Resultats de la cerca

Situat a la vall de l’Aglí, aigua avall de la gorja de la Fou, notable bretxa oberta pel riu, després de la confluència amb la Bolzana, a la serra de l’Esquerda o serra de l’Artiga del Baurien, denominació que pren, entre Castellfisel i el coll de Portelh, la llarga alineació muntanyosa de direcció oest-est que forma l’eix de la comarca Hi ha claps d’alzines, però a la resta del territori hi ha sobretot brolles, matolls i garrigues La superfície agrícola ocupa 318 ha dedicades bàsicament a la vinya 298 ha de denominació d’origen controlada i 8 ha de pastures i farratge Hom hi havia explotat…

Situació i presentació És a la zona de contacte de les Guilleries amb la vall del Ter, poc després de la seva confluència amb el Gurri, a l’inici d’un pronunciat meandre, l’interior del qual és anomenat l’Esquerda El municipi de Roda de Ter és envoltat pràcticament per la demarcació de les terres de les Masies de Roda, a excepció del sector que ocupa el barri de la Creu de les Codines, per on limita amb el municipi de Gurb El terreny, format per materials constituïts durant el període terciari i essencialment planer, és solcat pel Ter, que fa d’eix a la demarcació de la vila de Roda i és en…

El sector septentrional és accidentat per les Corberes, que es comuniquen amb el Perapertusès en aquest indret pel grau de Maurí 420 m alt, obert a l’W del castell de Querbús Perapertusès, al límit amb el terme i el sector meridional ho és pels vessants orientals de la serra de l’Esquerda L’agricultura és absolutament especialitzada en la vinya 2 035 ha i produeix un vi dolç natural, i vi de qualitat superior amb la denominació d’origen de vi de les Corberes el vi dolç natural generalment és vermell, prové de macabeus i de garnatxes grisos, forma part de la qualitat Ribesaltes i…

Situació i presentació Es troba al punt de confluència del Gurri amb el Ter Les terres del municipi envolten pràcticament les del terme de Roda de Ter, i limiten al N amb Santa Maria de Corcó, a l’E amb Tavertet i Vilanova de Sau, al S amb Tavèrnoles, a l’W amb Gurb i al NW amb Manlleu El terme de les Masies de Roda es va segregar de Roda de Ter el 1806, si bé la separació no fou aprovada per l’Audiència fins el 1836 Les terres del terme són força planeres, llevat del sector trencat pel Ter, on es troben les partides de Casserres i Salou El terme, solcat per les aigües del Ter, que va…

Hi ha claps de roures, garrigues i algun alzinar La superfície agrícola és de 150 ha, 41 de les quals són de vinya que produeixen vi, en part, amb denominació d’origen controlat, 3 ha d’hortalisses, 15 ha de cereals i 86 ha de pastures i farratge El cens ramader és de 10 bovins, 90 ovins i 5 equins Damunt la Matassa hi ha l’antic molí de Perles La població ha estat tradicionalment escassa El poble 50 h agl 1982 510 m alt és en un coster, al voltant de l’església parroquial, al camí que duu a Sant Pau de Fenollet per la collada de Ventafarines 632 m alt prop de la Matassa, dalt un…

Comprèn la vall de la Riberòla, afluent, per la dreta, de l’Aglí al NE comprèn, més enllà del coll de Bois i del roc Poirit 589 m alt, un sector del bac de Taixac, que davalla vers l’Aglí a la sortida de la gorja de la Fo Les zones més muntanyoses són cobertes de bosc i de matollar La superfície agrícola és dedicada al conreu de la vinya 172 ha, 134 de les quals produeixen vi amb denominació d’origen controlat, als arbres fruiters 3 ha de presseguers i albercoquers, a les hortalisses 6 ha de carxofes i enciams i 17 ha a pastures i farratge Hi ha una cooperativa vinícola amb 8 000…

Situació i presentació És envoltat pels de Pratdip S, Vilanova d’Escornalbou E, l’Argentera NE i en un punt toca el terme de Mont-roig del Camp SE Per la banda del Priorat limita amb la Torre de Fontaubella N, Pradell de la Teixeta i Marçà NW, Capçanes W i Tivissa SW Situat a l’extrem de ponent del Camp, el poble, que té fama de boirós, pertany des de sempre al bisbat de Tortosa La vall de Maçanes, que enllaça amb el Camp pel coll del Guix 640 m, pertany a la conca del Priorat geogràfic El territori és molt trencat i abrupte, i s’estén pels contraforts orientals de la serra de Llaberia Al…

Situació i presentació El municipi de la Febró té 16,09 km 2 d’extensió És limitat pels de Vilaplana i d’Arbolí S, Capafonts E i Prades N, i per la banda del Priorat per Cornudella de Montsant W La Febró és l’única població del Camp travessada per la conca del Siurana i l’única del Priorat geogràfic atribuïda administrativament al Camp per raons de mercat El terme es pot considerar integrat per dues parts altes al N i al S, separades per la fondalada de la capçalera del riu de Siurana La meridional, força abrupta, és configurada per la serra de la Mussara, que en alguns punts supera els 1000…

Situació i presentació Es troba al límit entre les subcomarques de la Plana de Vic i les Guilleries Limita al N amb el municipi de les Masies de Roda, a l’E amb Vilanova de Sau, al S amb Sant Sadurní d’Osormort i Folgueroles i a l’W amb Gurb El terme comprèn el poble de Tavèrnoles, cap de municipi, el barri anomenat la Zona de les Piscines, al N i prop del cap administraitu, i la urbanització de Fucimanya, situada prop de l’indret on el torrent de l’Infern desguassa al Ter, al NE del terme Comprèn, a més, l’antiga demarcació parroquial de Sant Pere de Savassona, també anomenada el Castell de…

Situació i presentació Limita a l’E i al SE amb la mar, al N amb Begur, Regencós i Torrent, a l’W amb Vulpellac i al S amb Mont-ras El municipi comprèn, a més de la vila de Palafrugell, cap del terme, el poble rural de Llofriu, els poblats marítims de Calella de Palafrugell, Llafranc i Tamariu, els antics veïnats de Santa Margarida i Ermedàs, el santuari de Sant Sebastià de la Guarda i altres veïnats, ravals, urbanitzacions modernes i masies escampades Les grafies més antigues, que es remunten a l’any 988, demostren que el topònim Palafrugell deriva d’un primitiu Palacio…