Resultats de la cerca

L’economia és basada totalment en l’agricultura 675 ha conreades el regadiu, que aprofita l’aigua del riu a través de canals d’irrigació, produeix principalment hortalisses 321 ha, arbres fruiters albercoquers 114 ha, pereres 9 ha i pomeres 9 ha El secà és dedicat a la monocultura de la vinya de 28000 a 36000 hl de vi, origen d’una cooperativa amb celler amb una capacitat superior als 30000 hl Hi ha una certa activitat ramadera 182 caps de bestiar oví, una fàbrica d’embalatges per a fruita i una empresa d’installacions elèctriques El poble 11 m alt, a la plana alluvial de la Tet, a la riba d’…

La segregació a finals dels vuitanta del terme d’El Ejido, canvià substancialment la seva economia, ara centrada en l’agricultura

El 1966 li fou agregat el municipi de Calbera i hom li donà oficialment el nom de Veracruz , nom que l’any 2011 hom canvià pel de  Beranuy El terme és accidentat pels vessants de la serra de Vallabriga al nord i del Cis al sud-est, i és ocupat en gran part per boscs de roures, pinedes i pasturatges permanents El regadiu, a les vores de l’Isàvena, produeix hortalisses, llegums i patates El secà té cereals i vinya Les terres de conreu, força repartides, són explotades pels propietaris i per arrendataris La ramaderia havia estat la riquesa econòmica principal bestiar boví, porcí —…

El terme és accidentat per la serra del Sabinar mola de Santa Catalina, 1301 m alt del Mampedroso, 1203 m i és drenat pel Túria Les explotacions forestals cobreixen quasi el 60% de la superfície municipal la devesa d’El Rebollo, de propietat pública, és una pineda de 4500 ha La resta són conreus blat, sègol, ordi, vinya i pasturatges que són aprofitats pel bestiar oví Hom cria, a més, porcs d’engreix i animals de granja l’apicultura és important Les terres de conreu, força repartides, són explotades, principalment, pels propietaris 94% La població, que s’havia mantingut força estable entre el…

Se situa a l’extrem septentrional de la vall de Santa Creu, on la Bolzana canvia bruscament la direcció S-N per la W-E a la sortida del congost on s’alça el castell de Puillorenç , en trobar els asprius vessants de les Corberes, en aquest sector dominades pel roc d’en Jolanda 1017 m i el roc Corbatièr, contraforts sud-occidentals del puig de Bugarach Des de les muntanyes que s’alcen a ponent, divisòries amb les aigües de l’Aude serrat de la Besòla, coll de Camperièr, serra Lhonga, baixa el torrent de lo Manhat, afluent a la Bolzana entre Lavanyac i la Pradella Tot el territori és, doncs, molt…

El relleu és pla, i l’àrea no conreada és mínima, però el secà es manté encara al sector occidental, molt reduït els darrers anys gràcies a l’aigua de pous El regadiu tradicional es localitza al sector meridional, prop del poble, on la séquia reial de Montcada rega 200 ha, i s’ha anat estenent vers l’interior L’horta tradicional és dedicada al conreu de les hortalisses, mentre que els nous regadius han estat destinats exclusivament als tarongers Hi ha ramaderia estabulada bovina i porcina La indústria s’ha desenvolupat els darrers anys confecció, pirotècnia, metallúrgia, química, construcció…

Situació i presentació Limita al N amb Aguilar de Segarra i Rajadell, a l’E amb Sant Salvador de Guardiola i al SE amb els municipis del Bruc, Castellolí, Òdena i Rubió tots de l’Anoia Al municipi hi ha un conjunt de relleus tabulars i atalussats, balcons panoràmics sobre el Pla de Bages, Montserrat i la serra de Rubió, que separa les conques del Cardener i de l’Anoia Entre els primers, cal fer esment de les proes paralleles —vistes des de la terra baixa— de Gosem, el Tinell i Sant Pere Les serres de Can Torre, de Fontanelles, del Grau i de Palomes i els cims del Cogulló de Can Torre 877 m,…

Situació i presentació Es troba al curs final de la vall del Riu Corb, en contacte amb el Pla d’Urgell Té una forma sensiblement poligonal amb una llenca rectangular que s’endinsa dins el terme de Bellpuig Limita al N amb els termes de Vilanova de Bellpuig Pla d’Urgell i Bellpuig, a l’E amb Sant Martí de Riucorb i per un punt amb Preixana, al S amb Maldà i al SW i l’W amb Arbeca Garrigues El territori davalla suaument de S a N vers les terres planes de l’Urgell amb altures que oscillen des dels 373 m als 220 m Només unes partides de la part meridional tenen desnivells i petits serrats…

És accidentat, al N, pels contraforts meridionals de les serres que separen els Serrans i l’Alt Palància del Camp de Túria les Ombries, 881 m alt, i és drenat principalment per les rambles Castellarda i Primera de Llíria, afluents del Túria per l’esquerra L’àrea no conreada és coberta de pinedes i matollars, en part de propietat municipal, tradicionalment aprofitades com a pasturatges d’hivern pels ramats d’ovins castellans i aragonesos L’agricultura ocupa més de 13000 ha Les 600 ha, que aprofitaven l’aigua de la important font de Sant Vicent, que una xarxa de séquies distribueix, produeixen…

Situació i presentació Termeneja amb els municipis d’Argelaguer E, Montagut N i W, Sant Joan les Fonts SW, Santa Pau S i Sant Ferriol S i SE El territori que es troba a la dreta del Fluvià és accidentat per la presència dels vessants septentrionals de la serra de Sant Julià del Mont, dels quals davallen els torrents de Ca n’Illa i de Miana límits SW i SE, respectivament Hi ha una font d’aigües sulfuroses vora el límit del terme amb Argelaguer El sector septentrional, a l’esquerra del Fluvià, és planer i s’hi localitzen la població i els conreus El municipi comprèn, a més del poble de Sant…