Resultats de la cerca

Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts de La Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC i del Club Excursionista de Barcelona, també fou cofrare del Grup Cavall Bernat del Monestir de Montserrat Realitzà el disseny del 15è aniversari del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Com a illustrador collaborà en diversos llibres de muntanya Diccionario de la Montaña 1963, d’Agustí Faus i Costa Escalada 1948-54, d’Ernest Mallofré i finalitzat per Estanislau Pellicer en morir el primer, i Primera ayuda en accidentes de montaña y esquí 1952, escrit conjuntament…

Fou un dels fundadors del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, el 1904, i de la Secció d’Esports de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, creada a l’agost del 1908 Va ser dels primers a practicar l’esquí als Rasos de Peguera, al desembre del 1908, i un dels introductors de la luge a Catalunya L’any 1911 participà en la Setmana d’Esports de Neu i en el Tercer Concurs Català d’esquí a Ribes de Freser

Inicialment vinculat a la Joventut Excursionista Pensament, el 1926 fundà l’Agrupació Excursionista Terra i Mar TIM, de la qual fou president 1937-39, 1958-60, i fou un actiu dinamitzador d’activitats com l’escalada, el senderisme i l’esquí Collaborà en la construcció del refugi del TIM a la Molina, inaugurat el 1955 i batejat amb el nom de Pere Carné el 1987 Rebé la medalla al mèrit del muntanyisme de la Federació Espanyola de Muntanyisme i la medalla Forjadors de l’Esport 1991 Els escaladors del TIM li van dedicar la primera ascensió a la paret de l’Ecos, la via Pere Carné

El 1915 cofundà els Amics del Sol, que després de la Guerra Civil adoptà el nom d’Amics de Montserrat Durant els anys vint i trenta i com a membre de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, feu ascensions als Pirineus i a Montserrat El 1945 obrí, juntament amb Joan Mas i Carles Balaguer, una segona via al Cavall Bernat de Montserrat Collaborà en diversos llibres, com Itineraris montserratins 1961, Ermites i fonts montserratines 1967 i, juntament amb l’illustrador Francesc Navarro, Pintoresquisme montserratí 1981 Els membres del Grup Cavall Bernat, del qual formà part, llançaren les seves cendres a la…

Pioner dels esports de neu a Catalunya El 1916 pujà el pic de Posets 3371 m El 1919, conjuntament amb Josep M Soler i Lluís Estasen, promogué l’ús de l’esquí entre els aranesos per encàrrec de la Mancomunitat de Catalunya Fou professor d’esquí durant la dècada de 1910 i la de 1920 Feu diverses ascensions a l’estranger, entre les quals destaquen les dels cims dels Alps centrals del Monte Rosa 1928 i el Râteau 1932 Gran part de les ascensions les feu amb Lluís Estasen, Albert Oliveras i Josep Puntas Soci del Centre Excursionista de Catalunya, fou el descobridor de la flor de neu o edelweiss

Fundador del Grup Excursionista Isards 1929, entre el 1931 i el 1936 dinamitzà les activitats de la Unió Excursionista de Catalunya Presidí la secció de muntanya i promogué la construcció del refugi de l’entitat a la Molina Formà part del primer Comitè Català de Refugis 1931 i fou membre de la junta directiva de la Federació Catalana d’Esquí 1933, i un dels primers àrbitres d’esquí catalans És autor dels llibres Lliçons d’esquí 1980 i Els meus seixanta anys d’esquí 1993 El 1987 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Membre del Centre Excursionista de Catalunya, destacà en l’esquí de fons durant els anys vint i trenta del segle XX Realitzà travesses amb esquís pels Pirineus, com la travessa la Molina-Puigmal-Núria-Nou Creus-Ulldeter-Setcases, amb Carles Bertrand, Andreu Figueras i Jordi Monjo 1935 Va ser el primer català a participar en uns Jocs Olímpics d’Hivern, els celebrats a Garmisch-Partenkirchen 1936, on disputà la cursa de fons de 18 km

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, entitat de la qual fou president 1935-40 El 1943 s’inaugurà a la vall de Peguera Pallars Sobirà un nou refugi del Centre Excursionista de Catalunya, que porta el seu nom

El 1922, juntament amb Jaume Martorell i Agustí Sobrevia, fundà el Grup Excursionista Mai Enrera, entitat precursora del Club Excursionista de Gràcia Inicià l’activitat del butlletí de l’entitat gracienca i impulsà la Secció d’Estudis de l’Arxiu Històric de Gràcia Impulsor del càmping i membre fundador de la Federació Internacional de Càmping i Caravàning Interessat en la muntanya de Montserrat, escrigué El Cavall Bernat de Montserrat 1982 i Els castells de Montserrat 1986 Rebé la medalla de Forjador de la Història Esportiva de Catalunya 1987

S’inicià al Centre Atlètic Laietània, on practicà l’excursionisme i l’atletisme El 1935 fou un dels fundadors de la Unió Excursionista de Catalunya UEC El 1967 esdevingué president de la UEC de Mataró i, sota el seu mandat, es reactivaren les seccions d’esquí, d’alta muntanya i escalada, de fotografia i cinema, i s’impulsà la secció infantil de muntanya El 1976 fou nomenat president del Consell General de la UEC i, posteriorment, president d’honor de la UEC de Mataró Fou també president del Club Nàutic de Mataró 1970-78 Rebé la medalla de plata de la Federació Espanyola de Muntanyisme i la…