Resultats de la cerca

El vessant occidental del terme és drenat per la rambla Carbonera, que fa de límit, i l’oriental per les rambles de Penya-roja i de la Carrasqueta, tributàries de la rambla de les Coves El territori és molt accidentat, amb 4 200 ha de matollar Els conreus de secà ocupen 3 100 ha, dedicades a cereals, oliveres i, especialment, ametllers La vila 293 h agl 2006, serraïns 748 m alt és al peu del tossal de la Vila, al centre del terme L’església parroquial de Sant Bartomeu conserva una pintura de Vicent López a la capella de Sant Lluís Beltran La població, que ha patit una disminució constant des…

Drena el terme la capçalera del barranc de Segart o de les Fonts, afluent per la dreta del Palància El territori és molt abrupte i cobert en les seves dues terceres parts de boscs de pins Al fons de la vall i als vessants més suaus hi ha els conreus de secà 200 ha, dedicats a oliveres i garrofers Hi havia tingut importància la fabricació d’espardenyes Darrerament s’hi ha desenvolupat la funció de lloc de segona residència i estiueig hom hi ha creat un gran nombre d’urbanitzacions per la proximitat de València i de Sagunt La minva de població, constant des de mitjan s XIX, tendeix a…

De la seva església parroquial depenen les caseries del Mas de Flors, la Correntilla, el Pla de Lluc i Moró El poble 2 366 h agl 2006 és situat a l’esquerra de la rambla de la Viuda, vora el pantà de Benadressa L’agricultura és majoritàriament de secà i té indústria ceràmica i de materials de construcció

L’extens terme que a l’edat mitjana comprenia tota la comarca ocupa en una bona part a la plana alluvial del riu, on hi ha el gran sector agrícola de l’horta i la zona de marjal, prop de la costa en aquest indret el terme municipal de Canet d’En Berenguer forma un enclavament, i en una altra part el sector muntanyós que va des dels contraforts de la serra d’Espadà, al N 364m alt, al límit amb la Plana Baixa, fins a la serra de la Calderona o Portaceli, al S coll de la Calderona i el Picaio de Sagunt, 367 m alt, al límit amb l’Horta El sector forestal ocupa 1 957 ha de boscs de pins unes 500…

És drenat per la capçalera de la rambla de la Pobla o de la Pobleta del Riu , que aflueix per l’esquerra juntament amb la de Cabanes a la rambla de la Viuda El sector forestal té unes 700 ha de pinedes L’agricultura és bàsicament de secà, amb 920 ha de cereals, garrofers, vinya i ametllers només hi ha 15 ha d’horta Part important de la població activa ha hagut de recórrer a l’emigració temporera o al treball industrial a d’altres centres de la comarca, fins que darrerament s’han installat diverses indústries taulells El poble 710 h agl 2006, poblatins o poblaïns 298 m alt és a ponent de la…

La major part del petit terme és pla, llevat d’uns petits turons al N 185 m alt, coberts de matollar Hom conrea la quasi totalitat del territori, amb predomini del secà garrofers, oliveres El regadiu 60 ha de tarongers aprofita l’aigua del Palància La població ha mantingut sempre una gran estabilitat a causa de l’emigració a Sagunt El poble 924 h agl 2006, petresans 79 m alt és a l’esquerra del Palància La parròquia de Sant Jaume fou erigida el 1535 l’església, acabada el 1588, fou reconstruïda al s XVIII la capella de la Comunió fou iniciada el 1800 Domina el poble el castell de Petrés ,…

És accidentat al seu sector meridional per la serra d’Orpesa 418 m alt, prolongació vers l’Est de la serralada del Desert de les Palmes, que arriba al mar en espadat formant el cap d’Orpesa o punta de les Llances , promontori de 29 m on s’aixeca el far d’Orpesa aquest tanca pel N la platja d’Orpesa i limita pel s la platja de les Amplàries, sorral ample i ple de còdols al S de la petita badia que forma la platja d’Orpesa la costa és alta fins a arribar, prop de Benicàssim, al sector arenós del s de la torre de Bellver El sector nord del terme és format per una plana, antigament coberta d’…

El terme és drenat pels barrancs de la Font Roja, dels Castells, de la Penya Roja i de la Carrasqueta La meitat del territori és improductiu i cobert de garriga L'economia tradicional era basada en el secà, dedicat a cereals, vinya, ametllers i oliveres, complementat pel regadiu Hom ha introduït diverses granges de porcs La vila   vilanovins 348 m alt és situada en un turó, que domina la capçalera del barranc de Vilanova , afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves El nucli central envolta la plaça de l’església parroquial Sant Bartomeu, on es conserva l’altar de Sant Roc, barroc, obra…

Limiten la foia, a l’oest, els tossals Gros 771 m alt i del Boix 734 m alt, i a l’est, les Talaies d’Alcalà 528 m alt i la serra de Murs 425 m alt Oberta pel nord vers Sant Mateu i pel sud vers el pla de l’Arc, aquesta vall forma part del corredor prelitoral situat a l’eix tradicional de comunicacions parallel a la costa mediterrània El 42% del territori és improductiu, ocupat en gran part unes 5600 ha per matollar hi abunden els espartars Als sectors més plans hi ha hortes 160 ha regades amb aigua del subsol els principals conreus de secà són els garrofers, les oliveres, cereals, ametllers i…

El sector NE del terme forma part del pla de l’Arc, i és drenat per les rambles de Cabanes, de la Pobla i dels Estrets, afluent, per l’esquerra, de la rambla de la Viuda i resultant de la unió de les anteriors Al pla de l’Arc hi ha les millors terres de conreu a la vora de la rambla de la Viuda, només hi ha sectors plans al N, al límit amb la Vall d’Alba plans de la Barona i de la Fenosa Aproximadament la meitat del territori és dedicat a conreus de secà, principalment ametllers, garrofers i oliveres El regadiu, expandit posteriorment, consta principalment de fruiters La superfície mitjana…