Resultats de la cerca
Es mostren 630 resultats
Crevillent
© Francesc Candela Bueno
Municipi
Municipi del Baix Vinalopó, que ocupa el vessant sud-oriental de la serra de Crevillent i una gran part de la plana litoral intermèdia entre els deltes del Vinalopó i del Segura.
L’economia i la població El gran pla inclinat és perllongat a partir de la isohipsa dels 100 m per una extensa superfície alluvial i subsident que confronta amb la llacuna del Fondo 1593 ha al municipi, migpartida amb el terme d’Elx el Saladar n’és una part integrant semibonificada Les rambles que drenen el terme s’esvaneixen a l’entrada del pla alluvial, abans d’arribar al toll El territori no conreat és cobert per pastures, espartars i garriga Al secà 25% de les terres conreades es conreen garrofers i ametllers, i al regadiu 75%, que rep l’aigua dels dos canals d’Albatera, hi ha sobretot…
Gia
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al SW de la vall de Benasc, a la dreta de l’Éssera, des del riu, límit E del terme, fins a la serra de Gia (2.512 m), alineació de direcció N-S que a partir del coll de Saünc separa la vall de Gia de la Seira.
La zona forestal és en la seva major part coberta de matollar L’agricultura, totalment de secà, és dedicada principalment al farratge 67% prats dalladors, 13% trèvol, 20% alfals Hi ha ramaderia de bovins 336 caps i d’ovins La vila 121 h agl 1996 1 221 m alt és a l’esquerra del barranc de Gia , afluent de l’Éssera per la dreta l’església parroquial de Sant Martí posseïa un important frontal sobre fusta amb escenes de la vida de sant Martí, del segle XIII, actualment al Museu d’Art de Catalunya, una de les rares obres catalanes de l’època que és signada Johannes Pintor
Consuegra
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Municipi
Municipi de la província de Toledo, Castella-la Manxa, situat als darrers contraforts occidentals dels monts de Toledo i drenat per l’Amarguillo.
L’economia és de base agrícola i ramadera, amb indústries derivades elaboració de pinsos, excorxador d’aus, vins, tèxtils i ceràmiques
Tordesillas
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de la província de Valladolid, Castella i Lleó.
És un centre comercial situat a la vora d’un gual del riu Duero Tingué un paper important en la història de Castella i fou un lloc freqüent de residència dels reis castellans i de les corts de Castella El 1494 hi fou signat l’acord de Tordesillas L’edifici més important és el convent de Santa Clara, originàriament palau d’Alfons XI, d’estil mudèjar l’església, del s XIV, té una sola nau, coberta amb volta ogival són notables les capelles de Fernán López Saldaña i la Dorada els banys àrabs de l’antic palau reial són dels més ben conservats a la península Ibèrica L’…
Sòria
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de Castella i Lleó, capital de la província homònima.
És situada a la zona de contacte entre la Serralada Ibèrica i la Meseta, a les vores de l’alt Duero Centre administratiu i comercial, la principal activitat industrial és l’elaboració de productes alimentaris mantega Antic poblat celtiber, fou destruïda pels romans Repoblada per Alfons el Bataller 1120 amb aragonesos i navarresos, passà a la seva mort sota el domini d’Alfons VII de Castella-Lleó La seva situació fronterera i la seva importància ramadera la convertiren en un centre comercial i industrial manufactures llaneres i obtingué un fur d’Alfons X 1256 Al s XV, l’expulsió…
Covarrubias
Municipi
Municipi de la província de Burgos, Castella i Lleó, drenat pel riu Arlanza.
Es destaca la seva collegiata gòtica, església i claustre, dels s XIV-XV, que conserva el sepulcre del comte de Castella Ferran González
Briviesca
Municipi
Municipi de la província de Burgos, Castella i Lleó, a la comarca de La Bureba i drenat per l’Oca.
És centre d’una subàrea comercial, agrícola i ramadera Coneguda pels romans amb el nom de Birovesca , estigué situada en un dels camins cap a Santiago de Compostella El 1388 s’hi celebraren corts, convocades per Joan I de Castella, en les quals hom creà el títol de príncep d’Astúries per a l’hereu del tron de Castella
Sigüenza
Municipi
Municipi de la província de Guadalajara, Castella-la Manxa.
Centre comercial agrari al peu de la Sierra Ministra, a les vores de l’Henares Bisbat Petites indústries Fou la Segontia romana, construïda sobre un antic poblat celtiber Convertida en seu episcopal en temps dels visigots, la conquesta musulmana representà una regressió demogràfica Després de diverses conquestes efímeres, fou ocupada per Alfons VII de Castella-Lleó 1127 Mercat i centre agrícola i ramader, tingué una indústria tèxtil activa fins al s XIX L’edifici més important és la catedral s XII-XIV, començada en estil romànic, bé que al llarg de la seva construcció s’hi anà…
Madrigal de las Altas Torres
Municipi
Municipi de la província d’Àvila, Castella i Lleó, situat a La Tierra de Arévalo i drenat pel riu Trabancos.
És un centre agrícola blat, llegums, patates i ramader bestiar oví Les muralles s XIII, en força mal estat, formen un clos circular La porta més interessant és la del camí de Cantalapiedra Romanicomudèjar és l’església de San Nicolás de Bari La casa on nasqué Isabel I de Castella, incorporada després al convent d’agustines de Nuestra Señora de Gracia, és un típic exemple d’habitatge castellà del s XV
Valladolid
© Fototeca.cat
Municipi
Ciutat de Castella i Lleó, capital de la província homònima.
Situada al centre de la Meseta, a l’esquerra del Pisuerga, prop de la confluència amb l’Esgueva, és el principal nucli urbà, econòmic i cultural de Castella la Vella A partir dels anys cinquanta ha quintuplicat la població 68 789 h 1950, gràcies sobretot al desenvolupament industrial, afavorit per la xarxa de comunicacions Les indústries principals són la metallúrgia de l’alumini, la tèxtil, la química, l’alimentària i la de l’automòbil Centre d’ensenyament superior Universidad de Valladolid, fundada el 1346 És seu d’arquebisbat Audiència territorial Els orígens de la ciutat no…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina