Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
la Vajol
la Vajol
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, al límit amb el Vallespir.
Situació i presentació El terme municipal de la Vajol, d’extensió reduïda 4,72 km 2 , és als Pirineus empordanesos A l’extrem occidental de la serra de l’Albera i als vessants meridionals del coll de Lli 713 m, confrontant amb el Vallespir i, per tant, amb l’Estat francès, pertany a un dels sectors més enlairats i accidentats de l’Alt Empordà El límit septentrional coincideix amb el municipi vallespirà de les Illes amb el qual està agermanat i passa per la carena, des del puig del Faig 925 m, a l’oest, fins al pla de la Llosa 783 m, a l’est A més, amb els termes empordanesos d’Agullana E,…
Gisclareny
Gisclareny (Berguedà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà; comprèn la vall alta del Bastareny i una part del vessant esquerre del riu de Saldes, que forma el límit S del terme.
Situació i presentació Per l’E i N limita amb Bagà pel S amb Guardiola de Berguedà pel N amb la Baixa Cerdanya termes de Bellver i Montellà i Martinet, i per l’W amb un enclavament de Bagà i amb el terme de Saldes El principal nucli de població d’aquest municipi és la caseria disseminada de Gisclareny A més, hi ha els veïnats de Berta, Vilella, el Coll de la Bena i el Roser Les comunicacions es fan a través del camí de Bagà a Saldes, per Gisclareny, i de pistes forestals que uneixen els petits nuclis de cases La major part d’aquestes pistes es troben a la part meridional i oriental del terme…
Vilanova d’Escornalbou
Vilanova d’Escornalbou
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació És situat al peu de la serra de l’Argentera, voltat pels de Colldejou W, Pratdip SW, que només el toca en un punt, Mont-roig del Camp S i E, Riudecanyes N, i l’Argentera NW El seu terme és força accidentat i les seves altituds oscillen entre els 90 i els més de 500 m El terme és drenat pel barranc de la Borda, el de Rifà límit en part amb Colldejou, el de les Roques, el de la Font, el de Sant Magí, el de les Estàpies i la riera de Vilanova El municipi comprèn el poble de Vilanova d’Escornalbou, que n'és el cap, el llogaret de l’Arbocet i la urbanització de Rifàs Un…
Navars
Navars
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al N de la comarca, situat a l’ample interfluvi del Llobregat i el Cardener (el terme s’estén entre ambdós rius).
Situació i presentació El municipi, en contacte amb el Berguedà, termeneja al N amb els municipis berguedans de Viver i Serrateix i de Puig-reig, a l’E amb Gaià, al SE amb Balsareny, al S amb Castellnou de Bages i Súria, al SW amb Sant Mateu de Bages i a l’W amb Cardona Aquest municipi es deia, fins el 1960, Castelladral , ja que prenia el nom del nucli principal del municipi L’extraordinari desenvolupament del barri riberenc de Navars feu que primer s’hi installessin els serveis municipals i, després, que se’n canviés el nom L’origen del topònim de Navars es remunta al 982, quan s’esmenta l’…
Espolla
Vista parcial del municipi d’Espolla, a l’Alt Empordà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal d’Espolla, de 43,54 km 2 , s’estén als vessants meridionals de la serra de l’Albera, al límit amb el Vallespir, i per tant, des del 1659, al límit amb l’Estat francès Els pics més alts d’aquest sector de la serra són, de ponent a llevant, el puig dels Pastors 1 167 m d’altitud, el roc dels Tres Termes 1156 m, el puig de les Guardes 999 m i el pic de Sallafort 980 m, a la carena que fa de divisòria, i els passos principals que comuniquen els dos vessants són els colls de la Maçana, del Terrer i de les Eres Comprèn una gran part de l’alta vall de l’…
l’Espluga Calba
L’antic castell palau de l’Espluga Calba, centre d’una comanda de l’orde dels hospitalers
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues, al sector més elevat de la comarca, al vessant occidental de la serra del Tallat.
Situació i presentació El terme municipal de l’Espluga Calba, de 21,34 km 2 , s’estén a l’extrem de llevant de la comarca, en contacte amb l’Urgell i la Conca de Barberà Limita amb els municipis garriguencs dels Omellons W, Vinaixa SW i Fulleda SE, amb el de Senan E, de la Conca de Barberà, i amb els urgellesos dels Omells de na Gaia NE i Maldà N El topònim spelunca en llatí es refereix a unes coves excavades a la roca que encara subsisteixen a la vila i han estat emprades com a estables o cellers probablement havien tingut ja poblament prehistòric Dels contraforts nord-occidentals de la…
Vilaplana
Vilaplana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació El municipi de Vilaplana té actualment 23,2 km 2 l’antic terme era de només 6,8 km 2 , després d’haver-hi incorporat el de la Mussara El terme limita amb els de l’Aleixar S, l’Albiol E, Mont-ral NE, de l’Alt Camp, Capafonts N, la Febró N i NW, Arbolí W i Alforja SW El terreny és molt trencat, sobretot la part de la Mussara, i va des dels 400 m d’altitud als 1075 m del Puig Pelat, els cingles d’Arbolí, els aiguavessants del Priorat, amb el Puig Sec 982 m, i als 1055 de la mola de la Mussara, tots a l’antic terme d’aquest nom Abunden els boscos de pins i alzines L’antic…
Mont-ral
L’església de Sant Pere Ad Vincula, a Mont-ral
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació Ocupa les terres de la banda de llevant de les Muntanyes de Prades, i és, doncs, a ponent de la comarca de l’Alt Camp Termeneja al N amb l’antic terme de Rojals, incorporat avui a Montblanc Conca de Barberà El límit segueix primer la llera del Riu Brugent i s’enfila després fins prop del cim de la mola dels Quatre Termes, on en el punt dit dels Quatre Termes conflueixen els de Mont-ral, Prades, Vimbodí i Montblanc, i hi coincideixen també tres comarques l’Alt Camp, el Baix Camp i la Conca de Barberà A l’W limita amb Prades i Capafonts, a la comarca del Baix Camp, i la…
Banyeres del Penedès
Banyeres del Penedès (Baix Penedès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès, a 6 km del Vendrell, al nord-est.
Situació i presentació El municipi de Banyeres del Penedès és situat a la part central de la comarca del Baix Penedès, a la depressió penedesenca i limita al N amb Llorenç del Penedès i Sant Jaume dels Domenys, a l’E amb l’Arboç, al S limita per un punt amb Castellet i la Gornal Alt Penedès, amb Bellvei per una estreta franja i amb Santa Oliva, al SW amb Albinyana, a l’W amb l’enclavament de l’Albonar Santa Oliva i al NW amb la Bisbal del Penedès El terreny és suaument ondulat amb inclinació en sentit NE-SW, la mateixa que segueix la riera de Banyeres A ponent, el límit del terme és marcat…
Salou
El passeig i el monument de Jaume I, un dels espais urbans més significatius de Salou. Del port, en sortí l’expedició de Jaume I per a la conquesta de Mallorca, l’any 1229
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a la costa, centrat per la platja de Salou, segregat el 1989 del terme de Vila-seca.
Situació i presentació Limita al N i l’E amb el municipi de Vila-seca, a l’W amb Cambrils de Mar del Baix Camp i al S amb la Mediterrània Fins l’any 1989 havia format part del municipi de Vila-seca i Salou, del qual es va segregar després d’un complex procés administratiu i judicial desenvolupat entre el 1981 i el 1989 Morfològicament es divideix en dos sectors ben diferenciats la plana i el cap de Salou L’altura màxima és la Glorieta 77 m, al NE de Cala Crancs També al roquisser, es localitza la Talaia 71 m, damunt el penya-segat dels Enlliscalls Més a l’interior hi ha el…