Resultats de la cerca

Situació i presentació L’actual municipi de Vall de Cardós, de 56,20 km 2 , es creà el 1972 a partir de la unió dels termes de Ribera de Cardós i d’Estaon El terme limita al N i al NE amb Lladorre, a l’E amb Esterri de Cardós, al SE amb Alins, al S amb Tírvia, al SW amb Llavorsí i a l’W i al N amb la Guingueta d’Àneu El terme comprèn el sector més baix de la Vall de Cardós, a banda i banda de la Noguera de Cardós, des del pui de Sant Martí fins al forat de Cardós, congost que marca la fi de la Vall de Cardós i que s’endinsa en el veí terme de Tírvia, i el sector de ponent de la Vall de Cardós…

El terme és travessat pel Túria en direcció NW-SE al seu sector septentrional el meridional és accidentat per una sèrie de turons que separen la comarca de l’Horta i comprèn també un petit sector del pla de Quart El 20% del territori és ocupat pel matollar L’agricultura de secà ocupa unes 3 000 ha al sector muntanyós dedicades especialment a garrofers, en gran part abandonats, i també vinya i oliveres Però la base agrària actual és el regadiu el poble pertany al sindicat dels Castells, que s’estén sobre unes 1 700 ha, 500 de les quals aprofiten l’aigua del riu, i les restants, de pous El…

Situació i presentació L’actual municipi de Rialb, de 63,31 km 2 , és formà el 1969 amb l’annexió del terme de Surp al tradicional de Rialb El municipi limita al N amb els termes d’Espot i la Guingueta d’Àneu, a l’E amb Llavorsí, al SE i al S amb Soriguera i al SW i a l’W amb Sort El terme comprèn dos sectors que corresponen als antics municipis, a banda i banda de la Noguera Pallaresa el sector tradicional del terme de Rialb s’estén principalment a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a la zona de confluència amb la Vall d’Àssua la part de la dreta del riu, on hi ha la plana on s’assenta la…

Situació i presentació El municipi de Baix Pallars, de 129,41 km 2 , és el més meridional de la comarca del Pallars Sobirà El terme tradicional del seu cap, Gerri de la Sal, ocupava només 11,4 km 2 , però el 1969 li foren annexats els municipis de Peramea 21,5 km 2 , Baén 52,5 km 2 i Montcortès de Pallars 43,4 km 2 D’ençà d’aquest any el terme rebé el nom oficial de Baix Pallars L’actual municipi de Baix Pallars limita al N amb Sort, per una petita part de terres, i amb Soriguera, a l’E amb el terme de Noves de Segre Alt Urgell, al S amb Conca de Dalt i la Pobla de Segur, al SW amb…

El territori és molt accidentat i en bona part és ocupat per boscs de pins i alzines, matollar i pasturatges El regadiu es limita a unes 20 ha, que utilitzen aigua de les nombroses fonts, dedicades a hortalisses i arbres fruiters Al secà hom conrea vinya, figueres i cereals Hi ha ramaderia d’ovins i avicultura Hom explota els jaciments de guix Després de molts anys d’estancament, la població començà a minvar a partir del 1930 El desenvolupament de l’estiueig, sobretot provinent de València, ha augmentat l’activitat de la construcció i dels serveis El poble 455 h agl 2006 560 m alt és a l’…

Hi predomina el terreny pla, amb algunes ondulacions suaus cobertes de conreus de secà o de pinedes La major part del sòl dedicat a l’agricultura és de regadiu 200 ha conreus herbacis cebes, blat de moro i hortalisses i arbres fruiters tarongers i pereres Al secà 120 ha predomina la vinya, seguida dels garrofers, ametllers i oliveres L’economia ha aconseguit una gran diversificació, base del notable creixement demogràfic s’ha triplicat entre el 1960 i el 1981 a part l’agricultura, s’hi han desenvolupat diverses indústries de la fusta —xapes, taulers i mobles—, tèxtil —fabricació de…

Situació i presentació El terme municipal de Llavorsí, de 68,51 km 2 , és situat al sector central de la comarca, a banda i banda de la Noguera Pallaresa, entre la ribera de Sort i la Vall d’Àneu i a la sortida de les valls de Tírvia Limita al N amb la Guingueta d’Àneu, al NE amb Vall de Cardós, a l’E amb Tírvia, Farrera i Montferrer i Castellbò aquest darrer de l’Alt Urgell, al S amb Soriguera i a l’W amb Rialb El territori és muntanyós Les elevacions que emmarquen la vall de Baiasca al NW sobrepassen escassament els 2000 m, amb 2044 m al Cap Major, cim del qual parteix una carena en…

Situació i presentació El terme municipal de Lladorre, de 146,98 km 2 , es troba a la zona axial pirinenca, que limita aquí amb Comenge i el País de Foix Els límits municipals segueixen els límits naturals Administrativament, Lladorre afronta al N i el NE amb França, en concret amb el departament francès de l’Arieja a l’E i al SE amb el terme d’Alins al S amb Esterri de Cardós al SW amb la Vall de Cardós, i al NW amb la Guingueta d’Àneu El municipi comprèn a més del poble de Lladorre, cap de municipi, els pobles d’Aineto, Boldís Jussà, Boldís Sobirà, Lleret i Tavascan, les bordes de Noarre,…

Situació i presentació El municipi de la Guingueta d’Àneu, de 108,42 km 2 , es formà el 1971 amb la fusió dels termes d’Unarre i Escaló amb el de Jou La creació del nou municipi comportà el desplaçament del cap administratiu, que tradicionalment havia estat a Jou, al poble de la Guingueta d’Àneu per la seva situació a tocar de la carretera Les terres de la Guingueta d’Àneu limiten al N, per un punt, el del cim de Mont-roig, amb el departament francès de l’Arieja a l’E amb les terres de ponent de la Vall de Cardós, per Lladorre i Vall de Cardós al S amb Llavorsí i Rialb, i a l’W amb Espot,…

Situació i presentació L’actual municipi d’Alt Àneu, de 217,76 km 2 , es creà l’any 1970 a partir de la fusió dels termes d’Isil, Son i Sorpe amb el terme de València d’Àneu Limita al N amb el departament francès de l’Arièja, de la regió occitana de Comenge, a l’E amb la Guingueta d’Àneu i Esterri d’Àneu, al S amb Espot i a l’W amb Salardú Vall d’Aran El terme d’Alt Àneu inclou, a més del poble de València d’Àneu, centre històric de la vall i cap administratiu del municipi, els pobles d’Isil, Alós d’Isil, Àrreu, Son, Sorpe, Isavarre i Borén i el nucli de la Bonaigua 16 h el 2005 El terme és…