Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Polinyà de la Ribera
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Polinya_Pais_Valencia.jpg)
Campanar de la parròquia Sagrat Sopar del Senyor de Polinyà de la Ribera
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa, estès a la plana al·luvial de la dreta del Xúquer (límit septentrional del terme), després de la seva confluència amb el riu Magre.
El regadiu ocupa la totalitat del territori, gràcies a l’aigua del Xúquer, a través de la séquia dels Quatre Pobles o de Corbera, i el conreu principal és actualment el del taronger 1000 ha resten encara 80 ha d’arrossar, record de l’antic predomini d’aquest conreu, reduït constantment els darrers decennis a favor del taronger Hi ha magatzems de preparació de fruita L’augment demogràfic, constant fins el 1940, s’ha deturat a causa de l’emigració, sobretot cap a França El poble 2246 h agl 2006, polinyaners 12 m alt és a la dreta del riu L’església parroquial Sant Sebastià fou bastida el 1727…
Piles de Mar
El passeig marítim de Piles de Mar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a la plana al·luvial costanera.
El caràcter pla del terme i l’aigua derivada del riu d’Alcoi a través de la séquia comuna d’Oliva i la dels pous permeten el regadiu de tot el territori, gairebé tot dedicat al taronger Hi ha una petita activitat metallúrgica La població, que tingué un fort creixement als s XVIII i XIX com tota la comarca, s’ha estabilitzat al s XX a causa de la saturació de l’activitat agrícola és tradicional l’emigració a França El poble 2 132 h 2006, pilers 8 m alt és a uns 2 km de la costa L’església parroquial de Santa Bàrbara, erigida el 1535 amb els annexos de Palmera i Rafelsinén, data de la fi del s…
Miramar
Municipi
Municipi de la Safor, situat a la costa, en plena horta de Gandia, al S del riu d’Alcoi, entre els termes de l’Alquerieta de Guardamar i de Piles.
El terreny, totalment pla, és regat per la séquia comuna de Gandia a través de la séquia de Miramar Predomina el taronger i hi ha petits sectors d’hortalisses tomàquets i cebes sobretot, que hom exporta a través del Grau de Gandia Al sector litoral, de platges sorrenques, es va constituint un nucli d’estiueig comarcal i de turisme La població, que augmentà amb certa intensitat als s XVIII i XIX, ha restat estancada des del 1910 per l’emigració vers França i Gandia El poble 1 313 h agl 2006, milamarins 10 m alt és a la vora de la carretera que comunica el Grau de Gandia amb Oliva L’església…
Oliva
Vista d' Oliva , amb el castell dalt del turó, a la dreta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a la costa, al límit amb la Marina Alta.
Comprèn, al N, el sector meridional de l’horta de Gandia, regat per la séquia comuna d'Oliva sequiols de les Fonts i de Burguera, i, al S, la zona de marjals —compartida amb Dénia i Pego, ja a la Marina Alta— dedicada tradicionalment a l’arròs, regada pel sistema de regs del riu del Molinell i del riu Bullent sequiols del Vedat, del Bovar, d’Enmig, dels Racons, a la qual desguassa el riu de Gallinera La part occidental és accidentada per les serres de la Safor i de Mostalla, cobertes de pins i de matollar 1 172 ha de superfície forestal Les terres de conreu ocupaven 3 940 ha el 1985 66% del…
Llocnou de Sant Jeroni
Municipi
Municipi de la Safor, al límit amb la Vall d’Albaida, estès a la dreta del Vernissa, a la seva vall mitjana, i accidentat per la serra d’Ador i els darrers contraforts orientals de la serra de Benicadell.
El sector muntanyós, al S, és ocupat per pinedes L’agricultura es localitza al sector septentrional hi predomina el secà, amb vinya moscatell per a la producció de panses, oliveres, garrofers i ametllers El regadiu, al costat del riu, és dedicat principalment als tarongers, en expansió Hi ha avicultura La població és estacionària hi ha emigració a França i a Gandia El poble 580 h agl i 5 h diss 1981, llocnouins 150 m alt és a la dreta del Vernissa, davant el nucli d’Almiserà L’església parroquial és dedicada a sant Roc Té l’origen en l’alqueria islàmica anomenada després el Ràfol, o el…
Sueca
Vista aèria de Sueca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Ribera Baixa, a la costa, estès a la plana al·luvial de l’esquerra del Xúquer (que forma en part el límit meridional del terme).
Arriba pel N fins a l’Albufera, i limita en aquest sector amb l’estany de la Plana unit a l’Albufera, que desguassa a la mar per la gola del Perelló, on s’inicia la platja sorrenca del mateix nom, continuada vers el S per la de les Palmeres i la del Mareny de les Barraquetes, fins al límit amb el terme de Cullera Excepte la petita elevació de la muntanyeta dels Sants 27 m alt, formada per roques del Cretaci, tot el territori és format per alluvions del Quaternari, producte del rebliment d’un sistema lacustre l’Albufera n'és un residu originat per una barra litoral a la fi de la darrera…
Sollana
L’església parroquial de Santa Maria Magdalena, a Sollana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa, al límit amb l’Horta, estès al S de l’Albufera.
El terreny és totalment pla i pantanós, però gràcies al sanejament tot el terme és conreat i regat a través de la séquia reial del Xúquer 3700 ha El conreu bàsic ha estat i és l’arròs Sollana és un dels principals municipis productors d’arròs del País Valencià Però la crisi de rendibilitat ha fet que els darrers anys s’hagi reduït l’àrea de conreu a benefici de nous cultius taronger, hortalisses i blat de moro L’arròs ocupa unes 1000 ha a les terres més baixes La ramaderia té importància per l’aprofitament hivernenc dels pasturatges de la marjal La indústria havia estat poc important i…
Simat de la Valldigna
Simat de Valldigna
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a la Valldigna, al sector muntanyós del NW de la comarca (serra del Toro, 602 m; vessants septentrionals del Mondúber, 752 m).
És drenat pel riu de Xeraco o rambla de la Vaca el sector occidental del terme, però, pertany a la conca del riu de Barxeta La part muntanyosa, que ocupa tres quarts del territori, és coberta de matollar i alguns sectors de pinedes El secà unes 300 ha és dedicat a oliveres, garrofers i ametllers el regadiu unes 600 ha, que aprofita l’aigua de pous, ho és als tarongers i, secundàriament, a arbres fruiters La ramaderia és integrada per bestiar de llana i cabrum Hi ha apicultura Una part significativa de la població activa treballa en el sector primari La indústria es limita a magatzems de…
Tavernes de la Valldigna
Vista aèria de Tavernes de la Valldigna
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a la Valldigna, al sector del N de la comarca, al límit amb la Ribera Baixa, de la qual és separat pels vessants sud-orientals de les serres de Corbera i de les Agulles (589 m alt. al cim dels Germanells i 539 m a la muntanya de les Creus).
És travessat pel riu de Xeraco o rambla de la Vaca Fisiogràficament és format per dos sectors l’occidental, a la vall del riu, accidentat per les serres esmentades al vessant N, i pels contraforts septentrionals del Mondúber, al S i l’oriental, format pel pla alluvial del riu, en part pantanós, que s’uneix imperceptiblement amb els plans deltaics del Xúquer al N i del riu d’Alcoi al S La costa és baixa i arenosa L’àrea no conreada cobreix un 40% del total, amb 960 ha de pinedes i 1 040 ha de matollar Els conreus ocupen el fons de la vall i la façana costanera, que es presenta com un pla obert…
Xeresa
Xeresa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, entre la Valldigna i l’horta de Gandia.
S'estén des del Mondúber 840 m alt i el puntal dels Quatre Termes 584 m alt, inclosos a la muntanya de Xeresa , que accidenta tot el sector del terme a l’W del poble, fins a la zona de marjal propera a la costa platja de Xeresa , de la qual és separat per una franja del terme de Gandia La zona muntanyosa és drenada per diversos barrancs barranc de Xeresa i el de les Palmeres que davallen del Mondúber i que vessen llurs aigües als aiguamolls litorals, drenats, entre altres, per l' escorredor de Xeresa termenal amb el municipi de Gandia El regadiu aprofita l’aigua de fonts i ullals conduïda a…