Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Castelló de la Plana
Municipi
Municipi de la Plana Alta, estès entre la mar i els últims contraforts del Sistema Ibèric.
La part interior del terme, muntanyosa, comprèn bàsicament formacions mesozoiques, triàsiques i cretàcies, les quals constitueixen les muntanyes del desert de les Palmes, que s’estenen en direcció NE-SW, paralleles a la costa fins a la vall del riu Sec de Borriol, que recull les aigües del vessant de ponent L’altitud màxima és la roca Blanca 628 m alt, al límit entre Castelló, Benicàssim i Borriol, a l’extrem NE la part meridional de les muntanyes és bastant més suau el Collet i les serretes de la Magdalena no…
Xeraco
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, entre la Valldigna i l’horta de Gandia, estès del massís del Mondúber (puntal dels Quatre Termes, 584 m alt.) a la costa ( platja de Xeraco
), on la séquia de la Ratlla el separa del terme de Tavernes de la Valldigna, i la desembocadura del riu de Xeraco
, del de Gandia.
El sector occidental del municipi és muntanyós, cobert de matollar i drenat pel barranc de les Fonts i el barranquet de la Palma, que vessen llurs aigües als aiguamolls litorals, les valls dels quals inclouen la major part de les terres de secà 40 ha de vinya moscatell, destinada a la producció de raïm de taula, 30 d’oliveres, 160 de garrofers i 30 d’ametllers El sector oriental és una plana alluvial, recorreguda pel curs més baix del riu de Xeraco originàriament era una gran marjal excepte el cordó litoral, on hi ha la caseria…
Sant Celoni
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, a la vall mitjana de la Tordera.
Situació i presentació Es troba a l’extrem de llevant del Vallès Oriental, en contacte amb la Selva i el Maresme, i limita amb els termes de Vallgorguina S, Santa Maria de Palautordera W, Fogars de Montclús, Campins i Gualba N, els municipis selvatans de Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu N i Fogars de Tordera E, i els de Tordera E i Sant Iscle de Vallalta S, pertanyents al Maresme El terme és centrat per la vall mitjana de la Tordera, al sector que separa els massissos del Montseny N i de la serra de Montnegre S, abruptes i coberts…
Granollers
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Vallès Oriental.
Situació i presentació En el centre de la comarca, el municipi de Granollers s’alça sobre la terrassa quaternària del Congost, en una situació privilegiada per a l’agricultura, el comerç i les comunicacions Aquesta triple condició ha atorgat a la ciutat, al llarg de la història, la capitalitat del Vallès El terme confronta al N amb les Franqueses del Vallès i Canovelles, al S amb Montmeló, Parets del Vallès, Montornès del Vallès i Vilanova del Vallès, a l’E amb la Roca del Vallès i a l’W amb Lliçà de Munt i Lliçà de…
Montseny
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, al límit amb la Selva i amb Osona, estès als vessants S del massís del Montseny, des del cim del Matagalls (1.694 m alt.) i del turó de Sant Marçal (1.523 m), al N, i el cim de les Agudes (1.706 m), a l’E; al sector SE és accidentat pel vessant W del pla de la Calma.
Situació i presentació El municipi de Montseny, antigament Sant Julià de Montseny, és l’únic que guarda el nom del massís del Montseny, que, com a part de la Serralada Prelitoral, marca la separació entre el Vallès Oriental, Osona i la Selva Precisament el municipi es troba al punt de confluència entre les tres comarques, puig que termeneja per l’E amb Tagamanent, pel S amb Sant Pere de Vilamajor i Fogars de Montclús, pel N amb els municipis osonencs del Brull i Viladrau i pel NE amb el selvatà d’Arbúcies La seva demarcació s’estén per…