Resultats de la cerca

És un centre agrícola i ramader, amb indústries diversificades metallúrgica, paperera i alimentària És remarcable l’església parroquial de tres naus de Xemein, del segle XVI, i la collegiata de Santa Maria, a Ziortza, fundada al segle X

El sector més baix de la vall, vora el poble, és dedicat a l’agricultura 34 ha, destinades a arbres fruiters 5 ha de pomeres, pereres, presseguers i albercoquers, vinya 5 ha, hortalisses 1 ha i pastura i farratge 20 ha La ramaderia, 103 caps de bestiar cabrú i 11 de boví, complementa l’economia El poble 307 h agl 1999, turinyanencs 545 m alt es troba a la petita plana alluvial regada a l’esquerra de la riera de Lliterà, al N del terme El lloc és esmentat ja l’any 846 l’església parroquial Sant Fruitós era al segle X possessió del veí monestir de Cuixà el campanar és del segle…

La superfície agrícola, que ha disminuït més del 20% des del 1970 a causa de la urbanització és de 303 ha hi predomina la vinya 260 ha, els arbres fruiters 22 ha, albercoquers, les hortalisses 2 ha i els cereals 3 ha Hi ha una cooperativa vinícola La població, que s’ha mantingut al voltant dels 300 h des del 1900, ha sofert un gran increment a partir del 1975, gràcies al boom demogràfic que han sofert les poblacions veïnes de Perpinyà i Tuïr El poble 930 h agl i 1 h diss 1982 110 m alt és 1,5 km al SE de Tuïr, al voltant de l’església parroquial de Sant Tomàs, esmentada ja al…

Hi predomina la viticultura de les 303 ha conreades, se n'hi dediquen 185 Hi ha, a més, 28 ha de fruiters presseguers, cirerers i albercoquers i 36 ha d’hortalisses La ramaderia és integrada per 260 caps de bestiar oví Hi ha una petita fàbrica de cotó amb 20 obrers El poble 30 m alt, esmentat ja al segle X, és a poca distància del Tec, a l’esquerra, al vessant meridional d’un turó coronat per l’antic castell d’Ortafà Fou centre de la baronia d’Ortafà , jurisdicció senyorial posseïda ja al segle XII pel llinatge homònim A la segona meitat del s XIII passà dels Hortafà als Durban al principi…

Agricultura de regadiu i secà oli i cereals i indústries de transformació dels productes primaris Té un pont àrab del segle IX

Port pesquer i turístic Hi destaca l’església romànica de Santa María de los Ángeles i el castell del segle IX que pertangué al duc d’Estrada

Situat a 1 500 m d’altitud en un vessant del turó de Sant Feliu, a la dreta del Segre, aigua avall de les gorges de Llo , coronat per les ruïnes de l’antic castell de Llo i per la capella de Sant Feliu l’església parroquial Sant Fruitós, romànica segle XII, té un portal notable El lloc és esmentat ja al segle IX fou centre del marquesat de Llo o de Llió Prop seu hi ha fonts d’aigües sulfuroses El terme comprenia també el poble de Roet

Situat a la costa cantàbrica, és centre agrícola i ramader Conrea cereals i llegums Bosc d’eucaliptus Constitueix un notable conjunt arquitectònic, declarat monument nacional, amb diversos palaus i cases senyorials la dels Estrada, la dels Peredo, la dels Tagle, etc, esglésies la de Las Clarisas, la de Regina Coeli, etc, i la Collegiata, romànica, de la fi del segle XIII l’origen de la qual fou un monestir del segle IX, de tres naus, transsepte, tres absis semicirculars i volta d’encreuament d’ogives El claustre, una galeria del qual és moderna, té els capitells treballats

Fou fundat per l’Instituto Nacional de Colonización, a la dècada del 1940, com a nucli de colonització agrícola en un sector despoblat del municipi d’Esplucs, del qual se segregà el 20 de juny de 1989

És dins l’àrea comercial de Lleida El terme comprèn els nuclis rurals de Torregrossa, Ràfels i les Pobles El 20 de juny de 1989 se’n segregà i es constituí en municipi el nucli de Vensilló de Llitera