Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de Tírvia, de 8,50 km 2 , és situat a migdia de la Vall de Cardós, a la confluència d’aquesta vall amb la Vall Ferrera drenada per la Noguera de Vallferrera i la coma de Burg drenada pel barranc de Burg, anomenades les valls de Tírvia i que van a confluir a la Noguera Pallaresa a Llavorsí El municipi limita al N amb els termes de Vall de Cardós i Alins, amb el qual també termeneja a l’E al SE limita amb Farrera, i al S i l’W, amb Llavorsí El territori forma una cubeta envoltada per diversos cims El sector septentrional és separat del terme de Vall de…

Situació i presentació El municipi de Sort, de 105,05 km 2 , comprèn el terme tradicional de Sort 13,9 km 2 , les terres municipals de Llessui 53 km 2 i Enviny 31,7 km 2 , annexades el 1970, i les d’Altron 6,5 km 2 , el 1976 El terme s’estén per la ribera de Sort, la vall del barranc de Montardit i pràcticament tota la Vall d’Àssua Limita al N amb el terme d’Espot, a l’E amb Rialb, al S i al SW amb Soriguera, i a l’W per la collada de les Forques, amb Baix Pallars i la Torre de Cabdella El terme comprèn, a més de la vila de Sort, cap del municipi i capital tradicional del Pallars Sobirà, els…

Situació i presentació L’actual municipi de Soriguera, de 106,39 km 2 , es creà el 1972 quan al terme tradicional de Soriguera li fou annexat el municipi d’Estac Limita al N amb Sort, Rialb i Llavorsí, a l’E amb Montferrer i Castellbò, al SE amb Noves de Segre ambdós de l’Alt Urgell i al S i a l’W amb Baix Pallars El terme de Soriguera confronta en bona part, a llevant, amb la comarca de l’Alt Urgell, seguint aproximadament el camí a Sant Joan de l’Erm Vell, santuari al vèrtex més septentrional del terme, ja dins el municipi de Montferrer i Castellbò A tramuntana, pel serrat de Sant Feliu i…

És drenat pel riu d’Escalona i el seu afluent el torrent de Barcals El territori és ocupat en dues terceres parts pels vessants muntanyosos del sistema del Caroig, coberts de boscs de pins i carrasques i de matollar L’agricultura és al fons pla de la canal el secà 1 200 ha és destinat a oliveres i garrofers, mentre que el regadiu 450 ha, que aprofita l’aigua de deus, és destinat als tarongers 120 ha, cereals, tabac, cacauets i arbres fruiters Hi ha una fàbrica de confecció Un 50% de la població activa treballa a la indústria La vila 2 768 h 2006 316 m alt és al fons de la canal L’església…

El Xúquer, que corre en aquest indret profundament engorjat, forma el límit septentrional del terme Diversos barrancs, afluents del Xúquer i del riu d’Escalona, travessen l’accidentat territori El 95% del terme no és conreat L’agricultura es limita a 550 ha 500 de secà garrofers, blat, ordi i vinya i 50 de regadiu blat i hortalisses, que aprofiten l’aigua de fonts Ha desaparegut la tradicional indústria de la confecció d’espardenyes Hi ha una fàbrica de filats La central hidroelèctrica del Salt de Millars és una de les més importants del País Valencià La regressió demogràfica s’ha vist…

Comprèn una part de la vall del riu de Sallent, que travessa el terme de NW a SE, des de poc més avall del nucli urbà de Bolbait fins abans de la confluència amb el riu d’Anna Drenen també el terme el barranc de Malet, afluent per l’esquerra del riu de Sallent, i el barranc d’El Abrullador o del Brollador, afluent per la dreta L’extrem occidental del municipi, més enllà d’El Altico de los Carros 461 m alt, forma part de la capçalera de la rambla de Bolbait, i és accidentat pels contraforts del Caroig La Cruz del Gallinero, 657 m alt La meitat del terreny no es conrea, i és cobert de pinedes…

El terme s’allarga en direcció sud-oest — nord-est, seguint el curs alt de la rambla de Bolbait , nom que pren el riu de Sallent, aigua amunt de Xella, que corre encaixat entre un doble vessant muntanyós d’escassa altitud Una tercera part del territori és ocupada per la vegetació natural, formada per boscs de pins i extenses àrees de pasturatges, explotades tradicionalment per bestiar oví, actualment en decadència Predominen els conreus de secà sobre els de regadiu hortalisses El conreu més estès és el de garrofers, seguit del d’oliveres, vinya i ametllers La terra de conreu és explotada en…

És situat al vessant oriental del massís del Caroig, que per la seva natura calcària presenta una morfologia càrstica complicada, amb successió de moles com la mola de Bicorb individualitzades per profundes gorges recorregudes per petits corrents d’aigua que formen el riu d’Escalona El 90% del territori és improductiu hi ha sobretot garrigues i algunes pinedes Predomina l’agricultura de secà sobre la de regadiu, que aprofita les aigües derivades de l’Escalona i produeix hortalisses els conreus més estesos són els de cereals, d’oliveres i de vinya Hi predomina el règim d’explotació directa 98…

Es troba a la zona de transició entre els contraforts més orientals del Caroig i la Costera El Montot separa aquest municipi de la Ribera Alta El terme és drenat pel riu de Sallent i pel seu afluent per la dreta, el riu d’Anna El naixement d’aigua més important és el de l’ albufera d’Anna on és practicada la pesca de barbs, carpes i anguiles, el qual, amb un cabal de 24000 l per minut, és l’origen d’aquesta llacuna El regadiu, que aprofita l’aigua de diverses fonts i de l’albufera, ocupa 450 ha i es troba en constant extensió hom hi conrea taronges, hortalisses i tabac El secà gairebé 1000…

Situació i presentació L’actual municipi d’Alt Àneu, de 217,76 km 2 , es creà l’any 1970 a partir de la fusió dels termes d’Isil, Son i Sorpe amb el terme de València d’Àneu Limita al N amb el departament francès de l’Arièja, de la regió occitana de Comenge, a l’E amb la Guingueta d’Àneu i Esterri d’Àneu, al S amb Espot i a l’W amb Salardú Vall d’Aran El terme d’Alt Àneu inclou, a més del poble de València d’Àneu, centre històric de la vall i cap administratiu del municipi, els pobles d’Isil, Alós d’Isil, Àrreu, Son, Sorpe, Isavarre i Borén i el nucli de la Bonaigua 16 h el 2005 El terme és…