Resultats de la cerca

El sector septentrional és accidentat pels turons que tanquen pel nord la comarca muntanyes del port de Càrcer, i és ocupat, en una gran part, per brolla el meridional, a la plana, és ocupat pels conreus 500 ha de secà 150 de vinya, oliveres, ametllers, garrofers i 100 ha de regadiu, que utilitza un braçal de la séquia de la Llosa, dedicades, a parts iguals, a tarongers i a hortalisses amb tabac La ramaderia és de bestiar oví Hi ha petites pedreres de calç i de guix L’activitat industrial se centra en petites fàbriques de mobles i capses de cartó i en magatzems de productes…

Excepte aquest sector interior, el terme és pla, i baixa suaument cap a llevant Un terç del territori és improductiu el secà pràcticament ha desaparegut el regadiu es dedica quasi totalment a tarongers De la tradicional indústria espartera i espardenyera resta una fàbrica d’espardenyes de sola d’espart en règim cooperatiu Hi tenen una importància notable els banys de la Vilavella , d’aigües termals i medicinals oligometàlliques sulfatadocalcicoclorurades, que brollen de les fonts Calda o de la Vila, Freda, de l’Oliverar, Blanca, de la Ronya, del Metxó i de la Murta, aprofitades en diversos…

El terme és drenat pels barrancs de la Font Roja, dels Castells, de la Penya Roja i de la Carrasqueta La meitat del territori és improductiu i cobert de garriga L'economia tradicional era basada en el secà, dedicat a cereals, vinya, ametllers i oliveres, complementat pel regadiu Hom ha introduït diverses granges de porcs La vila   vilanovins 348 m alt és situada en un turó, que domina la capçalera del barranc de Vilanova , afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves El nucli central envolta la plaça de l’església parroquial Sant Bartomeu, on es conserva l’altar de Sant Roc, barroc, obra…

És drenat, a més, pels barrancs de la Parra i de la Vila, afluents d’aquest darrer per la dreta Al sector occidental, més muntanyós, s’estén la zona forestal 260 ha i de pasturatges del Bovalar 1 258 m alt, en part de propietat comunal, aprofitada pel bestiar de llana unes 750 ovelles L’agricultura és quasi totalment de secà 1 125 ha, amb predomini dels cereals l’ametller hi va en expansió La tradicional indústria tèxtil llanera va en decadència La vila 526 h agl 2006, cinctorrans 907 m alt és en una petita plana L’església parroquial Sant Pere és obra del s XVIII Fins a la fi del s XVII…

Drena el terme la capçalera del barranc de Segart o de les Fonts, afluent per la dreta del Palància El territori és molt abrupte i cobert en les seves dues terceres parts de boscs de pins Al fons de la vall i als vessants més suaus hi ha els conreus de secà 200 ha, dedicats a oliveres i garrofers Hi havia tingut importància la fabricació d’espardenyes Darrerament s’hi ha desenvolupat la funció de lloc de segona residència i estiueig hom hi ha creat un gran nombre d’urbanitzacions per la proximitat de València i de Sagunt La minva de població, constant des de mitjan s XIX, tendeix a…

És situada a la Tierra de Campos, entre els rius Pisuerga i Carrión Antic mercat agrícola, amb fàbriques de draps, avui té també tallers de metallúrgia i fabrica armes i campanes Bisbat catòlic La Pallantia romana, diverses vegades destruïda per visigots i àrabs, fou restaurada entre els anys 1000 i 1035 per SançIII de Navarra, que li atorgà privilegis i en restaurà el bisbat fundat al s IV Del 1113 al 1129 fou seu de concilis, i el 1208 Alfons VIII hi creà la primera Universitat de la península Ibèrica traslladada el 1239 a Salamanca Participà en temps de Carles V en les lluites…

Travessa el terme, de S a N, el barranc de Montant , que neix dins el de Caudiel i passa profundament engorjat aflueix per la dreta al Millars al terme de Montanejos El territori és molt muntanyós, i dues terceres parts del municipi són ocupades per garriga i per terres improductives Els conreus de secà es limiten a unes 750 ha cereals, oliveres i vinya sobretot, i els de regadiu, al voltant de la vila hortes de La Solanica i de Bajolugar a unes 50 ha La vila 380 h agl 2006 576 m alt és a banda i banda del barranc de Montant, al peu del turó del Calvari L’església parroquial de…

El sector de ponent és accidentat pels contraforts orientals del massís de Penyagolosa roques Negres 578 m alt, coll de la Bassa 505 m alt, serra del Bovalar 638 m alt i sector oriental de la serra de la Creu 778 m El sector de llevant, més pla, s’estén al llarg de la riba dreta de la rambla de la Viuda límit amb el terme de la Vall d’Alba, a la Plana Alta, entre les confluències amb el riu de Montlleó límit amb el terme de Culla, a l’Alt Maestrat i amb el barranc de les Olles límit amb el terme de Costur Al sector oriental hi ha 2200 ha de muntanya improductiva i 200 ha de bosc…

El territori és pla, accidentat només per petites ondulacions el tòs Pelat, 225 m alt al N que separen les valls del Túria i del barranc de Carraixet L’àrea no conreada es limita a unes 350 ha de matollar El secà ocupa una extensió important de garrofers i també d’oliveres i vinya El regadiu més de 1 500 ha, en expansió aprofita l’aigua del Túria, però sobretot la de pous Els principals conreus són les hortalisses tenen anomenada les cebes, blat de moro i taronges 450 ha La ramaderia és integrada per uns 900 caps de bestiar oví Els darrers anys ha començat a implantar-s’hi la indústria de la…

La part muntanyosa, al sud i a l’oest, és accidentada pels turons d’Espatera, Sant Antoni i Solaig serra de Betxí És drenat pel Riu Sec de Betxí o de Sonella El regadiu unes 1000 ha, que ha anat guanyant terreny al secà, ocupa prop del 50% del terme i produeix principalment taronges El secà unes 800 ha produeix garrofes i ametlles El règim d’explotació de la terra és directe Hi ha una petita indústria tradicional de terrissaires ceràmica de Betxí , melada i negra La vila 5403 h agl 2006, betxinencs 105 m alt, situada a la falda dels primers turons, és d’origen islàmic era…