Resultats de la cerca

És accidentat, a l’oest, per la serra que separa les conques de l’Aude i de la Tet pic del Bastard, 2095 m pic de Castelló, 2045 m, i drenat per la riera de Cauders , afluent, per la dreta, de la riera de Ralleu, poc abans de la seva confluència amb la riera de Cabrils El bosc cobreix la part occidental del terme la migradesa de l’agricultura ha provocat el despoblament 2 h el 1982 del poble, situat al voltant de l’església parroquial de Sant Martí 1625 m alt, a l’esquerra de la riera de Cauders

El terme davalla des del Picalbell Gros 540 m alt, que el separa de la vall de la Tet, fins a l’Aglí, que en forma el límit nord-occidental és drenat, a més, per diversos torrents, entre els quals la riera de la Teixonera Hi ha restes d’alzinars, brolles i pasturatges La vinya és el conreu predominant hom produeix vi dolç natural dins el sector vinícola de les Costes de l’Aglí i vi de qualitat superior dins el sector de Corberes del Rosselló Hi ha una font d’aigua ferruginosa El poble 188 h agl 1982 398 m alt és en un coster a la part alta del municipi, sota la carretera d’Illa a…

A ponent, més enllà del puig del Còrrec 1074 m alt i de la collada del Pou 896 m alt, el municipi comprèn el vessant de la dreta de l’alta vall del Bulès riu que constitueix el límit occidental El sector més alt del terme és boscat bosc de Sant Marçal , comunal alzinar, roure martinenc, bosquines i landes La superfície agrícola és de 264 ha, 254 de les quals són ocupades per prats i farratge hi ha 3 ha d’arbres fruiters pomeres i presseguers, 1 ha de vinya, 1 d’hortalisses i 1 de fruita primerenca La ramaderia, després d’una certa davallada, s’ha recuperat 521 caps de bestiar oví el 1980 El…

És drenat per la riera de Castellnou afluent, per la dreta, de la Tet, a la qual desemboca al Soler, que forma, en una gran part del curs, el límit occidental, i per la Canta-rana, que, juntament amb el seu afluent, la riera de Fontcoberta, forma el límit meridional El conreu preponderant és la vinya, que ocupa sobretot la part més plana del nord del terme El regadiu ocupa 73 ha arbres fruiters, hortalisses i cereals El sector muntanyós és, en bona part, improductiu, amb alguns claps d’alzines El poble 320 m alt és al vessant oriental d’un roc al cim del qual hi ha l’antic castell de…

El terme és en gran part boscat alzina surera Fins vers el 1850 el municipi comprenia el poble del Portús i el castell de Bellaguarda amb la segregació, la població passà de 744 h el 1846 a 129 el 1851 El centre del municipi és la Clusa d’Amunt a poca distància hi ha els veïnats de la Clusa del Mig i de la Clusa d’Avall, sorgits amb el desplaçament de l’antic camí A l’indret del poble, a banda i banda del riu, hi ha les ruïnes de les dues fortificacions de la Clusa , d’origen romà, que controlaven, des d’altures simètriques, el pas de la via romana que unia la Tarraconense i la Gàllia…

El terme limita al sud amb la serra d’Arquièras, per la qual s’obre pas la vall de Sant Jaume en un congost dominat pels antics castells de Fenollet i de Castellfisel A la sortida del congost hi ha el santuari de la Vall Al nord és accidentat pel sector més occidental de les Corberes, en les quals s’obre l’important coll de Sant Loïs, on passava l’antic camí de Perpinyà a Carcassona Les zones muntanyoses són cobertes de bosc alzines, roures, avets i faigs, activament explotat hi ha serradores Les terres de conreu 478 ha, cobertes gairebé totalment de vinya 413 ha, que ha…

Comprèn la part baixa de la vall de Fullà o de Saorra drenada pel riu de Saorra, afluent, per la dreta, de la Tet, que s’obre pas fins al seu collector a través d’un engorjat, a la paret del qual s’obren les coves de Fullà , amb restes de Magdalenià i un petit sector de l’esquerra de la Tet fins a tocar del raval de Vilafranca de Conflent Els vessants de la vall de Fullà són coberts de bosc les Pinoses, al vessant occidental L’agricultura i la ramaderia són les principals fonts de riquesa del municipi els conreus, que aprofiten l’aigua del riu de Saorra, ocupen el fons de la vall…

La capçalera d’aquesta és formada pel vessant occidental del Puigmal, on neix el riu d’Er que en aquest sector pren el nom de l'Aiguaneix, afluent, per l’esquerra, del Segre, al qual desemboca prop de Llívia La vall és flanquejada al NE per una alineació on es destaca la tossa d’Er 2 350 m alt i al SW per la tossa del Pas dels Lladres 2 662 m i la serra de l’Artiga La major part del territori és cobert pel bosc i pels pasturatges 222 ha Hom conrea 56 ha de cereals sègol i blat i 4 ha d’hortalisses El bestiar boví 190 caps és una de les principals fonts de riquesa La cooperativa…

A l’esquerra del riu, el terme comprèn la part més baixa de la vall de la riera de Callau que s’uneix a la Tet al límit amb el terme de Prada, i l’altiplà dit pla de Balançarc on hi ha el llogaret de Llúgols a la dreta, s’estén l’antic terme de Cirac Els principals conreus són els arbres fruiters presseguers, albercoquers, pomeres, cirerers i pereres, la vinya i les hortalisses també hi ha pastures i farratge per al bestiar boví, oví i cabrú La zona de regadiu, que aprofita l’aigua de la Tet i de la riera de Callau, s’estén a banda i banda del riu, a la plana alluvial Hi ha una fàbrica d’…

Afluent, per la dreta, d’aquesta vall és la vall de la Quera, drenada per la riera de la Quera, que davalla del Montcapell El terme comprèn també la riba dreta del Tec, entre la confluència amb la vall de Galdares i el pas del Llop, i a llevant del Montcapell 1194 m i de la serra de la Garsa 1212 m la capçalera del riu del Terme, afluent, per l’esquerra, del riu de Montdony Una bona part del terme és boscat, especialment el sector occidental, als vessants del Cogul, on s’estén el bosc de la Vila, on abunden els castanyers L’agricultura és poc important 11 ha dedicades a arbres fruiters…