Resultats de la cerca

Aquest pla és enquadrat per aspres serres de direcció SW-NE i és dividit en dos per una alineació més suau La serra d’El Castellar i el cabeç de La Virgen tanquen el flanc W, la serra d’El Morrón el N, l’anticlinal cretaci dolomític de la serra de Sant Cristòfol o de La Villa domina la porció oriental, i al SE s’alça l’anticlinal eocènic, bolcat al N, de Peña Rubia Al SW tanca el circuit la serra de les Salines 1237 m alt La rambla del Vinalopó a Santa Eulàlia té un mòdul de 0,44 m 3 /s, però hi ha tingut revingudes de 350 m 3 /s i estiatges absoluts Un ric aqüífer subterrani és acumulat per…

Els conreus principals són el de la vinya, d’oliveres i de cereals hi ha indústria tèxtil del cànem, espart i jute, i alimentària Hi celebren festes de moros i cristians Jaume I la conquerí el 1244 fou vila reial amb vot a corts Pere III de Catalunya-Aragó li concedí unes fires per Sant Miquel, que perduraren fins el 1707 Del 1422 al 1436 pertangué a Castella Per la seva fidelitat a la causa austriacista el 1707 fou segregada definitivament del Regne de València i annexada a Villena fins el 1950 pertangué a la diòcesi d’Oriola El 1736 recuperà la independència municipal

Forma part de la vall de Biar, a la conca alta del Vinalopó, riu que travessa el terme en direcció NE-SW L’agricultura ocupa la meitat de la superfície del terme predomina absolutament el secà 2951 ha sobre el guaret 1360 ha i el regadiu 429 ha, que produeix fruiters i hortalisses Els conreus més estesos són les oliveres, els ametllers, els cereals i la vinya La propietat de la terra és bastant repartida i predomina el règim d’explotació directa La ramaderia ovina i la porcina tenen una certa importància Les indústries tradicionals alimentàries farineres, olis, dolços i torrons i de…

Ocupa un ampli sector de glacis d’acumulació entre els contraforts de la serra de les penyes Roges 905 m alt al N, la serra de l’Arguenya el Puntal, 704 m la Sella, 1 024 m a l’E i la serra de Cabrera 869 m a l’W L’escorrentia oberta cap a migjorn va vers el Vinalopó, que travessa el terme de N a S, i al qual aflueixen la rambla de la Torre i la del Barranquet, ambdues per l’esquerra la del Carrascal, a la dreta, s’espoltreix en ple glacis A part 1 600 ha, classificades com a pastures, i 316 ha de llenya baixa, n'hi ha unes 2000 com a conreu de secà vinya, oliveres i cereals i 236 de regadiu…

Hi ha les restes del palau renaixentista de Villena s XVI

Hi ha agricultura de secà cereals, vinya i ramaderia La vila de Chinchilla, que fou cap del marquesat de Villena, conserva nombrosos edificis gòtics i renaixentistes

Hi predominen l’agricultura de secà i la ramaderia boví i porcí La vila és emmurallada i conserva un castell del s XV fet construir pel marquès de Villena

El terme, a la dreta del Vinalopó, s’estén fins a la serra d’Ontinyent i la serra de Beneixama Hi ha 1700 ha sense conrear, aprofitades parcialment per a pastures De les 1900 ha conreades, 1150 són de secà, amb predomini de la vinya 470 ha, l’olivera 370 ha, l’ametller 210 ha i els fruiters 100 ha El regadiu 340 ha a la zona més baixa, és dedicat als fruiters 220 ha, on és conreada una varietat de pomera que porta el nom de la vila, i a hortalisses 120 ha La propietat és bastant repartida La indústria alimentària i petits tallers tèxtils i de joguines ocupa el 40% de la població activa La…

Té vins molt anomenats i fàbriques de licor Hi ha restes del castell del marquès de Villena s XV, i església d’estil gòtic, amb façana renaixentista Dins el terme hi ha el poble de la Torre del Rico, una part del de la Canyada del Trigo i les caseries de la Sarsa, la Moreneta, la Barquilla, la Raja i l’ Arsenal, dins la zona de la llengua catalana del Carxe

El terme ocupa la part alta de la vall del riu Magre, que neix prop de la població, format per diversos cursos d’aigua de la part nord-occidental de la comarca El relleu és format per un altiplà, d’uns 700 m alt al S i al SE, que s’alça ràpidament al N i al NE, en serres paralleles de direcció ibèrica NW-SE serra d’Utiel i serra d’El Negrete, que culminen a 1306 m alt El 40% del terme és ocupat per boscs de pins 5800 ha i matollar 4200 ha, a les parts més muntanyoses Els conreus abasten grans extensions, pel caràcter planer de la major part del terme 14000 ha de secà i 500 ha de regadiu, que…