Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
la Torre d’Elna
Sector del poble de la Torre d’Elna
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la plana costanera, a l’E de la ciutat d’Elna.
El territori és regat en la major part 214 ha d’hortalisses 65 de carxofes, 55 d’escaroles, 26 de coliflors, 20 de patates primerenques, 16 d’enciams, 6 d’api, 5 de tomàquets, 3 de julivert i 1 d’espàrrecs, 74 ha de fruiterars 40 de presseguers, 20 de pereres, 12 d’albercoquers i 2 de pomeres i 93 ha de vinya 22 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior Hi ha dues fàbriques d’embalatge per a fruita i hortalisses El poble 876 h agl 1982, torredans 10 m alt s’assenta enmig de la plana regada, 1 km al S de Sant Cebrià de Rosselló, al voltant de l’església…
la Llaguna

Municipi
Municipi del Capcir, situat a la capçalera de la Tet i estès al llarg de la riba esquerra del riu, des de prop de l’estany de la Bullosa fins a Montlluís i a l’altiplà de la Quillana (coll de Castelló, 1 720 m), que comunica l’Alta Cerdanya amb el Capcir i el Llenguadoc.
La zona forestal i els pasturatges ocupen una bona part del terme hi ha una serradora, que produeix material d’embalatge i fusta de pi La superfície agrícola és de 177 ha dedicades a hortalisses 9 ha, cereals 34 ha, sègol i pastures i farratge 128 ha Hi ha 200 caps de bestiar boví i 5 equins La llet és comercialitzada per la cooperativa d’Er Els esports d’hivern un petit equipament des del 1972 i sobretot l’estiueig hotels i residències secundàries de gent del Rosselló i de Tolosa han donat un nou impuls a l’economia Al ras de la Quillana hi ha l’aeròdrom de Montlluís-la Quillana El poble 186…
Albalat dels Sorells
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord de la ciutat de València.
El seu territori és estret i de forma allargada, perpendicular a la costa i arriba des dels turons que limiten l’Horta, a ponent, fins a la mar el terme és pràcticament partit en dues parts per l’enclavament de Mauella i Teuladella, del municipi de València Les terres són, en gran part, d’horta, regades amb aigua de la séquia de Montcada, que travessa el terme Hom hi conrea patates, cebes, enciams, etc, i a l’àrea d’expansió cap al secà, taronges al secà, reduït a la part més alta del terme, garrofers i vinyes Gairebé totes les terres són conreades pels seus propietaris Una certa…
Fornells de la Selva

Església i cases de Fornells de la Selva a la comarca del Gironès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, a la vall mitjana de l’Onyar, estès a banda i banda del riu, al pla de Girona.
Situació i presentació Al N limita amb Girona, a llevant amb Quart NE i Llambilles, a migdia, seguint en part la riera de Bugantó, amb Campllong i per la roureda d’en Gener amb Riudellots de la Selva aquest de la comarca de la Selva, i a ponent el límit del terme passa més enllà de la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera, que recorre la part ponentina del municipi, i voreja els termes d’Aiguaviva i Vilablareix El territori és pla, drenat per l’Onyar, que forma un meandre situat gairebé totalment dintre del municipi A més del cap de municipi, dintre el terme hi ha els veïnats de la…
l’Ametlla del Vallès

Casa del Comú a l’Ametlla del Vallès (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental situat entre les valls del Congost i de la riera de Tenes, al N de la ciutat de Granollers.
Situació i presentació Es envoltat en la seva part meridional per els termes de les Franqueses del Vallès SE, Canovelles S i Santa Eulàlia de Ronçana SW en canvi, per la part N, té un apèndix allargassat solcat pel torrent de la Ferrera, que s’enfila fins al cim del serrat de l’Ocata o Puiggraciós, a 807 m d’altitud en aquest sector és envoltat pels termes de la Garriga E, el Figueró i Montmany NE i Bigues i Riells del Fai NW El terme comprèn el poble i cap de municipi de l’Ametlla del Vallès, els barris del Mas Febrera i el Serrat d’Ocata i nombroses urbanitzacions, entre les quals destaquen…
Roquetes
Roquetes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El terme municipal de Roquetes, de 136,93 km 2 d’extensió, s’estén pel sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb la del Montsià, a la dreta de l’Ebre però sense arribar a la vora del riu Formava part, fins a mitjan segle XIX, de l’extens terme de Tortosa, que l’envolta pel NW, el N llevat un petit sector amb Alfara, el NE i l’E L’ampli territori s’allarga de ponent a llevant en una franja, perpendicular a l’Ebre, que baixa des de les grans alçades de la serralada dels Ports de Tortosa o de Beseit, passa per les planes solcades per barrancs i arriba a la vall…
Palafrugell
Palafrugell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, situat a la costa (al sector central i més característic de la Costa Brava), accidentat pels contraforts de les Gavarres i pel massís de Begur, entre els quals es forma l’anomenat passadís de Palafrugell, que comunica l’Empordanet amb el port de Palamós.
Situació i presentació Limita a l’E i al SE amb la mar, al N amb Begur, Regencós i Torrent, a l’W amb Vulpellac i al S amb Mont-ras El municipi comprèn, a més de la vila de Palafrugell, cap del terme, el poble rural de Llofriu, els poblats marítims de Calella de Palafrugell, Llafranc i Tamariu, els antics veïnats de Santa Margarida i Ermedàs, el santuari de Sant Sebastià de la Guarda i altres veïnats, ravals, urbanitzacions modernes i masies escampades Les grafies més antigues, que es remunten a l’any 988, demostren que el topònim Palafrugell deriva d’un primitiu Palacio Fregellis , essent…
Granollers
Vista del centre de la ciutat de Granollers
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Vallès Oriental.
Situació i presentació En el centre de la comarca, el municipi de Granollers s’alça sobre la terrassa quaternària del Congost, en una situació privilegiada per a l’agricultura, el comerç i les comunicacions Aquesta triple condició ha atorgat a la ciutat, al llarg de la història, la capitalitat del Vallès El terme confronta al N amb les Franqueses del Vallès i Canovelles, al S amb Montmeló, Parets del Vallès, Montornès del Vallès i Vilanova del Vallès, a l’E amb la Roca del Vallès i a l’W amb Lliçà de Munt i Lliçà de Vall A cada banda del Congost s’estenen les terrasses…
Perpinyà
L’antiga Llotja de Perpinyà, amb la Venus de Maillol, a primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, capital de la Catalunya del Nord (departament dels Pirineus Orientals), a la vall baixa de la Tet.
La geografia S’estèn entre el torrent de la Llavanera en part límit septentrional i el Rard en part límit meridional, al centre de la plana rossellonesa, al sector pròxim a la mar el límit oriental en dista 5 km, travessat de N a S per les grans vies de comunicació que uneixen la resta del Principat de Catalunya amb el continent europeu Capital del departament dels Pirineus Orientals, Perpinyà forma part de l’establiment públic supramunicipal “Perpinyà-Mediterrània Comunitat Urbana” 264105 h 2014, que aplega trenta-sis municipis mancomunats dels voltants de la capital rossellonesa, amb…