Resultats de la cerca

Fou constituït el 1953 a partir del Grup Esplai 1932 com a delegació de la Unió Excursionista de Catalunya, de la qual se segregà posteriorment Fomenta la pràctica de l’excursionisme amb activitats culturals, científiques i educatives entorn de la natura Organitzà proves d’àmbit nacional com la quaranta-tresena Marxa de Regularitat de Catalunya 1979, la sisena Marxa Infantil de Regularitat de Catalunya 1985 o el Campionat de Catalunya de Curses de Muntanya

Soci del Club Muntanyenc Barcelonès, fou àrbitre de les competicions organitzades per la Federació Catalana d’Esquí FCE al llarg de gairebé quaranta-cinc anys Presidí el Collegi Català d’Àrbitres durant tres anys i, posteriorment, ingressà al comitè de cronometradors de la mateixa federació També feu tasques directives a la FCE i impulsà l’especialitat de salts, de la qual fou jutge d’estil en competicions internacionals Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

Fundada el 1930 per treballadors de Can Fabra, fou pionera en l’organització de rallis d’alta muntanya, dels quals ha celebrat més de quaranta edicions És sòcia fundadora de l’Associació Senders de Catalunya i de l’Associació d’Entitats Excursionistes del Barcelonès Té més de 600 socis i les seccions d’esquí, escalada i alta muntanya, BTT, fotografia i espeleologia, aquesta constituïda pel Grup d’Exploració i Recerca Subterrània El 2005 rebé la Medalla d’Honor de Barcelona

Competí en esquí alpí i de fons durant els anys trenta i quaranta, i feu travesses d’esquí de muntanya i ascensions hivernals pels Pirineus Vinculat al Centre d’Esports Sabadell i al Centre Excursionista del Vallès, que presidí 1964-70, participà en la creació de la Unió Excursionista de Sabadell 1970 i en la promoció de l’esquí, l’escalada i l’espeleologia Publicà Fonts i mines del rodal de Sabadell 1984 Rebé la medalla de plata de la Federació Espanyola de Muntanyisme i la Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989

En acabar la Guerra Civil Espanyola fundà l’Agrupació Excursionista la Garriga, de la qual fou el tresorer L’any 1976 fundà el Centre Excursionista Garriguenc i en fou el primer president 1976-84 Fou un dels primers a portar la Flama del Canigó des de Setcases a la pica d’Estats i a Sant Martí Participà en la collocació de la Moreneta al cim del Cavall Bernat Collaborà durant més de quaranta anys en els Aplecs del Matagalls Fou secretari de l’Associació d’Amics de Tagamanent, amb la qual collaborà des del 1986 L’any 1993 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de…

Soci de la secció excursionista de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, del Centre Excursionista de Catalunya i dels Amics del Sol, fou membre d’honor del Grup Especial d’Escalada GEDE Durant els anys trenta i quaranta del segle XX feu escalades de dificultat a Montserrat i als Pirineus, i destaquen les dues primeres vies al Cavall Bernat la normal amb Josep Boix i Josep Costa 1935 i la de la paret nord-oest amb Joan Mas i Pere Bosquets 1945 Juntament amb la seva esposa, Teresa Farràs, realitzà travesses amb esquís als Alps i també expedicions i viatges d’aventura al Caixmir 1967, al…

Fundada el 1926 per un grup de joves vinculats a la Joventut Excursionista Pensament, entre els quals hi havia Pere Carné Tenia seccions de fotografia, esports de muntanya, cultura física, infantil, artística i femenina Després de la Guerra Civil les activitats es reprengueren el 1943 amb la recuperació de les seccions d’esports de muntanya i de fotografia, i la creació d’altres com la de tennis de taula, la de ciències, i la biblioteca Els anys 1945 i 1956 organitzà les marxes de regularitat de Catalunya Durant els anys quaranta i cinquanta, s’obriren noves vies d’escalada a…

Fundat el 1919, impulsà l’excursionisme i l’activitat cultural de la ciutat Inicialment tingué seccions d’atletisme i fotografia, a més d’una biblioteca A partir del 1923 es constituïren les seccions d’esports de muntanya, de ciències, femenina i la de cultura física Organitzà excursions, escalades i fomentà la pràctica de l’esquí Entre el 1921 i el 1924 publicà el butlletí Nostra Comarca conjuntament amb el Centre Excursionista del Vallès Entre el 1925 i el 1937 publicà un butlletí propi social Després de la Guerra Civil reprengué les activitats l’any 1940 Organitzà cursos d’espeleologia i…

Els senders homologats permeten conèixer els valors paisatgístics, històrics, culturals i patrimonials d’un territori i s’agrupen en tres categories diferents en funció de la seva extensió Els senders de gran recorregut GR estan senyalitzats amb marques blanques i vermelles, tenen una extensió superior als 50 km i estan dividits en etapes Els senders de petit recorregut PR estan marcats amb franges blanques i grogues, i tenen una longitud d’entre 10 i 50 km Finalment, els senders locals SL tenen marques blanques i verdes, i són itineraris de menys de 10 km L’any 1972 es constituí a Catalunya…

És una pràctica diferent del bivac,que bàsicament és un campament de nit al ras tot i que en alguns casos també es conceptuen com a bivacs les acampades individuals i de curta durada, normalment per passar-hi la nit També cal diferenciar-la del càmping, que segons l’Organització Mundial del Turisme és una forma de turisme en què l’allotjament es fa amb tendes de campanya o caravanes mòbils La diferència més important entre ambdues pràctiques resideix en el tipus d’espais sobre els quals es pernocta, perquè l’acampada esportiva no acostuma a utilitzar infraestructures destinades a aquest…