pista coberta 2008 Collaborà amb la Federació Catalana d’Àrbitres i ocupà el càrrec de defensor del club de la Federació Catalana de Futbol També fou agent de la FIFA És autor del llibre L’àrbitre o "el pito del sereno"

Defensa i migcampista, es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Fou campió d’Espanya en l’equip juvenil i debutà amb el primer equip la temporada 1975-76, encara que només jugà 17 partits Tornà al filial la temporada següent i quan acabà fou traspassat al Salamanca, on jugà durant quatre temporades 1977-1981 un total de 111 partits i marcà 16 gols El 1981 fou fitxat pel Reial Club Deportiu Espanyol, i defensà la seva samarreta durant tres temporades, però tan sols aparegué en 47 partits L’any 1984, passà pel Palamós i el Lloret i es retirà Posteriorment,…

Quedà inscrita a nom de l’aleshores president del club, Francesc Miró-Sans La publicació era de caràcter setmanal i donava una àmplia informació del club, amb una destacada part gràfica Els primers anys ajudà a promocionar la construcció del Camp Nou Hi collaboraren personalitats com Manuel Ibáñez Escofet, Josep Morera Falcó, Joaquim Muntañola, Juan José Castillo, Mas Casals, Enrique Fernández, Justo Conde o F Peris Vidal En morir Barnils el 1961, fou substituït pel seu germà Carles, collaborador de la revista sota el pseudònim de Be-uve El 1965 el gros de la redacció abandonà…

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Començà jugant a l’equip d’afeccionats 1945-47, fou cedit al Moià 1947-48 i retornà al filial del Barça, la Secció Esportiva l’Espanya Industrial 1948-50 S’incorporà al primer equip la temporada 1950-51, amb el qual debutà a la primera divisió el 8 d’octubre, i es convertí de forma immediata en el puntal defensiu del Barça de les Cinc Copes Una greu lesió 1957 interrompé la seva carrera i en el procés de recuperació jugà al Club Deportiu Comtal, on jugà de manera esporàdica fins a la temporada 1958-59 quan es retirà Jugà 187…

Vida i obra De família acabalada en el comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries —sense, però, llicenciar-se— i viatjà, sovint, per Europa A divuit anys fundà la revista L’Avenç —després de Lo Velògrafo —, que orientà, influït per Valentí Almirall, vers la modernització cultural i política del catalanisme El 1891, associat amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de L’Avenç —set revistes i més de 500 títols, a més de llibreria i impremta pròpies— i afavorí les iniciatives que convertiren l’editorial 1881-1915 en el nucli intellectual més influent del Modernisme…

Vida Fill d’uns pagesos modests, el seu pare escrivia tanmateix amb fluïdesa El 1855 entrà al seminari de Vic, i entre el 1863 i el 1871 residí a Can Tona, masia del terme de Riudeperes, on compaginà els estudis de teologia amb l’ensenyança i les feines del camp Amb vint anys, el 1865, publicà el primer poema, Dos màrtirs de ma pàtria, i guanyà els primers premis als Jocs Florals de Barcelona La seva aparició, vestit de pagès, a la Sala de Cent creà una imatge pública que, en certs aspectes, coincidia amb la del bon sauvage rousseaunià i que produí una forta impressió en els medis culturals…