Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Sant Joan de Moró
Municipi
Municipi de la Plana Alta, al centre del pla de Moró.
De la seva església parroquial depenen les caseries del Mas de Flors, la Correntilla, el Pla de Lluc i Moró El poble 2 366 h agl 2006 és situat a l’esquerra de la rambla de la Viuda, vora el pantà de Benadressa L’agricultura és majoritàriament de secà i té indústria ceràmica i de materials de construcció
Borriol
Borriol
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, al centre de la vall de Borriol, drenat pel riu de Borriol (o riu Sec), que travessa el terme en direcció NE-SW, al vessant occidental del desert de les Palmes.
La serra de Borriol , un dels límits septentrionals de la Plana de Castelló i que constitueix, amb les serretes de la Magdalena, els contraforts meridionals de les muntanyes del desert de les Palmes, és termenal amb el municipi de Castelló La vegetació natural ocupa els sectors més muntanyosos és formada per boscs de pins, d’alzines i de roures i per pasturatges L’agricultura de secà predomina sobre la de regadiu 26%, que produeix taronges i hortalisses El principal conreu és el de garrofers, seguit del d’oliveres hom conrea també ametllers i cereals Predomina el règim d’explotació directa La…
Almassora

Municipi
Municipi de la Plana Alta situat 4 km al S de Castelló, a la riba esquerra del Millars, riu que separa la Plana Alta de la Plana Baixa i és el límit municipal amb Vila-real i Borriana.
El terme és completament pla, format per alluvions del Millars i del seu afluent, la rambla de la Viuda, que hi aflueix 2 km abans d’Almassora el Millars desemboca 5 km aigua avall del poble i és normalment sec a causa de l’aprofitament per al regatge La costa és baixa, arenosa i rectilínia, amb una platja anomenada de la Torre El 71% del terme és conreat, regat amb aigua procedent del Millars a través de la séquia d’Almassora el principal conreu són els cítrics 2 210 ha i la resta, hortalisses 60 ha Tan sols hi ha 40 ha de secà garroferes Hi ha indústria de la construcció taulellets, mosaic…
Alfafar

Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, situat al sud de la ciutat de València, estès des de l’antiga carretera de València a Alacant fins a l’Albufera.
Un 87% del terme és ocupat per conreus de regadiu 910 ha amb unes 155 ha d’horta baixa, que són regades amb aigua de la séquia de Favara, i la resta és dedicat a l’arròs 720 ha, conreu que, tanmateix, es troba en regressió a favor de les hortalisses i els cítrics 35 ha Les terres, molt repartides el 91% de les explotacions són menors de 5 ha, són explotades pels mateixos propietaris en un 90% la resta, principalment per arrendataris La indústria s’ha desenvolupat força els darrers anys avui, ocupa un 45% dels treballadors, amb un polígon industrial 32 ha és característic el sector de la fusta…
Catarroja

Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al sud del barranc de Xiva o riu de Xest, anomenat també barranc o torrent de Catarroja, que forma el límit amb el terme de Massanassa, estès en direcció NW-SE fins prop de l’Albufera (enclou una franja de terra poblada de joncs i canyars).
L’agricultura, de regadiu 1130 ha, ocupa gairebé la totalitat del terme hom utilitza una xarxa de séquies en gran part derivades de la séquia de Favara, amb aigua del Túria, que travessa el terme vers l’Albufera, parallela al riu de Xest l’aigua del subsol és també aprofitada a través de nombrosos pous El taronger 270 ha es dona al sector occidental, més alt i de terres més soltes les hortalisses, al voltant del poble, al sector central l’arrossar unes 480 ha ocupa el sector més oriental, la zona de marjals pròxima a l’Albufera, i actualment va en regressió davant el blat de moro Hi predomina…
la Pobla Tornesa
la Pobla Tornesa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, estès des dels vessants occidentals de la serralada del desert de les Palmes (puig Bartolo, 729 m alt.), de la Maigmudella (547 m) i del Gaidó (481 m) fins al pla de l’Arc; accidenta també el terme, a l’W, el vessant oriental de la Balaguera (499 m), on hi ha les restes d’un poblat ibèric.
És drenat per la capçalera de la rambla de la Pobla o de la Pobleta del Riu , que aflueix per l’esquerra juntament amb la de Cabanes a la rambla de la Viuda El sector forestal té unes 700 ha de pinedes L’agricultura és bàsicament de secà, amb 920 ha de cereals, garrofers, vinya i ametllers només hi ha 15 ha d’horta Part important de la població activa ha hagut de recórrer a l’emigració temporera o al treball industrial a d’altres centres de la comarca, fins que darrerament s’han installat diverses indústries taulells El poble 710 h agl 2006, poblatins o poblaïns 298 m alt és a ponent de la…
Picassent
Ermita de la Mare de Déu de Vallivana (Picassent) amb la creu de terme en primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al límit amb la Ribera Alta.
El seu terme, un dels més extensos de la comarca, té un caràcter mixt entre el pla la meitat oriental és plana i alluvial i el sector occidental, ondulat per turons suaus que arriben a 292 m alt al SW És drenat pel barranc Fondo, al S, i el barranc de Picassent , que neixen al sector occidental i moren al de regadiu de l’Horta pròxim a l’Albufera La quasi totalitat del terme llevat d’alguns turons coberts de matollar és conreat Dominat abans pel secà, aquest ha retrocedit darrerament per la construcció de pous que han ampliat considerablement l’àrea regada Tanmateix, la meitat occidental del…
Massanassa
Vista de Massanassa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al S de la ciutat de València, estès d’W a SE fins a la zona de marjal pròxima a l’Albufera.
El sector oriental del terme és pantanós i ocupat per arrossars, mentre que el sector occidental és d’horta clàssica aprofita, per al regadiu, l’aigua de la séquia de Favara i de les fonts de Favara, a més de l’aigua de l’Albufera, que hom eleva des del 1878, i produeix hortalisses, blat de moro i té petites partides de tarongerar L’activitat industrial se centra en tallers de mobles i de xapes de fusta hi ha noves fàbriques a la carretera de València a Alacant La població, que tingué un dinamisme extraordinari als s XVIII i XIX, gràcies a l’ampliació dels conreus guanyant terreny a la marjal…
Paiporta
La Plaça Major de Paiporta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, situat al S de la ciutat de València i travessat en direcció NW-SE pel barranc de Torrent.
El territori és totalment pla, travessat en direcció NW-SE pel barranc de Torrent l’agricultura, tota de regadiu, que ocupa el terme, aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Faitanar i també en un petit sector la de pous Els principals conreus són els d’hortalisses i de tarongers 80 ha El 90% de la terra és conreada directament pels seus propietaris, i el 10% pels arrendataris L’activitat industrial ha tingut un fort desenvolupament els darrers anys mobles, xapes i taulers de fusta, teixits i joguines L’augment demogràfic, com a tota l’Horta, ha estat constant i moderat fins el…
Orpesa
Orpesa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, a la costa.
És accidentat al seu sector meridional per la serra d’Orpesa 418 m alt, prolongació vers l’Est de la serralada del Desert de les Palmes, que arriba al mar en espadat formant el cap d’Orpesa o punta de les Llances , promontori de 29 m on s’aixeca el far d’Orpesa aquest tanca pel N la platja d’Orpesa i limita pel s la platja de les Amplàries, sorral ample i ple de còdols al S de la petita badia que forma la platja d’Orpesa la costa és alta fins a arribar, prop de Benicàssim, al sector arenós del s de la torre de Bellver El sector nord del terme és format per una plana, antigament coberta d’…