Resultats de la cerca

El bosc cobreix una bona part del territori suredes, alzinars i matolls L’agricultura és poc important 60 ha 9 ha d’arbres fruiters 8 de les quals de cirerers i 8 ha de vinya 36 ha de prats i farratge són la base de la ramaderia 55 caps de bestiar oví i 42 de cabrum El poble és situat a 603 m alt, al N del terme, a la carena que separa les aigües del riu Ample i del torrent del Teixó L’església parroquial Sant Valentí havia pertangut al monestir de Sant Joan de les Abadesses, l’abat del qual la feu construir l’any 1141 hom hi venera una marededeu romànica i conserva una pica…

La petita caseria de Viladelleva 64 h el 2001 allotja el santuari de la Mare de Déu d’aquest mateix nom L’esglesiola, amb absis rectangular i una sola nau coberta amb volta de canó, es caracteritza per un ample porxo que protegeix la porta de ponent i un massís campanar de cadireta a la mateixa façana Alguns autors han considerat aquest edifici preromànic, però l’aparell utilitzat i les voltes corresponen en realitat a un edifici d’època romànica més aviat tardana segle XIII El lloc és documentat des del 1025 La capella fou profanada el 1936 i restà sense culte fins el 1962, que…

El terme, de petita extensió, és dividit en diversos sectors, els més importants dels quals són els de Quilis amb el llogaret del mateix nom, la Marcereta amb la caseria del mateix nom, l’ Alter i el Gars L’agricultura de regadiu tarongers, hortalisses, que aprofita l’aigua del riu dels Sants per la séquia de Ranes i del riu Cànyoles per la de Llosa, ocupa tot el territori Una part de la població treballa a la indústria de la comarca El poble 338 h agl 2006, grangers té l’origen en una alqueria islàmica que passà a la família dels Ferrer Lloc de moriscs 26 focs el 1609 de la fillola de…

Existia ja el 1140 i el 1312 ja era sufragània de Vallcebre Aquesta caseria conserva l’església que és una construcció romànica del segle XI, encara que bastant desfigurada per les reconstruccions i diversos afegitons dels segles XVII i XVIII L’església, esmentada el 1010, era propietat del monestir urgellenc de St Sadurní de Tavèrnoles Té una sola nau coberta per una volta de canó i acabada en un ample absis semicircular La part superior del mur extern de l’absis és cobert amb una motllura i una sèrie de petites mènsules, i al capdamunt hi ha, com a coberta, un quart d’esfera La part de…

Drenen el terme, a més, diversos afluents del Tec, com el torrent de Bonabosc i el riu Ample límit nord-oriental El territori és en gran part boscat el bosc de Montboló , a l’W, és a la vall de Bonabosc L’agricultura és molt pobra la superfície agrícola es limita a 184 ha destinades a arbres fruiters 2 ha, vinya 1 ha, cereals 1 ha i, sobretot, a pastures i farratge 179 ha El cens ramader és baix 30 caps d’oví i prop de 80 de cabrum La funció de segona residència ha donat una mica de vida a l’economia, que es manté en part gràcies al sanatori del Solà i a diversos establiments…

La part meridional del terme, drenada pel riu Ample, pertany a la conca del Tec, i la part septentrional, drenada per la ribera de Sant Amanç o la Canta-rana, a la conca del Rard Les fonts de riquesa, limitades a una precària agricultura de muntanya i a l’explotació del bosc el bosc de Calmella s’estén pels vessants meridionals dels colls de Fortó i de Prunet, han motivat el despoblament del municipi des del 1856 364 h, especialment els últims anys Hi ha 23 ha conreades 16 ha de vinya, 3 ha d’arbres fruiters cirerers, 1 ha d’hortalisses, 1 ha de cereals i 1 ha de farratge La…

Comprèn, a més, la vall baixa del riu Ample i la vall de la riera de Reiners , amb la dels seus tributaris, de les Pinyeteres i de la Vallera vers l’W inclou també un sector de les muntanyes que dominen els banys d’Arles, fins a les mateixes gorges de Montdony Gran part del terme és boscada, especialment la meitat meridional alzines, roures, castanyers i faigs La superfície agrícola ocupa 281 ha, vora la vall del Tec Els conreus més importants són arbres fruiters 113 ha cirerers, pomeres, presseguers i albercoquers, vinya 112, hortalisses 17, cereals 6 i pastura i farratge 23 La…

Comprèn la capçalera de la vall de Sant Llorenç, tributària del Tec, i el vessant esquerre de la capçalera de la Muga, riu que constitueix la frontera estatal, juntament amb el seu afluent per l’esquerra, el riu Major La superfície forestal hi és important rouredes, castanyers i alzines amb zones de pi roig Hi ha 169 ha destinades a pastures i farratge Quant a la ramaderia té 74 caps de bestiar oví, 59 de boví i 28 de cabrú Hi havia tingut una certa importància la fabricació de calçat, tradicional en l’àrea espardenyera de Sant Llorenç de Cerdans, i el contraban Hi ha jaciments de coure, prop…

El terme, situat a la vall d’Almonesir, a l’aiguavés occidental de la serra d’Espadà, és molt muntanyós, accidentat per la mateixa serra d’Espadà és drenat pel barranc del Baladrar, afluent del Palància, eix d’un ample fons pla ocupat també pels municipis veïns de Matet i la Vall d’Almonesir La part muntanyosa és coberta de pins i d’alzines sureres i, també, de pasturatge, de propietat particular, on pasturen els ramats transhumants d’Aragó L’àrea conreada, gairebé tota de secà, ocupa les zones menys accidentades i els costers en bancals esglaonats Els principals conreus de secà…

Situació i presentació El municipi, en contacte amb el Berguedà, termeneja al N amb els municipis berguedans de Viver i Serrateix i de Puig-reig, a l’E amb Gaià, al SE amb Balsareny, al S amb Castellnou de Bages i Súria, al SW amb Sant Mateu de Bages i a l’W amb Cardona Aquest municipi es deia, fins el 1960, Castelladral , ja que prenia el nom del nucli principal del municipi L’extraordinari desenvolupament del barri riberenc de Navars feu que primer s’hi installessin els serveis municipals i, després, que se’n canviés el nom L’origen del topònim de Navars es remunta al 982, quan s’esmenta l’…