Resultats de la cerca

El terme és travessat pel Túria en direcció NW-SE al seu sector septentrional el meridional és accidentat per una sèrie de turons que separen la comarca de l’Horta i comprèn també un petit sector del pla de Quart El 20% del territori és ocupat pel matollar L’agricultura de secà ocupa unes 3 000 ha al sector muntanyós dedicades especialment a garrofers, en gran part abandonats, i també vinya i oliveres Però la base agrària actual és el regadiu el poble pertany al sindicat dels Castells, que s’estén sobre unes 1 700 ha, 500 de les quals aprofiten l’aigua del riu, i les restants, de pous El…

El territori és molt accidentat i en bona part és ocupat per boscs de pins i alzines, matollar i pasturatges El regadiu es limita a unes 20 ha, que utilitzen aigua de les nombroses fonts, dedicades a hortalisses i arbres fruiters Al secà hom conrea vinya, figueres i cereals Hi ha ramaderia d’ovins i avicultura Hom explota els jaciments de guix Després de molts anys d’estancament, la població començà a minvar a partir del 1930 El desenvolupament de l’estiueig, sobretot provinent de València, ha augmentat l’activitat de la construcció i dels serveis El poble 455 h agl 2006 560 m alt és a l’…

Hi predomina el terreny pla, amb algunes ondulacions suaus cobertes de conreus de secà o de pinedes La major part del sòl dedicat a l’agricultura és de regadiu 200 ha conreus herbacis cebes, blat de moro i hortalisses i arbres fruiters tarongers i pereres Al secà 120 ha predomina la vinya, seguida dels garrofers, ametllers i oliveres L’economia ha aconseguit una gran diversificació, base del notable creixement demogràfic s’ha triplicat entre el 1960 i el 1981 a part l’agricultura, s’hi han desenvolupat diverses indústries de la fusta —xapes, taulers i mobles—, tèxtil —fabricació de…

Un 87% del terme és ocupat per conreus de regadiu 910 ha amb unes 155 ha d’horta baixa, que són regades amb aigua de la séquia de Favara, i la resta és dedicat a l’arròs 720 ha, conreu que, tanmateix, es troba en regressió a favor de les hortalisses i els cítrics 35 ha Les terres, molt repartides el 91% de les explotacions són menors de 5 ha, són explotades pels mateixos propietaris en un 90% la resta, principalment per arrendataris La indústria s’ha desenvolupat força els darrers anys avui, ocupa un 45% dels treballadors, amb un polígon industrial 32 ha és característic el sector de la fusta…

L’agricultura, de regadiu 1130 ha, ocupa gairebé la totalitat del terme hom utilitza una xarxa de séquies en gran part derivades de la séquia de Favara, amb aigua del Túria, que travessa el terme vers l’Albufera, parallela al riu de Xest l’aigua del subsol és també aprofitada a través de nombrosos pous El taronger 270 ha es dona al sector occidental, més alt i de terres més soltes les hortalisses, al voltant del poble, al sector central l’arrossar unes 480 ha ocupa el sector més oriental, la zona de marjals pròxima a l’Albufera, i actualment va en regressió davant el blat de moro Hi predomina…

El territori és pla, accidentat només per petites ondulacions el tòs Pelat, 225 m alt al N que separen les valls del Túria i del barranc de Carraixet L’àrea no conreada es limita a unes 350 ha de matollar El secà ocupa una extensió important de garrofers i també d’oliveres i vinya El regadiu més de 1 500 ha, en expansió aprofita l’aigua del Túria, però sobretot la de pous Els principals conreus són les hortalisses tenen anomenada les cebes, blat de moro i taronges 450 ha La ramaderia és integrada per uns 900 caps de bestiar oví Els darrers anys ha començat a implantar-s’hi la indústria de la…

El seu terme, un dels més extensos de la comarca, té un caràcter mixt entre el pla la meitat oriental és plana i alluvial i el sector occidental, ondulat per turons suaus que arriben a 292 m alt al SW És drenat pel barranc Fondo, al S, i el barranc de Picassent , que neixen al sector occidental i moren al de regadiu de l’Horta pròxim a l’Albufera La quasi totalitat del terme llevat d’alguns turons coberts de matollar és conreat Dominat abans pel secà, aquest ha retrocedit darrerament per la construcció de pous que han ampliat considerablement l’àrea regada Tanmateix, la meitat occidental del…

El sector oriental del terme és pantanós i ocupat per arrossars, mentre que el sector occidental és d’horta clàssica aprofita, per al regadiu, l’aigua de la séquia de Favara i de les fonts de Favara, a més de l’aigua de l’Albufera, que hom eleva des del 1878, i produeix hortalisses, blat de moro i té petites partides de tarongerar L’activitat industrial se centra en tallers de mobles i de xapes de fusta hi ha noves fàbriques a la carretera de València a Alacant La població, que tingué un dinamisme extraordinari als s XVIII i XIX, gràcies a l’ampliació dels conreus guanyant terreny a la marjal…

El terme és situat a la vall alta del barranc de Carraixet, que el travessa, estretament engorjat, de N a S Els conreus principals han estat els de cereals i d’hortalisses en petites hortes i d’oliveres, garrofers i ametllers als bancals La riuada del 1957 produí danys greus al poble, i el 1967 fou bastit, al voltant de l’antiga masia de la Maimona, entre els termes d’Olocau 207 ha i de Llíria 496 ha, un nou emplaçament, i la població es traslladà al nou poble El 1970 hi fou traslladada també part de la població del municipi de Domenyo Serrans, negat parcialment pel pantà de Loriguilla El…

El sector més muntanyós és ocupat pels boscs de pins i matollar, mentre que la resta, suaument ondulada, ho és pels conreus de secà, en part abancalats garrofers, oliveres, vinya moscatell i ametllers El regadiu, gràcies a l’aigua de pous, és en expansió, i és dedicat sobretot a tarongers Els pasturatges són relativament importants 720 ha, i la germandat els arrenda als ramats transhumants de Terol al sud del terme hi ha la carrerada que travessa la comarca des d’Albarrasí, anomenada la creu de Llíria Hi ha pedreres de marbre i de “pedres d’aigua”, molt conegudes al s XVIII i avui…