Resultats de la cerca
Es mostren 3815 resultats
Beniarrés

Municipi
Municipi del Comtat, al vessant meridional de la serra de Benicadell, a la vall de Perputxent; és drenat pel riu d’Alcoi, que travessa el terme pel sud-oest i forma el pantà de Beniarrés
, que en regula el règim, així com els regadius de l’horta de Gandia.
El territori és molt muntanyós 1 000 m a la cresta del Benicadell, i hi abunden les pinedes i sobretot els matollars 55% de la superfície total, de propietat estatal i comunal L’agricultura és predominantment de secà el regadiu 87 ha es localitza a les deus i a la vora del riu El conreu més estès és el d’oliveres 736 ha, seguit del de cereals, vinya i ametllers La terra, molt repartida, és explotada principalment pels propietaris Hi ha granges avícoles i petites indústries, derivades de l’agricultura oli i farina La població, que anà augmentant des del 1900, tingué un fort descens entre el…
Beniarjó

Municipi
Municipi de la Safor, a l’horta de Gandia, a la dreta del riu d’Alcoi, prop de la confluència amb el Vernissa.
El regadiu aprofita l’aigua del riu d’Alcoi a través de la séquia comuna de Gandia i de la séquia d’en Marc els conreus principals són els de tarongers i hortalisses, especialment tomàquets primerencs Les terres, molt repartides, són explotades predominantment pels propietaris Les activitats industrials són dependents de l’agricultura La població, que el 1910 comprenia 969 h, ha anat augmentant des d’aleshores fins a arribar a 1 634 h el 1965 El poble 1 464 h agl 2006, beniarjoters 44 m alt fou una alqueria islàmica lloc de moriscs, el 1609 tenia 160 famílies Centre del conreu de canyamel,…
Beniardà

Municipi
Municipi de la Marina Baixa, a la vall de Guadalest.
El terreny, muntanyós, és accidentat pels contraforts orientals de la Serrella 1 184 m al pic del Carrascar i els occidentals de la serra de la Xortà 1 079 m L’agricultura, base econòmica del municipi, ocupa una tercera part del terme, amb predomini del secà 452 ha sobre el regadiu 72 ha Els conreus més estesos són l’ametller d’expansió recent, l’olivera, els garrofers i els conreus d’horta Les terres de conreu, força repartides, són explotades pels propietaris 68% i per arrendataris La població ha minvat un 48% entre el 1900 i el 1965 El poble 180 h agl 2006 464 m alt, a l’esquerra del…
Beniarbeig
Beniarbeig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a la vall baixa del Girona, en un terreny pla, accidentat al sector nord pels contraforts de la serra de Segàrria (508 m alt.).
L’economia es basa en l’agricultura Hom conrea el 68% de la superfície total 522 ha El secà 300 ha, que forma feixes als vessants, alterna amb el regadiu 200 ha, que aprofita aigües elevades Els conreus més estesos són els d’hortalisses, d’ametllers, d’expansió recent, i la vinya regada, destinada a la producció de raïm de taula, garrofers i oliveres Amb l’expansió del regadiu s’incrementen els cítrics La propietat de la terra és repartida i domina el règim d’explotació directa La població minvà fins el 1940, a causa de l’emigració vers França i Algèria, però a partir del 1950 ha rebut un…
Benferri

Municipi
Municipi del Baix Segura, dins la zona de parla castellana del País Valencià, situat a l’horta d’Oriola, en un terreny pla drenat per la rambla de Favanella.
L’economia és basada en l’agricultura hom conrea el 75% de la superfície total amb predomini del secà 756 ha sobre el regadiu 164 ha, que aprofita aigua derivada del canal d’Albatera Els conreus més estesos són els de cereals, d’oliveres i d’horta, seguits del d’ametllers i la vinya, destinada a la producció de raïm de taula La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina el règim d’explotació directa La població, que experimentà un creixement entre el 1930 i el 1950 1 041 h, ha minvat en un 16% fins el 1965 El poble 1 152 h 2006 52 m alt, entre la rambla de Favanella i la…
Benetússer
Benetússer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al sud de la ciutat de València.
El terme, molt petit 0,76 km 2 , limita amb el de la ciutat i s’estén a l’oest de l’antiga carretera de València a Alacant és ocupat totalment per les edificacions No existeix cap hectàrea dedicada a l’agricultura Hi té molta importància la indústria de mobles i de la fusta en general, de tipus mitjà i menestral Altres indústries són l’alimentària licors, embotits, oli, la tèxtil i la química insecticides agrícoles La població activa al sector secundari arriba al 42%, i al sector de serveis, al 49% A causa del desenvolupament de la indústria i de la proximitat de València ciutat de la qual ha…
Benejússer
L’església de Benejússer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, sobre el Segura, aigua avall d’Oriola.
El sector septentrional del terme, format per terrenys sedimentaris i travessat pel riu, és pla Cap al sud s’eleva en una sèrie de turons La major part del territori és ocupat per pinedes, garrigues i brolles Les terres de conreu ocupen 342 ha, 77 de les quals són de secà 62 ha de cereals, 11 d’ametllers, garrofers i oliveres El regadiu, base de l’economia local, ocupa 269 ha, les quals reben l’aigua del Segura a través de la séquia de l’Alquibla, a la dreta del riu, i de la séquia vella d’Almoradí, a l’esquerra Els conreus principals són les hortalisses i els cítrics Hi ha granges avícoles…
Beneixida
Beneixida
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a la riba dreta del Xúquer, dins la vall Farta.
El regadiu ocupa gairebé la totalitat del terme, i aprofita l’aigua de les séquies d’Escalona 61 ha, Carcaixent 8 ha i la comunitat de regants 210 ha produeix principalment taronges 197 ha Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris 85% i per arrendataris La ramaderia és poc important Hi ha magatzems de preparació de fruita La població s’ha mantingut relativament estable, amb tendència a l’augment els últims anys El poble 653 h 2006, beneixiders 30 m alt, a la vora del Xúquer, és d’origen islàmic fou lloc de moriscs el 1609 era habitat per 92 famílies Jaume I el…
Beneixama
Beneixama
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Vinalopó, a la vall de Beneixama.
El terme, a la dreta del Vinalopó, s’estén fins a la serra d’Ontinyent i la serra de Beneixama Hi ha 1700 ha sense conrear, aprofitades parcialment per a pastures De les 1900 ha conreades, 1150 són de secà, amb predomini de la vinya 470 ha, l’olivera 370 ha, l’ametller 210 ha i els fruiters 100 ha El regadiu 340 ha a la zona més baixa, és dedicat als fruiters 220 ha, on és conreada una varietat de pomera que porta el nom de la vila, i a hortalisses 120 ha La propietat és bastant repartida La indústria alimentària i petits tallers tèxtils i de joguines ocupa el 40% de la població activa La…
Benavites

Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, a la vall de Segó, que comprèn també l’enclavament d’ Alarap
, dins el terme municipal de Quartell.
Els conreus, que aprofiten l’aigua de la font de Quart, són gairebé tots de regadiu 344 ha, i produeixen taronges, nespres, altres fruites i arròs a Alarap Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris 94% i per arrendataris Hi ha magatzems de preparació de fruita que donen treball a un centenar de persones La població ha anat augmentant lleugerament des del 1900 A la dècada dels setanta s’ha estabilitzat El poble 636 h agl 2006, benaviters 36 m alt és prop de la carretera de Barcelona a València Lloc de moriscs, el 1394 pertanyia a Bernat Vives de Canyamars El 1535…