Resultats de la cerca

El terme, molt accidentat, és travessat de NW a SE pel riu Ebrón, afluent del Túria, el qual en forma el límit oriental L’àrea no conreada ocupa unes 4 500 ha 50% del total L’agricultura és a les zones pròximes a les valls dels rius al regadiu hom conrea arbres fruiters pomeres, hortalisses i cereals al secà predominen els cereals La ramaderia és important, i també hi ha apicultura La vila 92 h 2006, 927 m alt és a la dreta del riu Ebrón a l’oest, damunt un turó, s’alcen les restes de l’antic castell islàmic refet en part pels carlins el 1835, fou enderrocat de nou per les forces cristines…

Prop de la meitat del terme és ocupat per brolles i pasturatges L’agricultura de secà predomina sobre la de regadiu 60 ha, localitzada a la riba del Túria i dedicada al conreu d’arbres fruiters pomeres, hortalisses i blat de moro Els principals conreus de secà són els de cereals, de vinya 150 ha, d’oliveres, d’ametllers i de figueres La població ha disminuït notablement des del 1910 l’emigració es dirigeix a Barcelona, Sagunt i València El poble 227 h agl 2006 690 m alt agrupa tota la població del municipi és a la dreta del Túria L’església de la Transfiguració fou erigida en parròquia el…

La major part del territori és ocupat per brolles espígol hi ha pasturatges d’hivern de propietat municipal El regadiu és a la riba del Túria i és destinat a cereals, hortalisses i arbres fruiters El secà, predominant, produeix també cereals i vinya Hi té una certa importància el bestiar de llana, així com l’avicultura i l’apicultura La població ha sofert un notable descens a partir del 1930 a causa de l’emigració vers Barcelona i Sagunt i, darrerament, vers València El poble 164 h agl 2006 714 m alt, a la dreta del Túria, pertangué fins el 1838 al terme d’Ademús La seva església parroquial…

El terreny és molt accidentat pels contraforts de la serra de Javalambre, les serres de La Matanza puig de Calderon, 1 839 m alt, al límit amb Aragó, el punt més alt del País Valencià i de Tortajada El 85% del terme no és conreat, amb predomini de l’àrea forestal 3 600 ha i gran extensió de matollar 1 800 ha Els conreus es limiten a un centenar d’ha dedicades sobretot a cereals blat i ordi i vinya La ramaderia ovina uns 2 000 caps aprofita els pasturatges locals A partir del 1950 s’ha accentuat la minva de la població ja iniciada al s XIX, fins a perdre una tercera part dels habitants en 1960…

Situació i presentació Confronta amb els municipis de Sant Celoni NE, Santa Maria de Palautordera NW, Vilalba Sassera W, i Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Munt i Dosrius S, els tres darrers pertanyents al Maresme El sector de Vallgorguina s’emplaça entre la serra del Corredor a ponent i la de Montnegre a llevant i ocupa part dels vessants d’aquests massissos de la Serralada Litoral Així, tot el terme és molt accidentat el Pla de les Bruixes 409 m, a llevant, al límit amb…

El sector forestal ocupa 2 200 ha de matollar i 2 000 de pasturatges, mentre que el bosc només 570 ha L’àrea conreada 820 ha és ocupada per cereals, patates i vinya el regadiu cereals i blat de moro, amb aigua del riu, es limita a 70 ha Hi ha ramaderia ovina i apicultura El 80% de la població activa treballa en el sector primari La població, que es mantingué relativament estable fins el 1940, ha sofert després una emigració massiva, que l’ha reduïda a un terç La vila 164 h agl 2006 970 m alt és a l’esquerra del riu L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu dels Àngels El castell de…

El terme, molt reduït, s’estén a la dreta del Túria, a l’indret de la seva confluència amb el riu Ebrón el terme de Castellfabib separa el sector principal de l’enclavament de Torre Alta El territori és pla i regat amb l’aigua del riu hom conrea hortalisses i arbres fruiters, especialment pomeres Hi ha magatzems de fruita i hom fabrica embalatges de fusta Malgrat que la població ha estat tradicionalment la més estable del Racó, els darrers anys ha sofert un fort corrent emigratori El poble 383 h agl 2006 742 m alt és a l’esquerra del riu Ebrón L’església parroquial és dedicada a santa Marina…

El terme és drenat, a més, pel Boïlgues i per les rambles de Riodera que és el límit amb Aragó, Las Tóvedas, Negrón i El Val La població, estable fins el 1940, ha disminuït d’aleshores ençà a la meitat, per emigració a Barcelona i al Port de Sagunt, especialment El secà cereals i ametllers és de baix rendiment als regadius del Túria i del Boïlgues són conreats cereals, patates, llegums i especialment arbres fruiters sobretot pomeres La propietat de la terra és molt repartida, i és explotada generalment de manera directa pels propietaris La muntanya és, en gran part, de propietat municipal Hi…

Situació i presentació Aiguafreda és un municipi de transició entre les comarques d’Osona i del Vallès Oriental, a la qual pertanyé per decisió popular des del 1987, quan es va votar per majoria 90% la seva dependència administrativa a la comarca vallesana Més tard, el maig del 2022, els veïns d’Aiguafreda, amb un 60% dels vots, aprovaren que el municipi deixés de pertànyer al Vallès Oriental i passés a formar part d’Osona, comarca amb la qual està estretament vinculat, i el febrer del 2025 el govern de la Generalitat aprovà el projecte de llei per fer efectiu el canvi Finalment el 23 de…

Situació i presentació Limita al N amb els termes de Cànoves i Samalús i la Garriga, a l’E amb Cardedeu, al SE amb la Roca del Vallès, al SW amb Granollers i a l’W amb Canovelles i l’Ametlla del VallèsEl terme, de caràcter planer, és emplaçat a la vall de la riera de Corró, també anomenada riera de Carbonell, que neix al vessant meridional de Roca-sentella del terme de Cànoves i Samalús i desguassa al Congost, riu que creua la part ponentina del municipi, prop del poble de Corró d’Avall A la part de llevant del terme, lleugerament accidentada pels darrers contraforts interiors de la Serralada…