Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Ròtova
Municipi
Municipi de la Safor, al peu dels contraforts meridionals del Mondúber (581 m alt.) i drenat pel riu de Vernissa, que travessa el terme d’W a E.
El sector forestal, en gran part cobert de pinedes, ocupa unes dues terceres parts del territori La part més baixa, pròxima al riu, és dedicada al regadiu quasi en la seva totalitat 200 ha de tarongers 150 ha que aprofiten l’aigua del riu de Vernissa i la resta de pous el secà es redueix a 25 ha oliveres, garrofers, vinya i ametllers Hi ha magatzems de preparació de fruita La població, que havia tingut un increment fort al llarg del s XIX, ha tornat a créixer des del 1950 amb l’ampliació de l’àrea regada El poble 1 213 h agl 2006, rotovins 103 m alt és a la dreta del riu de Vernissa De l’…
Palmera
Municipi
Municipi de la Safor, al sector pla, al·luvial, de la comarca, prop de la costa.
El territori, molt poc extens, és dedicat totalment als conreus de regadiu 90 ha i especialment als tarongers, que tenen caràcter de monocultiu Hom aprofita l’aigua del riu d’Alcoi a través de la séquia de Palmera , derivada de la séquia comuna d’Oliva Més del 90% de la terra és conreada directament pels seus propietaris Part de la població activa treballa als magatzems fruiters de l’Alqueria de la Comtessa i de Bellreguard El poble 710 h agl 2006, palmerins 23 m alt és prop de la carretera de València a Alacant Hom hi celebra des de tamps antic les juntes d’aigua de l’horta de Gandia L’…
Palma de Gandia
Palma de Gandia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a la plana al·luvial del riu d’Alcoi (límit oriental del terme), drenat també pel seu afluent el riu de Vernissa i accidentat al NE pels vessants meridionals de la serra de la Falconera (384 m).
L’agricultura se centra sobretot en el regadiu, que aprofita l’aigua de la séquia reial d’Alcoi a través de les séquies d’en Carròs i d’en Marc i també de pous La quasi totalitat 550 ha és dedicada al taronger El secà garrofers, oliveres, ametllers i vinya moscatell es localitza a les parts més altes Hi ha una indústria de manufactura de pell i l’apicultura hi és tradicional Conegué una forta expansió demogràfica fins el 1965, i davallà suaument després El poble 1 683 h agl 2006, palmers 78 m alt és al peu d’un turó 224 m alt hi ha les restes de l’antic castell de Palma , centre de la…
el Puig de Santa Maria
El monestir del Puig a la vila del Puig de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, al sector nord de la comarca.
S'estèn des de la plana alluvial costanera la platja és baixa i sorrenca i separada de l’interior per un sector de marjals, dessecades en part fins als contraforts de la serra de la Calderona cabeç Bord, 238 m alt, termenal amb els municipis de Sagunt i Albalat dels Tarongers, al Camp de Morvedre, i amb el de Nàquera, al Camp de Túria Davalla d’aquesta serra el barranc de la Calderona, que forma, juntament amb el barranc de Puçol, el barranc de Puig , límit entre els dos termes, que desguassa directament a la mar Al sector occidental, més accidentat, es localitzen els conreus de secà…
Puçol
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, al seu extrem septentrional, al límit amb el camp de Morvedre, estès des de la mar, on hi ha la platja baixa i sorrenca i una zona de marjals, dessecats en part (antic estany de Puçol, en part al terme de Sagunt, que desguassa a la mar per diverses goles, com la de l’Estany i la del Pas de les Eugues), fins als contraforts meridionals de la serra Calderona i del Picaio de Sagunt.
El secà se situa a l’interior i es troba en regressió garrofers i ametllers El regadiu aprofita encara l’aigua de la séquia reial de Montcada 828 ha i també la de pous 480 ha els principals conreus són les hortalisses i sobretot els tarongers 500 ha i les pereres Quant a la indústria hi ha una gran fàbrica d’electrodomèstics i metallúrgia, indústria de conserves, mobles, relaminatge Dins el terme hi ha un hotel de luxe i a la costa s’ha format el barri marítim i turístic de la Platja de Puçol A partir del 1950 la població ha experimentat un augment notable per l’atracció…
Potries
Potries
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, estès a la dreta del riu d’Alcoi, límit occidental del terme.
Quasi tot el territori és format per la plana alluvial només al sector meridional s’alcen petits turons 142 m alt S'hi localitza el secà unes 40 ha d’oliveres, 60 de garrofers i 15 d’ametllers El regadiu, a la plana, aprofita l’aigua del riu d’Alcoi a través de la séquia de Rebollet, derivada de la séquia reial d’Alcoi és destinat sobretot a tarongers 155 ha i a hortalisses tomàquets i melons primerencs Les activitats industrials derivades de l’agricultura magatzems de fruita i alguns obradors de ceràmica complementen l’economia La població, que augmentà considerablement al llarg del s XVIII…
el Real de Gandia
Municipi
Municipi de la Safor, a l’horta de Gandia, situat a la confluència del riu d’Alcoi i el riu de Vernissa.
El relleu pla i alluvial del sector oriental s’alça vers l’W accidentat pels vessants de la serra de la Falconera 364 m alt L’agricultura, base de l’economia 46% de la població activa, és predominantment de regadiu a través de la séquia de Vernissa i d’aigua de pous i es localitza a la part plana El principal conreu és el de tarongers 240 ha, seguit per les hortalisses tomàquets primerencs Al secà resten petites extensions d’oliveres, de garrofers i d’ametllers Hi ha rajoleries La població, que havia tingut un augment notable al s XIX i més lent al llarg del XX, a causa de l’esgotament de les…
Rafelcofer
Municipi
Municipi de la Safor, a la plana al·luvial regada pel riu d’Alcoi.
Tot el territori, de poca extensió, és de regadiu 180 ha, que aprofita l’aigua del riu a través de la séquia comuna d’Oliva L’únic conreu important és el taronger, que ocupa com a monocultiu pràcticament tota l’horta Avui l’activitat econòmica es reparteix entre l’agricultura i els magatzems de preparació de fruita La població cresqué al llarg dels s XVIII i XIX amb la implantació del regadiu i l’expansió del tarongerar El poble 1 424 h agl 2006, coferers 34 m alt és al peu del puig de Rabat 176 m alt, termenal amb els municipis de la Font d’En Carròs i de l’Alqueria de la Comtessa L’…
Rafelbunyol
L’església de Rafelbunyol
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, al sector septentrional de la comarca; el terme s’allarga d’E a W en un terreny pla i al·luvial que vers l’interior s’alça suaument en els dos turons dits els Germanells (103 i 96m alt.), que s’avancen a la propera serra Calderona.
És drenat per la riera de la Rambleta L’agricultura ocupa pràcticament tot el territori El secà es redueix a unes desenes d’hectàrees de garrofers i ametllers, en procés de desaparició El regadiu, que aprofitava tradicionalment l’aigua del Túria a través de la séquia de Montcada per a l’horta, ha estat incrementat fortament durant el s XX amb aigua de pous els principals conreus són les hortalisses en producció intensiva horta antiga i sectors pròxims al poble i el tarongerar Les principals activitats industrials són les derivades de l’agricultura magatzems de preparació de…
Daimús
Daimús
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a la costa, a la plana al·luvial (pla de la Llacuna) del sud de la desembocadura del riu d’Alcoi, el qual desembocava antigament dins el terme.
Un cordó litoral separa la platja de Daimús , baixa i arenosa, d’una àrea de marjals en gran part i dessecada, que havia estat aprofitada per a arrossars, on encara hi ha pasturatges i on és tradicional el conreu del vímet i de la canyamel El regadiu ocupa gairebé tot el terme aprofita en gran part l’aigua de la séquia comuna de Gandia a través de la séquia de Daimús els principals conreus són els tarongers, les hortalisses especialment cebes i tomàquets primerencs, en part destinats a l’exportació El turisme, subsidiari de la veïna platja de Gandia, ha pres darrerament importància al sector…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina