Resultats de la cerca

L’agricultura és la base econòmica del municipi Es conreen 690 ha, més de la meitat de les quals són de vinya 457 dedicades a la producció de vins amb denominació d’origen controlat Hi ha 174 ha d’hortalisses al regadiu 51 d’escaroles, 28 d’espàrrecs, 24 d’enciams, 16 de tomàquets, 12 de julivert, 7 de carxofes, 6 de pastanagues, 2 de coliflors Hi ha dues cooperatives vinícoles, amb una capacitat de 600 000 hl Hi funciona una incipient indústria metallúrgica i d’embalatges La població gairebé doblà al segle XIX, disminuí durant la primera meitat del segle XX i creix ràpidament per l’extensió…

El terme és drenat a més pels torrents de n'Aragó i de Vilallobent aquest darrer, tot al llarg del seu curs, constitueix la frontera estatal francoespanyola Els sectors més alts del terme per sota els 2 000 m alt són boscats bosc de Palau Hi ha 300 ha conreades, 263 de les quals són de prats i farratge El bestiar boví és important 280 caps Altres conreus són els cereals 57 ha i les hortalisses 2 ha Part important de la població activa treballa a Osseja El poble 1 246 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és al sector més pla del terme, a la dreta de la Llavanera, 1…

Una part del terme és regada amb aigua de l’Aglí La major part del terme és conreada 92679 ha Els principals conreus són els arbres fruiters 252 ha d’albercoquers, 4 de presseguers i 1 de pereres, hortalisses 152 ha i sobretot la vinya 2278 ha És el centre d’una zona que comprèn, a més, els termes de Salses, Òpol, Baixàs i Parestortes de moscatell, conegut amb el nom de vi de Ribesaltes , que hi dedica en conjunt 8250 ha Hi ha tres empreses de transport de fruita, dues fàbriques d’embalatges i empreses de construcció i de fusteria Hi ha extracció de sorres i graves al llit de l’Aglí El 1937…

És drenat pels còrrecs de la Llavanera límit amb el terme de Perpinyà i de la Llobera, afluents per la dreta de l’Aglí, i per l’agulla d’en Francó L’economia és agrícola i basada sobre la viticultura Hom conrea 644 ha, 574 de les quals de vinya, que produeixen vi amb denominació d’origen controlat Hi ha 47 ha d’albercoquers i 4 d’hortalisses enciams, escaroles i tomàquets La ramaderia complementa l’agricultura amb 178 caps de bestiar oví i algunes cabres Hi ha una fàbrica de fusteria i una important empresa de construccions i transports El 1975 hi havia 692 h i el 1982, 865,…

Comprèn un sector de la vall de la Llavanera, entre la masia de la Quera i Palau de Cerdanya pel vessant de l’esquerra s’estén per la vall del riu, fins al pla de Salines 2 205 m alt, vora el límit amb la vall de Ribes Ripollès al N comprèn encara un petit sector de la plana cerdana drenat pel Rigat que aflueix al Segre vers la Guingueta d’Ix L’agricultura és afavorida per dos canals d’irrigació que arriben fins al terme de Naüja Hi ha 308 ha conreades, de les quals 265 són per a prats i pastures La resta són dedicades als cereals 3 ha, a fruiters 3 ha de pereres i a hortalisses La ramaderia…

Situació i presentació Estès a l’esquerra del Fluvià, el qual en forma, en part, el límit meridional El límit occidental amb Maià de Montcal Garrotxa, és el torrent de Malhivern, afluent per l’esquerra del Fluvià, al qual riu desguassa just al límit d’ambdós termes El límit NW coincideix parcialment amb la riera de Can Vellana, fent una mena de tascó que s’interna vers septentrió entre els termes municipals de Maià de Montcal i Cabanelles Alt Empordà El límit N amb aquest darrer municipi prossegueix més a llevant per la riera de Cal Fluvi de Turbany, que desguassa a la riera de Sant Jaume,…

Situació i presentació Pardines, tot i la seva extensió 31,05 km 2 , és un dels municipis menys poblats El terme limita al NE amb Vilallonga de Ter, al SE amb Ogassa, a l’W amb Ribes de Freser, i per una estreta franja de terreny limita al NW amb Queralbs La vall de Pardines es troba tancada al N pels vessants de Puig Cornador 1783 m, Puig Cerverís 2202 m, el de Mont-roig 1978 m i la serra de Pòrtoles, i al S, per la Serra Cavallera 2007 m i el Taga 2032 m El poble de Pardines, cap de municipi, és situat al centre del terme, i antigament era conegut també com Vilatinyós La població es…

El poble , situat a 1500 m alt, és dominat per l’església parroquial Sant Feliu, feta de nou al segle XIX El terme comprèn el poble del Puig de Vallcebollera i l’ermita de Sant Bernabé

Situació i presentació El municipi de Lledó, de 13,5 km 2 , és a les Garrotxes d’Empordà, a la vall alta del Manol, accidentada pels darrers contraforts orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont que, a ponent del terme municipal, al límit amb el municipi de Cabanelles, formen l’interfluvi entre les conques de la Muga i del Fluvià El terme és drenat, a més, per la riera d’Àlguema, que neix a la vora del cap de municipi i el travessa A migdia i, sobretot, a llevant, els terrenys són menys accidentats i davallen suaument vers la plana Al NE el municipi limita amb Cistella per la riera de…

Situació i presentació L’antic terme municipal de Puigcerdà, d’una extensió de 9,6 km 2 , s’engrossí el 1969 amb el proper de Vilallobent, que li fou annexat L’antic terme de Puigcerdà és situat a l’extrem oriental de la Cerdanya, a la línia que des del tractat dels Pirineus és frontera amb França Així, limita amb els municipis de l’Alta Cerdanya d’Enveig N, Ur NE, la Guingueta d’Ix E i Palau de Cerdanya E-SE Dins la pròpia comarca confronta amb Guils de Cerdanya NW, Bolvir W i Urtx W-SW El terme és a l’interfluvi del riu d’Aravó o de Querol límit NW amb Guils de Cerdanya i del Reür i el…