Resultats de la cerca

La seva construcció, duta a terme del 1865 al 1876, féu més gran el port d’Amsterdam Té una longitud de 27 km, un amplada que oscilla entre 120 i 150 m i una profunditat de 15 m, i és navegable per a vaixells de fins a 85 000 t

Vers l’interior s’estén fins a la serra que limita per l’est la vall de Banyuls, entre la torre de Querroig i el pic Joan, on s’obre el coll de Cervera Hi ha sectors boscosos bosc de Cervera amb alzines i pins L’únic conreu important és la vinya 107 ha, abancalada als vessants baixos de l’Albera, que pertany a l’àrea productora de Banyuls de la Marenda El poble 20 m alt és al fons de l’estreta cala de Cervera , oberta entre els caps de Canadell i de Cervera es formà al voltant de la gran estació ferroviària 1878 on enllacen les línies de diferent amplada de via de les xarxes…

El sector més oriental, gairebé tot marjal, és una llenca de terra d’uns 4 km de longitud per uns 100-300 m d’amplada, entre les séquies d’Albal i de la Ratlla que limiten aquest terme amb els de Silla i Catarroja, respectivament Les terres, gairebé totes d’horta, són regades per la séquia reial del Xúquer, a l’aigua de la qual tenen dret el 75% de les terres del terme és el poble més septentrional que aprofita les aigües del Xúquer i les aigües del Túria, a través de la séquia de Favara, a més d’aprofitar l’aigua del subsol L’aigua és repartida per tot el terme a través de la…

Té uns 12 km 2 d’extensió És situada en una badia entre els caps Tres Forcas i Agua, i una franja neutral de 500 m d’amplada la separa de l’estat del Marroc per la part continental El nucli primitiu era un illot-fortalesa que domina la plana on s’aixeca la ciutat moderna La població és en gran majoria d’origen espanyol, i l’única minoria important és la musulmana el 15% És una plaça militar amb funcions econòmiques limitades a les necessitats de la població L’antiga Rusaddir fou una colònia fenícia i cartaginesa des del segle VI aC Conquerida pels vàndals 430 i pels àrabs segle VIII, es…

Situació i presentació Situat a les Muntanyes de Prades, al sector N de la comarca, limita amb els municipis de Vilaplana S, la Febró SW, Prades N i NW i, ja a l’Alt Camp, Mont-ral E Els punts més elevats són el Puig Pelat 1075 m, la Pena Roja 1029 m, el Tossal Galliner 1111 m i Picorandan 990, nom que segons Coromines significa ‘bec d’oreneta’ La part SE del terme, que correspon als Motllats, és pedregosa i seca i aproximadament el 40% és ocupada per boscos de pins i alzines El municipi és drenat per la capçalera del riu Brugent, que es forma sota el poble per la unió del barranc del…

Situació i presentació El municipi de Torrelameu, d’una extensió de 10,94 km 2 , és a la part meridional de la comarca, al límit amb el Segrià El terme s’estén a l’interfluvi de la Noguera Ribagorçana, límit ponentí amb el municipi segrianenc Corbins, i el Segre, termenal de llevant amb Vilanova de la Barca també del Segrià, poc abans de llur confluència, en territori pla, gairebé tot conreat en regadiu, que aprofita la séquia de Torrelameu , que deriva l’aigua de la Noguera Ribagorçana Confronta, a més, a tramuntana, pel Pla del Maset, sobre la partida de la Gombalda, amb Albesa…

Situació i presentació El municipi de la Febró té 16,09 km 2 d’extensió És limitat pels de Vilaplana i d’Arbolí S, Capafonts E i Prades N, i per la banda del Priorat per Cornudella de Montsant W La Febró és l’única població del Camp travessada per la conca del Siurana i l’única del Priorat geogràfic atribuïda administrativament al Camp per raons de mercat El terme es pot considerar integrat per dues parts altes al N i al S, separades per la fondalada de la capçalera del riu de Siurana La meridional, força abrupta, és configurada per la serra de la Mussara, que en alguns punts supera els 1000…

Situació i presentació Limita al N amb Ullà, a l’E amb Torroella de Montgrí i al S i a l’W amb Fontanilles Comprèn terrenys de la plana alluvial dels cursos inferiors d’aquests rius, amb l’única excepció d’un reduït espai aturonat a l’extrem SW, amb l’elevació màxima al puig de la Font Pasquala 91 m El Daró, a l’altura de Gualta, rebia aigües del Ter per mitjà del rec del Molí de Gualta, substituït al final de la dècada del 1970 per un nou canal de traçat més curt i de més amplada per tal d’evitar les inundacions dels conreus El Daró, canalitzat des del rec del Molí fins a la mar, permet, amb…

Situació i presentació El municipi de la Torre de l’Espanyol, de 27,9 km 2 , és situat a la part septentrional de la comarca, a l’esquerra de l’Ebre i aigua amunt del pas de l’Ase A llevant limita amb els termes de Cabassers NE, la Figuera i el Molar SE, tots tres de la comarca del Priorat Al S el termenal separa el municipi del de Garcia i a ponent i tramuntana hi ha la divisòria amb Vinebre A la part més occidental el terreny és planer, però la resta, especialment al SE, és força accidentada pels vessants septentrionals de la serra del Tormo 523 m, la carena de la qual fa de divisòria amb…