Resultats de la cerca

És una petita i rústega església gòtica, del s XIV, amb coberta de fusta, que fou parròquia del terme de Campanet, traslladada el 1425 al nou nucli de Campanet, l’actual vila Conserva un interessant retaule gòtic de Sant Miquel

L’angle NW, limítrof amb Petra, pertany as Pla La resta s’insereix dins es Llevant El massís d’Artà s’eleva a 487 m al puig d’Alpare, límit entre Sant Llorenç i Artà Els relleus mesozoics, sovint liàsics, de les serres de Llevant travessen el terme puig d’en Sard, 412 m alt es Telègraf, 415 fins al límit amb Manacor, on la serra de Calicant assoleix 474 m Aquests relleus, discontinus, són tallats per la plataforma miocènica de sa Marina, de 2-3 km d’ample La façana litoral és coneguda per l’arrodonida punta de n'Amer, ben destacada entre la badia de Son Cervera o d’Artà, al N, que pertany a…

Consta la seva existència el 1322, però és contemporània a les altres esglésies bastides pels repobladors del s XIII

Les margues vindobonianes hi dibuixen un paisatge ondulat, amb turons a la perifèria del terme es Cugulutx 185 m alt, al límit amb Porreres i Montuïri, Sant Onofre 255 m, limítrof amb Sineu, puig de Bonany 317 m, ja dins Petra Els torrents es decanten, sense gaire decisió, cap a llevant, al S de Vilafranca de Bonany, el nucli de la qual voreja el terme de Sant Joan El 1982 la terra útil ocupava 2875 ha el 72% del terme de les quals 2574 ha el 89,5% de la terra útil eren cultivades Predominen els cultius dels cereals 1766 ha, d’alt rendiment, i els fruiters de secà 778 ha La ramaderia comprèn…

El terme comprèn un sector migjornenc de terres baixes la major part de l’estany de ses Gambes, que un cordó de dunes aïlla del litoral proper, i el fragment meridional de les serres de Llevant puig de Consolació, 271 m alt, i un sector de la plataforma de sa Marina, de 3 a 4 km d’amplària, que arriba a mar lleugerament inclinada El litoral migjornenc va de cala en Togores al cap de ses Salines El litoral llevantí és més accidentat, amb cales endinsades i ramificades estil ria cala Llombards, cala Figuera, cap des Moro, cala Montdragó i caló d’en Brogit, l’espaiós Portopetre, mig amagat per…

Dins els materials mesozoics, sovint triàsics, de la serralada, la vall de Puigpunyent és una finestra tectònica per on afloren sediments burdigalians amb predomini de margues que originen sòls molt fèrtils Aquesta vall, de direcció SW-NE, és la capçalera, juntament amb la riera d’Esporles, de sa Riera tanquen la vall i el terme la serra des Ram 833 m alt, la mola de Planícia 932 m i, a l’W, el puig de Galatzó 1 026 m L’àrea forestal ocupa unes 2 000 ha pi blanc, alzinar, màquies de garrofer i olivella i ermots L’any 1982 la superfície útil del terme era de 3 935 ha el 94,6% de les quals 1…

Té el seu origen en la primera organització eclesiàstica de l’illa, feta el 1236 per ordre de Gregori IX Hom utilitzà durant el s XIII una antiga mesquita el 1256 hi fou jurat l’infant Jaume com a successor del regne de Mallorca El 1302 li fou desmembrada la parròquia de Sant Nicolau L’edificació de l’església s’inicià als darrers anys del s XIII fou la més important de ciutat i l’única que adoptà el model de tres naus, considerat més solemne Té un deambulatori amb cinc capelles, tres de poligonals i dues de trapezoidals com a Castelló d’Empúries o a Sant Francesc de Mallorca Les columnes de…