Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
marea roja
Ecologia
Fenomen que es produeix en ambients marins costaners i estuàrics quan s’eleva la concentració de dinoflagel·lats, que provoquen una coloració vermella de les aigües superficials.
Aquest fenomen és causat per una aportació extraordinària d’algun nutrient que n'afavoreix l’explosió demogràfica Les marees roges són importants pels efectes tòxics que poden causar si hom ingereix molluscs bivalves de les zones on han tingut lloc com que els dinoflagellats no són tòxics per als molluscs, aquests actuen de portadors
Juan Carlos Castilla Zenobi
Ecologia
Ecòleg xilè.
Professor titular del departament d’Ecologia, de la Pontificia Universidad Católica de Xile Doctor en biologia marina per la University College de North Wales Regne Unit, 1970 i doctor en ciències per la Universitat de Bangor Regne Unit, 2008 El 1982 fundà i es convertí en el primer director de la Estación Costera de Investigaciones Marinas, a Las Cruces Xile, l’estació de recerca marina de la PUC Considerat el pioner de l’ecologia marina sud-americana, la seva contribució fonamental ha estat en l’estudi dels ecosistemes de les costes rocoses de Xile i la seva sostenibilitat Hom destaca la…
escolament cortical
Ecologia
Geologia
Escolament d’aigua de pluja que llisca pels troncs dels arbres, des de les capçades, abans d’arribar a terra.
L’escolament cortical només representa entre un 1% i un 15% de la precipitació anual, segons el tipus de bosc Aquest percentatge depèn molt de l’arquitectura de l’arbre dominant del bosc en estudi, de la grandària i la posició de la seva capçada i de les característiques de l’escorça Els arbres que tenen branques horitzontals o descendents, com les coníferes, generen poc escolament cortical, o gens Per contra, els arbres amb troncs rectes, escorces llises i branques ascendents, com algunes fagàcies, en generen molt Tots aquells factors que tendeixin a augmentar l’escorriment i les pèrdues per…
Sandra Díaz
Ecologia
Ecòloga argentina.
Graduada el 1984 i doctorada el 1989 per la Universidad Nacional de Córdoba Argentina, d’on des del 1994 és professora i investigadora superior del Consell Nacional d’Investigacions Científiques i Tècniques CONICET i de l’Institut Multidisciplinari de Biologia Vegetal IMBIV És fundadora i presidenta de Nucli DiverSus, grup d’estudi interdisciplinari sobre la biodiversitat i la sostenibilitat, sobretot centrat a l’Amèrica Llatina i amb projecció global Una de les seves contribucions més destacades ha estat el desenvolupament de TRY, la base de dades comuna dels caràcters funcionals de les…
simbiosi
Ecologia
Estat d’interdependència fisiològica equilibrada de dos o més organismes de diferents espècies en el qual no són estimulats, de manera permanent, mecanismes de reacció defensiva.
En la simbiosi, que pot ésser permanent o temporal, tots els organismes que hi intervenen en treuen algun profit en certa manera, es complementen Els graus de simbiosi van des de la necessitat vital de cadascun dels organismes cas de l’alga i del fong que només poden viure en la simbiosi anomenada liquen fins als casos en què hom podria parlar, més pròpiament, de parasitisme atenuat, més o menys suportat per l’hoste Atès que els beneficis obtinguts per cada associat sobretot d’ordre alimentari, però també d’espai, de substrat, de protecció, de transport, etc no es troben generalment en…
Daniel Pauly

Daniel Pauly, guanyador del premi Ramon Margalef 2008
© R.Moreno - Dpt. Presidència. Gencat
Ecologia
Oceanògraf francès.
Graduat 1974 i doctorat en biologia marina el 1979 a la Universitat de Kiel Alemanya, el 1985 hi obtingué una càtedra en aquesta matèria, i el 2002 en fou nomenat professor honorari El 1979 s’incorporà al Centre Internacional de Gestió de Recursos Biològics Aquàtics International Center for Living Aquatic Resources Management, ICLARM amb seu a Manila Filipines, on assumí tasques de direcció fins el 1994, que fou nomenat professor del Centre Pesquer de la Universitat de Colúmbia Britànica, a Vancouver Canadà En aquesta institució duu a terme tasques docents i de recerca, activitats que ha…
parasitisme
Ecologia
Relació interespecífica entre paràsit i hoste.
Aquest fenomen se sol donar en els casos en què l’hoste no veu greument afectada la seva viabilitat a causa del paràsit, bé que els trastorns que li pugui comportar li poden fer minvar la vitalitat i deixar-lo en inferioritat de condicions enfront dels individus de la seva mateixa espècie, i ésser seleccionat negativament El parasitisme és fruit de l’adaptació morfològica, fisiològica i ecològica, amb una llarga evolució parallela, entre un parell d’espècies, en la qual el paràsit arriba sovint a prescindir dels propis mitjans de supervivència per a passar a dependre obligadament de l’hoste…
Joaquim Santasusagna i Vallès
Literatura catalana
Excursionisme
Escriptor, excursionista i polític.
Vida i obra Signà part dels seus articles amb el pseudònim de Jeroni Prat De formació autodidàctica, treballà en una entitat bancària Fou vocal de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, fins que, en fundar-se Acció Catalana, s’afilià al nou partit Posteriorment, amb la creació d’Estat Català, fracassà en l’intent de constituir un escamot a Reus El 1930 s’acostà de nou a Acció Catalana, sense afiliar-s’hi, i el mateix feu el 1936 amb Estat Català Fou redactor de la Revista del Centre de Lectura , en una de les etapes més brillants 1926-34 Entre el 1930 i el 1936 redactà la majoria…
, , ,
Jaume Massó i Torrents
Jaume Massó i Torrents en un carbó de Ramon Casas
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Història
Literatura
Excursionisme
Editor, erudit i escriptor.
Vida i obra De família acabalada en el comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries —sense, però, llicenciar-se— i viatjà, sovint, per Europa A divuit anys fundà la revista L’Avenç —després de Lo Velògrafo —, que orientà, influït per Valentí Almirall, vers la modernització cultural i política del catalanisme El 1891, associat amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de L’Avenç —set revistes i més de 500 títols, a més de llibreria i impremta pròpies— i afavorí les iniciatives que convertiren l’editorial 1881-1915 en el nucli intellectual més influent del Modernisme…
, , , ,
Centre Excursionista de Catalunya

Gelera d’Aneto, en una sortida del Centre Excursionista de Catalunya, anterior als anys trenta
© ARXIU FOTOGRÀFIC DEL CEC – I. CANALS
Excursionisme
Club excursionista de Barcelona.
Fundat el 1876 amb el nom d’ Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1876, és considerada l’entitat pionera de l’excursionisme de l’Estat espanyol El principal impulsor i primer president fou Josep Fiter i Inglés Nasqué amb la idea de fomentar els aspectes científics, culturals i literaris de Catalunya El 1878 se n’escindí un grup que s’anomenà Associació Catalana d’Excursions , tot i que el 1891 les dues entitats es fusionaren de nou, sota la presidència d’Antoni Rubió i Lluch, i prengueren la denominació actual, també coneguda com CEC Installat a les golfes d’una casa del carrer…
,