Resultats de la cerca

Situada en el pas natural que comunica la Meseta i la vall de l’Ebre, la proximitat a Madrid l’ha convertida en un satèllit industrial d’aquella ciutat De la dominació musulmana es conserven restes de les muralles i el pont sobre l’Henares Bé que té mostres excellents d’arquitectura religiosa esglésies de San Gil i la Santa Clara, d’estil mudèjar de San Francisco, gòtica i de San Ginés, amb una portalada de Covarrubias, renaixentista, les construccions civils són les més interessants palau d’El Infantado, obra de Juan Guas, i el palau dels Mendoza, renaixentista Establerta sobre…

Comprèn les parròquies de Sant Antoni de Portmany, Sant Rafel de Forca, Santa Agnès de Corona i Sant Mateu d’Aubarca El sector septentrional és un dels més elevats d’Eivissa 398 m alt al promontori que domina la punta de sa Torreta i hom l’anomena es Amunts terres elevades i marginals, de difícil accés els materials són principalment calcaris, l’erosió dels quals ha donat lloc a formes càrstiques molt destacades polja circulars de Corona i d’Aubarca, penjats entre puigs El fons dels polja , cobert d’argiles de descalcificació, és de color vermellós,…

Situació i presentació El terme limita al N amb Verges, a l’E amb Serra de Daró, al S amb Parlavà i a l’W amb Foixà El territori, travessat de ponent a llevant per la Riera Nova, afluent per l’esquerra del Daró, és conreat gairebé del tot ja que el terreny és molt fèrtil El pla de l’Estanyol, al SE del terme, al límit amb Parlavà, havia estat ocupat, com ja indica el nom, per un petit estany avui dessecat L’etimologia del topònim és controvertida Alguns autors consideren que el nom del poble és d’arrel llatina i que significa ‘voltor mort’ tal com es desprèn d’algunes mencions antigues D’…

Situació i presentació El terme municipal de Granyena de les Garrigues, de 20,47 km 2 , s’estén a ponent de la comarca, en contacte amb el Segrià, al primer coster garriguenc 350-400 m alt, prolongació deprimida dels de la Segarra Limita amb els municipis segrianencs d’Alcanó NW i Torrebesses W i amb els garriguencs de la Granadella S, el Soleràs SE i el Cogul NE El poble de Granyena és l’únic nucli de població agrupada del terme El relleu està sistemàticament marcat pels ramals que s’adapten als desnivells del terreny, ocupats pels conreus d’oliveres, ametllers i cereals entre…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Torregrossa W, Mollerussa NW, Golmés NE, Vilanova de Bellpuig E i amb un enclavament del terme de Juneda SW, Puiggròs S i Arbeca SE, aquests darrers de les Garrigues Va pertànyer al Segrià fins l’any 1988 En direcció NW, i prop de Miralcamp, circula el fondo de les Borgetes El poble de Miralcamp és l’únic nucli de població agrupada del terme Les principals partides són les del Fondo, els Vilars, Bellfort, la Plana, els Colls i el Pla Pel que fa a les comunicacions, una carretera local uneix el poble amb Mollerussa i continua vers el S fins a…

Situació i presentació El terme municipal de Vilafant, d’una extensió de 8,35 km 2 , és situat a la vall mitjana del Manol, al SW de la ciutat de Figueres El territori, prop del sector de contacte de la plana alluvial amb els primers contraforts prepirinencs, és lleugerament ondulat per turons poc elevats i minses serres Al N el municipi confronta amb els termes de Llers i de Figueres, aquest últim també pel sector oriental A ponent, Vilafant limita amb Avinyonet de Puigventós i a migdia amb Borrassà i amb Santa Llogaia d’Àlguema, municipi amb el qual fa de divisòria, al SE, el curs del Manol…

Situació i presentació El terme limita al N amb Vulpellac, a l’E amb Mont-ras i al S i l’W amb Palamós El sector muntanyós, al N, al NW i, en part, al SW, ocupa poc més de la meitat del territori i és cobert de bosc pins i alzines sureres Montagut, de 269 m d’altitud i límit amb el municipi veí de Palamós antic terme de Vila-romà, és el punt més alt de la contrada La vall, ben conreada, s’eixampla i s’obre vers el SE, cap a les terres planes del corredor de Palafrugell És drenada per la riera de Vall-llobrega, tributària per la dreta de la riera d’Aubi, a la qual desemboca ja dins el municipi…

Situació i presentació El terme limita al N amb Ultramort, a l’E-NE amb Serra de Daró, al SE amb Ullastret, al S amb Corçà, a l’W amb Rupià i al NW amb Foixà Comprèn el poble de Parlavà, cap municipal, el poble de Fonolleres, els veïnats de la Rutlla i de Matabou i nombroses masies S’estén per terrenys de la plana d’inundació del Ter i el Daró, riu que travessa de sud a nord l’extrem de llevant del terme La part occidental és ondulada per pujols de formes suaus, com els del pla dels Moros, al SW del terme El poble de Parlavà és emplaçat a 40 m d’altitud, al vessant de migdia del turó de…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Garrigoles N, Verges E, Foixà S i Colomers W Jafre, escrit Jafare , Jaffare , Jafiro i Jafero al segle XIII, és l’únic topònim aràbic que Joan Coromines assenyala a l’Empordà, però altres investigadors el consideren derivat d’un nom personal germànic El terme té sectors planers, de terres alluvials, sobretot al SW i també al SE En la seva major part comprèn, però, terrenys suaument ondulats pels primers contraforts de les serres que marquen l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià El rec del Molí travessa el sector meridional,…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Sils E, Maçanet de la Selva SE, Maçanes SW, Sant Feliu de Buixalleu W i Santa Coloma de Farners NW i N S’estén a la conca mitjana de la riera de Santa Coloma, que el travessa de N a S i que el divideix en dos sectors diferenciats l’oriental més planer, dins la depressió selvatana, i l’occidental, molt més extens, accidentat ja per contraforts de la Serralada Prelitoral, com el Far 587 m d’altitud o el puig d’Argimon 477 m La riera de Santa Coloma rep per la dreta el torrent de l’Esparra i altres, mentre que pel marge esquerre rep el riu d’…