Resultats de la cerca

Centre industrial sector alimentari, elèctric i metallúrgic

Hi ha agricultura i ramaderia La indústria es basa principalment en el sector alimentari Església parroquial del s XI

L’economia és força diversificada es combinen les activitats del sector primari agricultura, ramaderia amb les industrials del sector alimentari i tèxtil

Mercat comarcal amb agricultura i ramaderia En la indústria, hi destaquen els sectors alimentari i tèxtil Hi nasqueren Jorge Manrique i Pedro i Alonso Berruguete

La capital del terme és A Pobra de San Xiao Hi ha agricultura cereals, patates i fruiters i ramaderia boví, porcí i de llana En la indústria, s’hi ha desenvolupat el sector alimentari i les manufactures de la fusta

Nucli industrial metallúrgic maquinària industrial, fabricació d’armes, ferreteria, màquines de cosir, siderúrgic laminació, foneria i alimentari farineres El desenvolupament industrial començà al s XVI amb la fabricació d’armes, i s’incrementà cap al 1857 amb la creació de factories de laminació

És un mercat agrícola amb activitat industrial sector alimentari i tèxtil El nucli té una sèrie d’edificis remarcables, construïts el s XVII, entre els quals hi ha el Palau dels Ducs, i diversos edificis religiosos De la mateixa època se'n conserven les muralles

En gran part és encara en terreny planer, la qual cosa facilita les activitats agrícoles olivera i cereals En indústria predomina clarament el sector alimentari, especialment el sector de dolços nadalencs mantecats, polvorons, turrons També hi ha transformació de l’oli i fabricació d’embotits Dins la ciutat d’Estepa destaquen l’església gòtico-mudèjar de Santa María la Mayor, l’església renaixentista de Sant Sebastián i un grup d’esglésies que són una bona mostra del barroc El Carmen, Los Remedios i La Asunción

El litoral integra la meitat del contorn i culmina al nord amb el cap de Ferrutx on hi ha l’antiga talaia Moreia - del s XVI L’encaixat torrent de na Borges constitueix la frontera occidental d’un terme ben accidentat Les muntanyes d’Artà formen complexes alineacions SW-NE que atenyen 400 m als cims la talaia Freda, 561 m, el puig de Ferrutx, 519 m, i el puig d’Alpare, 487 m El rocam secundari constitueix una sèrie d’escates imbricades, empeses des del SE i molt erosionades Descomptada la construcció, l’activitat fabril és mínima, reduïda al capítol alimentari, alguna mostra…

Situació i presentació Termeneja amb els municipis d’Argelaguer E, Montagut N i W, Sant Joan les Fonts SW, Santa Pau S i Sant Ferriol S i SE El territori que es troba a la dreta del Fluvià és accidentat per la presència dels vessants septentrionals de la serra de Sant Julià del Mont, dels quals davallen els torrents de Ca n’Illa i de Miana límits SW i SE, respectivament Hi ha una font d’aigües sulfuroses vora el límit del terme amb Argelaguer El sector septentrional, a l’esquerra del Fluvià, és planer i s’hi localitzen la població i els conreus El municipi comprèn, a més del…